La Comissió Europea ha anunciat que vol impulsar el sector de la defensa europea a través de les compres conjuntes, sempre que les adquisicions siguin a empreses que produeixin mínim el 65% dels seus components a la UE, com a mesura inclosa en el Llibre Blanc per a la Defensa Europea per marcar el camí dels propers anys. Per fer aquesta despesa en armamentística, la Comissió posarà a disposició dels estats membres fins a 150.000 milions d’euros en forma de préstecs, tal com ja va anunciar la presidenta de la Comissió, Ursula Von der Leyen.
A part de tenir aquest requisit per garantir la fabricació europea, es permetrà que països tercers afins a la UE puguin participar en les adquisicions agregades, sense beneficiar-se dels préstecs.
El document per definir l’estratègia en defensa de la UE, presentat aquest dimecres per l’alta representant per a la política exterior de la UE, Kaja Kallas, mostra “fins on la Unió Europea valora la defensa”, ha explicat la representant. Kallas també ha destacat que el treball conjunt dels 27 suposa un “valor afegit”: “Ens dona un avantatge competitiu que no té rival al món”.
Autonomia en defensa en cinc anys
En aquesta línia en què es troba la nova la UE, Von der Leyen va posar com a límit l’any 2030 perquè la Unió Europea asseguri la seva autonomia estratègica en defensa, davant l’amenaça que suposa Rússia. Així, en el seu anunci fet des de la Reial Acadèmia de Dinamarca, Von der Leyen va posar en rellevància que els 27 disposin de més capacitats defensives i de seguretat, a més d’àmbits com la ciberseguretat o les guerres híbrides.
En aquest sentit, el Llibre Blanc per a la Defensa Europea recull les propostes anunciades durant les darreres setmanes, amb l’objectiu “d’assegurar la pau” al continent i disposar de “la preparació suficient” per dissuadir “tots aquells que volen fer mal” a la Unió.
A més, la Comissió Europea autoritzarà als estats membres certa desviació de les regles fiscals per impulsar la despesa en defensa. En concret, Brussel·les permetrà que els països diguin a terme inversions addicionals equivalents a l’1,5% del PIB, les quals no es tindrien en compte a l’hora d’avaluar el compliment de les regles fiscals durant els pròxims quatre anys. Amb aquesta mesura, l’executiu comunitari calcula que els estats membres seran capaços de mobilitzar un total de 650.000 milions d’euros per als pròxims quatre anys. Des de la Comissió reivindiquen l’aposta i asseguren que aquesta oferirà “predictibilitat” als estats i garantirà “prou espai fiscal” per incrementar la despesa.
