Brussel·les comença a evidenciar les esquerdes de l’acord aranzelari amb el president dels Estats Units, Donald Trump. Fins i tot abans que el Despatx Oval hagi signat l’ordre d’aplicar el pacte, la Comissió Europea ja ha fet saltar pels aires alguns dels punts més qüestionats. El portaveu de Comerç de l’executiu comunitari, Olof Gill, ha negat aquest dijous en roda de premsa que Europa hagi de dedicar 600.000 milions d’euros a noves inversions als EUA. L’entesa es va posar sobre la taula en la reunió entre Trump i la presidenta Ursula von der Leyen, però “no comporta en cap cas obligacions vinculants“, segons ha declarat Gill. D’aquesta manera, el govern dels 27 entra a la batalla a curta distància amb la Casa Blanca, que considera que tot allò que es va ratificar al club de Golf de Turnberry, a Escòcia, obliga ambdues parts -i espera, en conseqüència, més d’1,3 bilions d’euros en nova despesa al seu país-.
Gill també ha passat a l’atac contra l’administració Trump pel ritme d’aplicació dels nous aranzels. El mandatari encara no ha signat l’ordre executiva que redueix fins al 15% general les tarifes als sectors afectats per impostos específics, com ara l’acer o els automòbils. Segons el portaveu, les condicions acordades a Escòcia “ho inclouen tot” en les noves taxes que els Estats Units van concedir a Europa. Cal recordar que el president nord-americà, no està d’acord amb aquesta interpretació de l’entesa: a parer seu, els 600.000 milions en inversions, així com els 750.000 milions en despesa energètica, són d’aplicació obligatòria; mentre que el 15% general deixa fora les indústries que ja tenen un aranzel concret. Des de la Casa Blanca ja han amenaçat d’elevar la tarifa universal als membres de la Unió fins al 35% si la CE no accepta fil per randa les seves condicions.
Terror als sectors estratègics
Si Trump aconsegueix aplicar els aranzels en els seus termes, les conseqüències poden ser catastròfiques per a les economies de la Unió. El president nord-americà ja ha anunciat nous impostos a les importacions en dos dels sectors que fa mesos que estan a la seva diana: les farmacèutiques, sobre les que pesarà un 250%; i els semiconductors, amb un 100%. Si Brussel·les no inclou els aranzels a Europa en el paquet del 15%, la farmàcia comunitària perdrà a tots els efectes un dels seus principals mercats. En la branca dels microxips, a més, Von der Leyen va pactar que els EUA serien el seu soci prioritari, fet que compromet relacions comercials més actives amb les seves fabricants -com ara Intel, immersa en una guerra oberta amb el govern pel seu nou CEO, Lip-Bu Tan, nascut a Malàisia. Tot i els reptes, Gill assegura que “prefereix centrar-se en els aspectes positius” del potencial pacte. “El focus és garantir el millor resultat per a la nostra indústria, els nostres consumidors i el conjunt de la UE”, ha subratllat.
