Donald Trump continua sacsejant l’economia global dia rere dia. Després de setmanes d’amenaces cap a alguns dels seus principals socis comercials, que temen noves barreres proteccionistes, el president dels Estats Units va confirmar el passat dilluns algunes de les seves mesures més polèmiques. La darrera, i la més histriònica, de les declaracions del mandatari ha deixat tremolant un dels grans sectors exportadors catalans: en una publicació a la seva xarxa social Truth Social, Trump ha anunciat una nova tongada d’impostos sobre les importacions agroalimentàries. “Als grans pagesos dels Estats Units: prepareu-vos per començar a fer molts productes agrícoles per vendre’ls A DINS del país. Els aranzels en els productes exteriors entraran en vigor el dia 2 d’abril. Gaudiu”, exclamava el post, en el seu ja habitual to sorneguer. Als murs agrònoms s’han d’afegir les imposicions sobre el Mèxic i el Canadà, que trenquen la fràgil pau assolida a principis del febrer amb sengles pactes de control de fronteres. També una nova escalada de les tensions comercials amb la Xina, que veurà doblats els sobrecostos per vendre als EUA, fins al 20%. Pequín, sempre en alerta, ja ha anunciat represàlies.
Les barreres al producte agrònom, com tota la resta d’aranzels sectorials, tindran un efecte que encara s’ha de calcular sobre l’economia catalana. El sector alimentari, cal recordar, és dels que més aporta en termes de facturació internacional a l’economia del Principat, amb 15.727 milions d’euros el 2024, el màxim de la sèrie històrica. Tot i que els EUA no són encara el gran mercat objectiu dels agricultors catalans -encara ho és la UE, si bé aquesta pateix d’una salut econòmica més que dolenta, i ja ha perdut pes en alguns subsectors clau- les xifres no són gens negligibles. Segons l’agència catalana de promoció de les exportacions alimentàries, Prodeca, les vendes d’aliments catalans als Estats Units l’any passat van escalar fins als 558 milions d’euros, un 24,77% més que un any abans. Es va aconseguir créixer a aquest ritme, a més, amb un estancament de les operacions en volum (-0,34%); fet que indica que el consumidor nord-americà cerca productes catalans cada cop més valuosos. Sense conèixer encara l’abast dels aranzels de Trump, aquests afectaran només els productes d’origen agrícola. Per tant, queden fora de l’equació els més de 36 milions d’euros de peix i marisc català que es va vendre a la potència nord-americana. Amb tot, la pagesia exportadora aguanta la respiració a l’espera de conèixer un paquet fiscal que podria afectar moviments per valor de més de 500 milions d’euros.
Segons les xifres facilitades per Prodeca, Catalunya acumula especial èxit als Estats Units en alguns dels seus subsectors més valuosos. De fet, el grup de les fine foods, aliments processats sovint vinculats al consum prèmium, aporta la major part de la facturació registrada, uns 204 milions d’euros el 2024, un creixement superior a l’11% any a any. Els mercats nord-americans -no només els EUA, malgrat que en són el principal consumidor- estan especialment aficionats als sucs i els liquats catalans, així com a les xocolates i altres derivats del cacau produïts al país. Per darrere, hi guanyaven pes els dos grans sectors de l’agricultura de valor afegit al territori català: l’oli i el vi.
Vins i olis, sota amenaça
La vinya, de fet, ja troba als Estats Units el seu consumidor internacional més actiu: l’any passat, va concentrar més del 12% de les vendes fora de les fronteres de l’Estat, i es va col·locar en primera posició a la taula avançant el líder tradicional, Alemanya, en capa caiguda per la crisi econòmica que enfronta. En declaracions a Vadevi, anteriors a l’anunci de Trump, l’exportadora vitivinícola Núria Garrote lamentava els efectes negatius dels aranzels sobre un vi català que començava a posicionar-se bé entre els compradors estatunidencs. “El mercat allà és tan ample que, si no és un, és un altre”, lamentava Garrote. A més, la producció interna és prou ampla per cobrir bona part de les necessitats, amb epicentres de la vinya com la vall de Napa, a Califòrnia. Ara bé, en un mercat tan identitari com el català, els distribuïdors aspiren a recompondre’s fent bandera de la marca nacional, cada cop més ben valorada més enllà del Principat.
Per la seva banda, el consum d’olis vegetals catalans entre els estatunidencs es va disparar en el mateix període un 76%, i va superar els 147 milions d’euros. L’oli d’oliva, per ara, respira més tranquil, gràcies a millores importants del seu rendiment entre els principals compradors. El recent informe exportador de Prodeca indica que “als mercats de destí hi ha hagut un augment de valorització”, amb alces de la factura a Itàlia (60%), o França (49%), els dos compradors que flanquegen els EUA al pòdium sectorial. Fora dels dos grans afectats, les exportacions de carn i embotits al país es van enfilar un 36%, i van superar els 62 milions d’euros. La resta de subsectors van quedar empetitits per un mercat agrari estatunidenc prou autosuficient, amb enormes extensions de terreny al seu servei: l’hort català hi va facturar poc més de dos milions d’euros, una xifra similar als cereals.
Mercosur contra Trump
Els casos de la vinya i l’olivera consten entre els que la Comissió Europea posen com a exemple dels beneficis per als agricultors de la Unió dels nous tractats de lliure comerç, amb el Mercosur al capdavant. L’aixecament dels aranzels, encara per concretar, hauria de suposar un increment de l’activitat per als venedors internacionals de productes d’alt valor afegit, com són el vi i l’oli. Ara bé, l’amenaça nord-americana afecta un mercat molt més ample que el que obre l’acord amb els quatre països que formen part de l’aliança llatinoamericana, com a mínim en aquests dos casos. Les vendes de vi al Brasil, el principal comprador de la regió, l’any 2024 es van quedar poc per sota dels 6,79 milions d’euros, mentre que els nord-americans en van comprar per valor de més de 78,2 milions. Els 49,15 milions d’euros que va facturar l’olivera al gegant sud-americà queden petits al costat dels prop de 150 milions importats pels nord-americans. Així, la iniciativa aperturista de Brussel·les xoca amb les proteccions comercials que Washington sí que ofereix als seus agricultors. Trump pot erosionar, doncs, els ja qüestionats beneficis dels espais de lliure comerç per a l’agroalimentari català.
Crítiques internes
L’ofensiva de Trump per aturar el flux de productes agroalimentaris no ha agradat al sector primari del seu país. Els estats amb més presència agrària, majoritàriament republicans, han criticat la iniciativa de la Casa Blanca fins i tot abans de conèixer el seu abast complet. Els productors, especialment els de mida industrial i amb potencial exportador, temen que es repeteixi el que ja va passar en el primer mandat del president, quan les seves mesures proteccionistes, més minses que les actuals, van esperonar els socis comercials dels EUA per imposar “aranzels de represàlia”. Llavors, la resposta dels mercats internacionals a la política trumpista va costar als grangers locals més de 26.000 milions de dòlars en vendes foranes, segons les xifres del Departament d’Agricultura. Les potencials pèrdues, a més, arriben en un moment de retallades en el pressupost federal que amenacen de deixar molts empresaris del camp sense les ajudes públiques que els havien sostingut fins ara. La promesa de diversió per al camp, doncs, es pot torçar ràpidament. “Intentarem mantenir-nos al partit”, declarava, frustrat, el senador republicà de Dakota del Nord John Hoever al digital Politico.
