El conegut com a big oil ha demostrat tenir importants interessos en els afers geopolítics que llastren l’economia en els darrers cursos. Les grans petrolieres del planeta, segons ha publicat l’organització no governamental Global Witness, han acumulat d’ençà de l’inici de la guerra a Ucraïna uns beneficis de més de 280.000 milions de dòlars, amb un 2022 històric que ha fet milionaris molts dels accionistes de la indústria fòssil. Les principals companyies no estatals del món del cru –Shell, BP, Chevron, ExxonMobil i TotalEnergies– haurien pagat, segons la mateixa entitat, més de 200.000 de dòlars en dividends i retorns a inversors només el 2023, una xifra amb pocs precedents a escala global. L’any sortint, però, ha estat de retrocés: les multinacionals que manen sobre el petroli global, en general, han patit davallades en comparació amb el sostre que van tocar al final del primer any de conflicte bèl·lic. Els balanços, malgrat el retrocés, no permeten queixes.
Un dels casos més cridaners és el d’ExxonMobil. La multinacional texana va guanyar durant l’exercici passat 36.000 milions de dòlars nets, una contracció del 35,4% respecte del 2022. Fins i tot amb aquest batzac, la firma dirigida pel magnat Darren Woods -successor del que fora secretari d’Estat Rex Tillerson- celebra amb aquestes xifres el seu segon millor resultat dels darrers 10 anys; superat només pels prop de 56.000 milions ingressats dotze mesos abans. Similar és el cas de Shell: la britànica capitanejada per Wael Sawan ha tancat l’any amb un balanç positiu de 28.000 milions de dòlars, un 30% menys que un any abans, per la “reducció dels marges de refí” -amb diferència la font d’ingressos més important dels protagonistes del sector petrolier-. L’escalada de preus del 2022 i l’impacte de la guerra a Ucraïna van conduir a un resultat rècord per a la britànica, que va acabar per repartir un dividend de més de 20.000 milions de dòlars entre accionistes -una xifra que superaria el 10% del valor borsari de Shell-.
Encara al Regne Unit, British Petroleum ha patit una davallada important si es compara amb el 2022. El primer any de guerra a Europa va deixar a les arques de la firma de Murray Auchincloss prop de 28.000 milions de dòlars, si fa no fa el doble que les xifres comunicades aquest febrer. Segons el balanç anual de la companyia, el benefici s’ha quedat en els 13.800 milions de dòlars, uns 100 milions per sota del que preveien els analistes del mercat. El CEO, val a dir, té motius per “continuar confiant en l’estratègia”: la normalització del mercat després de la guerra no ha impedit que BP celebri el 2023 el seu segon millor any pel que fa a la xifra final del balanç d’ençà del 2012. De retorn als Estats Units, més ambiciosa que les seves competidores ha estat Chevron. La firma texana, sota direcció del CEO Mike Wirth, registra un gegantí pas enrere de beneficis el 2023, d’un 40%, si bé es manté per sobre dels 20.000 milions de dòlars. Com en el cas de la resta de grans petrolieres, Chevron va entregar arran dels guanys del 2022 un dividend històric, superior als 26.000 milions de dòlars a repartir entre els accionistes. Tot i que l’avantatge de la guerra a Ucraïna comença a desaparèixer, Wirth ha declarat que augmentarà un 8% els pagaments a inversors com a “mostra de confiança”.
Rècord per la pèrdua de Rússia
Només una de les multinacionals que ocupen els primers llocs en la indústria petroliera global va decidir sortir de Rússia quan Putin va engegar la invasió a gran escala d’Ucraïna. Es tracta de la francesa Total Energies que, sota el mandat de Patrick Pouyanné, va abandonar els seus enclavaments russos a un cost desorbitat: si bé la firma petroliera va voltar els 20.000 milions de dòlars en beneficis, va patir un cop als comptes gegantí, de 15.000 milions, arran de la retirada de Rússia. La normalització dels comptes durant el 2022 pel retrocés rus la va allunyar dels balanços estratosfèrics de la resta de monstres petroliers. Enguany, però, TotalEnergies sí ha aconseguit establir el seu rècord històric, amb un resultat net de 21.400 milions, un 4% més en termes interanuals.
