L’acord que la Unió Europea i els Estats Units van signar el passat 27 de juliol a Escòcia comença a veure escletxes en la lletra petita dels detalls. Els malentesos entre els dos costats de l’Atlàntic acostumen a venir per part del president dels Estats Units, Donald Trump, i han de ser ràpidament corregits per autoritats europees, per puntualitzar què especifica el pacte. En les últimes declaracions que ha fet Trump en una entrevista a la ràdio CNBC, el republicà ha explicat que si la Unió Europea no arriba a fer les inversions de 600.000 milions de dòlars, el conjunt dels 27 podria veure un increment als aranzels de fins al 35%.
En aquesta entrevista a CNBC, Trump ha explicat que la UE va poder reduir els aranzels perquè “van comprar” aquesta baixada. “Quan vam reduir els seus gravàmens fins al 15% alguns països em van preguntar per què pagaven menys, doncs perquè m’han donat 600.000 milions de dòlars”, ha afegit.
“Els detalls són que tinc 600.000 milions per invertir en el que vulguem. Puc fer el que vulgui”, ha continuat Trump. Des de la Comissió Europea, però, han destacat que aquesta quantitat d’inversió és una “intenció” i no un “regal”, tal com ha explicat Trump. A més, les autoritats europees han volgut puntualitzar que no és una inversió directa per part de la UE, sinó que són el resultat de converses que han tingut amb diverses companyies europees sobre com planegen invertir en els EUA en els pròxims anys. “No és una cosa que la UE, com a autoritat pública, pugui garantir, es basa en la intenció de les empreses privades”, han assenyalat des de Brussel·les.
Aranzels del 250% en productes farmacèutics
A més, en aquesta entrevista a la CNBC, Trump també ha plantejat que els aranzels a les importacions farmacèutiques podrien arribar a ser del 250%. Segons ha detallat, aquests gravàmens iniciarien en una quantitat “petita”, però que en un o dos anys podrien passar al 150% i posteriorment al 250% perquè “volem productes farmacèutics que es fabriquin en el nostre país”, ha comentat el republicà.
A principis de juliol Trump ja va plantejar la imposició d’aranzels a aquest sector clau europeu, però en aquell moment el topall era del 200%.
A més d’aquest anunci, la setmana anterior Trump va enviar cartes a 17 multinacionals del sector farmacèutic en les quals demanava a les empreses “un compromís vinculant” per abaixar els preus dels medicaments als Estats Units per alinear-los a aquells aplicats en altres economies avançades. Segons va publicar el propi Trump al seu perfil de TruthSocial, les empreses farmacèutiques que van rebre la carta van ser AbbVie, Boehringer Ingelheim, Bristol Myers Squibb, Novartis, Gilead, EMD Serono, Pfizer, Novo Nordisk, AstraZeneca, Amgen, Genentech, J&J, GSK, Merck, Regeneron, Sanofi y Eli Lilly.
Per últim, Trump també ha afegit que en les pròximes setmanes es faran públics els seus plans aranzelaris per als semiconductors i els xips, amb els quals també s’ha posat l’objectiu que siguin fabricats als Estats Units.
