El Banc Central Europeu estima que les economies del continent tornaran a fer un pas enrere durant la segona meitat del 2025. Així ho ha previst la presidenta de l’institut emissor, Christine Lagarde, des de la seva tribuna al Forum Econòmic Mundial de Ginebra. Segons Lagarde, els aranzels continuen pesant sobre les economies comunitàries; i l’acord que van signar el president nord-americà, Donald Trump, i la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, no serveix per dissipar totes les incerteses que erosionen les perspectives empresarials. La mala maror s’afegeix, a més, al fet que encara queden sectors estratègics per als quals no es coneixen els tarifes definitives, com ara la farmàcia, els microxips o la química bàsica; alguns d’ells molt rellevants en les principals economies de l’eurozona.
Segons Lagarde, a més, el creixement de la primera meitat del curs ha estat distorsionat per la reacció als aranzels. Moltes empreses europees han accelerat les seves vendes als Estats Units per concentrar-les en els primers mesos del curs i, així, evitar els nous impostos. Es tracta d’operacions avançades i que, per tant, deixaran un buit als balanços de la resta del curs. Atès aquest fenomen, “s’espera que el creixement es desacceleri en el tercer trimestre, a mesura que aquesta anticipació es vagi diluint“.
L’acord aranzelari, el mal menor
Segons Lagarde, però, la perspectiva és menys dolenta del que s’esperava abans de la reunió entre Lagarde i Trump. L’entesa comercial, d’acord amb els càlculs del banc Central, deixaria l’impost efectiu a les exportacions europees als EUA entre el 12 i el 16%, molt per sota dels nivells superiors al 20% real que es desprenien de les primeres amenaces del president nord-americà. Tot i això, “persisteix la incertesa”, precisament pels forats que ha deixat la Casa Blanca a favor seu -com el de les farmàcies i la química-.
A més, les perspectives de la política monetària són poc precises, atès que no se sap quin serà el full de ruta de la Reserva Federal, que marcarà la trajectòria del mateix BCE en el que resta de curs. Després de Ginebra, Lagarde es dirigirà a Jackson Hole, a les muntanyes de Wyoming; a on serà una de les actrius principals del conclave que hi mantenen els principals banquers centrals del planeta. Allà, amb els ulls del mercat sobre el president de la Fed, Jerome Powell, es dirimirà la direcció de les economies occidentals a curt termini.
