Un dia després de l’anunci d’un acord aranzelari entre els Estats Units i la Unió Europea, la Comissió Europea ha sortit a defensar-lo assegurant que “és el millor acord que es podia aconseguir davant les difícils circumstàncies”. En una roda de premsa celebrada aquest dilluns, el comissari europeu de Comerç, Maroš Šefčovič, ha explicat que la reunió es va començar amb una imposició de gravàmens del 30%, i que finalment es va poder tancar amb uns aranzels del 15% a una majoria de productes de la Unió Europea.
“Una guerra comercial pot ser atractiva per a alguns, però comporta conseqüències greus. Amb aranzels de com a mínim el 30%, la relació comercial transatlàntica pràcticament s’aturaria”, ha explicat Šefčovič. En aquest sentit, els actuals gravàmens del 15% afectaran al voltant d’un 70% de les exportacions de la unió dels 27.
“És evident que el món d’abans del 2 d’abril -el dia que Trump va anunciar la llista d’aranzels- no existeix. Necessitem adaptar-nos, abordar els reptes que han sorgit des d’una nova perspectiva, i crec que la cooperació estratègica amb el nostre soci comercial és un millor resultat que una guerra comercial total”, ha insistit Sefcovic.
Des de la Comissió Europea admeten que l’aranzel del 15% no és l’escenari “ideal” per a les empreses europees, però asseguren que és “assumible”: “El 15% no s’ha de subestimar, però és el millor que podíem haver aconseguit”, va admetre diumenge el vespre la mateixa Von der Leyen després de firmar l’acord amb Trump.
A més, el tancament d’aquest pacte ha fet que les empreses productores i exportadores vegin el futur amb més certesa que anteriorment, quan encara no era clar quin seria l’aranzel final; el que ha fet que les borses europees comencin la jornada de dilluns amb un impuls conjunt que no es veia des de feia quatre mesos.
Més inversió i energia nord-americana
Pel que fa als detalls del pacte, els gravàmens del 15% s’aplicarà a la “majoria de sectors”, inclosos els semiconductors, els automòbils o els productes farmacèutics. L’acord també inclou eliminar els aranzels a “alguns productes estratègics”, entre els quals hi ha els avions i els seus components, alguns productes químics, equips de semiconductors, certs productes agrícoles, i recursos naturals i matèries primeres crítiques.
A més d’acceptar els aranzels del 15%, la Unió Europea també s’ha compromès a incrementar les seves compres de combustible nord-americà. Segons va detallar Ursula von der Leyen, la presidenta de la CE, el compromís és que la UE faci compres de gas natural liquat, petroli o combustibles nuclears per valor de 750.000 milions de dòlars durant el mandat de Trump. Tanmateix, les mateixes fonts han matisat que qui compra energia “no és la UE”, sinó les empreses, i que, per tant, més que un compromís, és una “intenció”. “Podem ajudar en la demanda agregada, estudiar els colls d’ampolla, però haurà de ser comprada -l’energia- per empreses privades”, ha concretat un alt funcionari comunitari.
La mateixa situació es dona amb el compromís d’inversions per valor de 600.000 milions de dòlars. Des de l’executiu comunitari han reiterat que es tracta també d’una “intenció”. “No és una cosa que la UE, com a autoritat pública, pugui garantir, es basa en la intenció de les empreses privades”, han assenyalat des de Brussel·les.
La Comissió Europea també ha deixat clar aquest dilluns que l’acord tancat amb l’administració Trump no inclou un compromís de compra de material militar. En la roda de premsa posterior a la reunió, el president estatunidenc va assegurar que la UE també s’havia compromès a adquirir quantitats “enormes” de material militar nord-americà.
