L’espasa aranzelària de Donald Trump penja sobre la majoria dels seus socis comercials. El pròxim dimecres, dia 9 de juliol, la Casa Blanca donarà per acabada la treva comercial que va concedir el passat abril per negociar els impostos universals a les importacions, una de les mesures econòmiques centrals del mandat. En cas que no hi hagi entesa, els 27 veuran com les fronteres comercials transatlàntiques s’eleven fins a un mínim del 10%, al qual caldria afegir les tarifes addicionals a sectors concrets, com ara el ferro i l’acer; o la farmàcia i l’alimentació, segons ha promès el mateix Trump en les darreres setmanes.
Davant aquesta pressió, l’executiu comunitari assegura que hi ha “avenços” per assolir un “principi d’acord” amb l’administració estatunidenca. Així ho ha explicat el portaveu comercial de la CE, Olof Gill, en roda de premsa. Amb tot, les autoritats europees reconeixen que l’escenari d’aranzels zero està descartat, i que, ara per ara, només es busca pal·liar els efectes negatius de les amenaces trumpistes.
Segons Gill, l’equip del govern d’Ursula von der Leyen “està en contacte amb els homòlegs estatunidencs al nivell polític més alt”, tot i que el camí és accidentat. La mateixa Von der Leyen, de fet, es va posar en contacte aquest passat diumenge amb el president nord-americà per “fer balanç” dels primers sis mesos de la nova administració, si bé no han transcendit detalls de la conversa, més enllà que aquesta va ser “bona”. Val a dir que Brussel·les està especialment pressionada per pactar unes condicions conjuntes, en tant que el mateix Trump ja ha amenaçat amb nous impostos del 17% a diversos productes clau per a les empreses locals, com ara els agroalimentaris.
Tot i això, asseguren “no haver rebut”, les cartes que el Despatx Oval va anunciar a bombo i plateret, amb els detalls de cada frontera comercial. “No comentarem cartes que no hem rebut”, ha tallat Gil, tot remetent-se a les trobades “en el marc dels contactes polítics” entre capitals La pròxima data clau és l’1 d’agost, quan el govern dels Estats Units aplicarà recàrrecs a aquells països que no hagin cedit a les seves exigències. Amb aquesta segona deadline al cap, la presidenta cerca encarrilar un “principi d’acord” com el que ja han celebrat el Regne Unit i Vietnam. Així i tot, els aranzels sectorials romanen vigents, i caldrà veure quin ha estat l’impacte en indústries tan rellevants com les de l’acer o el sector de l’automòbil.
Batzegades fins i tot amb acord
Fins i tot si la UE aconsegueix arribat a una primera entesa amb Trump, les autoritats comunitàries coincideixen a apuntar que el camí per a la pau comercial encara és llarg. La mateixa Von der Leyen, de fet, ja va alertar el passat dijous que és “impossible” tancar tots els fronts oberts abans del 9 de juliol, en tant que les connexions a través de l’Atlàntic s’eleven per sobre dels 1,5 bilions d’euros, un “ingent” volum de negoci que obliga a allargar les converses. Més hostil ha estat el ministre d’Economia espanyol, Carlos Cuerpo, que ha acusat la Casa Blanca d’imposar terminis inabastables. “Tots sabem que 90 dies és un període massa curt per arribar a un acord comercial”, ha declarat; tot reclamant més temps i intercanvis per establir un contracte bilateral que “aprofundeixi més” en les relacions entre països. “Fins que no hi hagi una visió de conjunt, serà molt difícil conèixer el grau d’equilibri de l’acord”, ha afegit Cuerpo, tot comprometent-se amb les “empreses i indústries” de la UE que els 27 “les protegiran i avançaran cap a un acord beneficiós per a tothom”.
