El president dels Estats Units, Donald Trump, va esperar fins al vespre per fer el seu anunci del Dia de l’alliberament. Com amb qualsevol comunicat econòmic impopular, el llogater de la Casa Blanca no va llançar la seva proposta d’aranzels universals fins que les borses no estaven tancades i ben tancades. Amb els principals índexs nord-americans sense activitat, les primeres víctimes borsàries de les barreres comercials han estat europees. Ara bé, a les 9.30 de la costa Est -als volts de les 15.30 a Catalunya- els parquets de Nova York han obert amb patacades històriques. L’índex Dow Jones ha perdut més de 1.500 punts en menys d’hora i mitja, mentre que l’S&P 500 s’ha deixat un 3,9% de la seva cotització global. Fins i tot la cartera tecnològica del Nasdaq ha sentit el terrabastall de Trump. Molt més que la resta, de fet, amb un pas enrere superior al 5%. Washington, doncs, ja pateix a casa les primeres ferides de la guerra comercial.
Malgrat que els primers mercats borsaris europeus han estat els primers a notar l’huracà dels aranzels, cap d’ells ha caigut amb la contundència dels principals selectius de Nova York. Els que més han patit, dins les grans economies comunitàries, han estat el DAX 40 alemany i l’FTSE MIB italià, amb caigudes del 3,2%. Ambdues economies consten entre les més exposades als Estats Units, amb ràtios exportadores el país molt més elevades que a la resta del continent. El CAC 40 francès també ha caigut amb contundència, però les seves pèrdues han quedat per sota del 3%. L’Ibex-35, per la seva banda, és el que ha mostrat una salut més sòlida, amb una pèrdua lleugerament superior a l’1,1% mitigada, al contrari que en els dos primers casos, per la baixa ràtio d’exportacions espanyoles cap als EUA.
Patacada econòmica
A parer dels principals analistes financers a ambdues bandes de l’Atlàntic, bona part de la diferència prové de la narrativa que s’havia establert a cada regió sobre els possibles aranzels. Les grans economies europees esperaven l’entrada en vigor d’aranzels de caràcter universal, i bona part del cost dels mateixos ja s’havia descomptat. Entre els inversors estatunidencs, la possibilitat encara quedava llunyana. En declaracions a la cadena CNBC, la cap d’estratègies d’inversió del fons Sanctuary, Mary Ann Bartels, descrivia la decisió de Trump com “el pitjor escenari possible en termes d’aranzels”. “El mercat no havia posat preu a aquestes tarifes, i per això estem veient una reacció tan extrema”, detallava la inversora.
Les perspectives, a més, no són gens falagueres. En obertura de la jornada, els analistes nord-americans asseguraven que la xifra clau a l’índex industrial S&P500 eren els 5.500 punts. “Si no pot aguantar en aquest nivell, hi haurà una caiguda d’entre un 5 i un 10% addicional”, argumentava la mateixa Bartels. El selectiu, dues hores després de l’obertura, ja ha caigut fins als 5.435 punts, la xifra més baixa en el darrer any. A més, el motor que ha mantingut l’embranzida dels parquets novaiorquesos des de l’inici de la pandèmia, la tecnologia, té les pitjors perspectives de tota l’economia nord-americana. Tres de les set magnífiques -Apple, Tesla i Nvidia- consten entre les multinacionals que han caigut més, amb un 9%, un 3,5% i un 5% respectivament. Res fa pensar, a més, que el terrabastall pugui ser momentani. “No hi ha signes que la venda massiva que estem observant hagi de rebotar durant la resta de la jornada”, asseguren els analistes del portal especialitzat MarkwtWatch.
