La petita escletxa negociadora del president dels Estats Units, Donald Trump, enmig de la crisi dels aranzels va durar només unes hores. Aquest mateix dimecres han entrat en vigor les tarifes universals que va imposar el 2 d’abril, amb efectes devastadors sobre unes borses que s’havien confiat. La Casa Blanca, a més, no frena les seves pretensions de tancament comercial. El nou objectiu, segons ha declarat el mateix Trump en un discurs durant un sopar del Comitè Nacional Republicà al Congrés, són les farmacèutiques. “Anunciarem molt aviat un aranzel molt important i, quan escoltin això, marxaran de la Xina i d’altres llocs perquè han de vendre la major part del seu producte aquí“, defensava Trump. La farmàcia és un dels pilars de la guerra comercial de Trump, especialment contra la UE i la Xina, i Brussel·les ja esperava fa setmanes que l’estratègia del Despatx Oval acabés esquitxant un dels grans motors de les vendes a l’exterior del continent.
En el cas català, el moment en què podria entrar en vigor la mesura la fa especialment perniciosa. Els Estats Units sempre han estat un dels mercats preferits de la prolífica farmàcia del país. Hi havia venut, de fet, més de 200 milions d’euros anuals en productes mèdics cada any des de fa dècada i mitja -el 2010 va ser el primer curs en el qual va trencar aquest llindar-. El 2024, però, va ser un exercici molt més reeixit, amb transaccions per valor de prop de 660 milions d’euros, que la potencial barrera tarifària de Trump fa trontollar. Va ser, de fet, el quart mercat de la farmàcia catalana, per darrere de França (690 milions), Alemanya (910 milions) i la inabastable Suïssa, que concentra bona part de l’activitat europea de la indústria a través del gegant Novartis. Així, un blocatge exportador com aquest talla les ales a una indústria catalana que ja trobava el seu lloc als EUA.
Les dades d’afectacions podrien ser, de fet, encara més voluminoses. Cal recordar que Catalunya és un país especialment actiu en la producció i exportació de béns intermedis, i forma part de moltes cadenes de valor globals. Així, es podria veure afectada indirectament per les exportacions cap als EUA de països tercers. Entre els clients preferits de les farmacèutiques catalanes que exporten als Estats Units destaca la mateixa Suïssa, que envia 31.000 milions de francs (uns 33.000 milions d’euros) l’any a compradors transatlàntics; Alemanya, Itàlia i Irlanda, quatre dels sis mercats més actius per a la indústria del país. Així, la batzegada per a les farmacèutiques catalanes pot ser especialment greu. Només en les darreres hores, Grifols i Almirall han perdut prop del 4% de la seva capitalització al mercat madrileny, un ritme molt més elevat que la mitjana de les principals cotitzades.
Poques alternatives
Els mercats farmacèutics occidentals estan, com revelen les dades de l’Idescat, altament concentrats en cadenes de valor conjuntes. Les companyies de medicaments i derivats són gegantines, i tenen un abast global que impedeix una diversitat gaire significativa. D’aquesta manera, les sortides dels exportadors catalans són limitades. Els mercats generals més atractius per escapar de l’amenaça trumpista no mostren una demanda important de productes del país. La Xina, per exemple, cada any compra menys medicaments catalans: dels 88 milions facturats el 2021, s’han passat a poc més de 50 milions el 2024. L’Índia també és un mercat petit, i no ha guanyat pes en els darrers anys -n’ha perdut, de fet: uns quatre milions respecte del 2021-. El sud-est asiàtic tampoc és una sortida immediata, com tampoc ho és el nord d’Àfrica.
Així, l’amenaça de Trump pot ser especialment perniciosa, no només per a Catalunya, sinó per al conjunt de la indústria farmacèutica de la UE. La presidenta de la CE, Ursula von der Leyen, assegura que mantindrà un “estret contacte” amb les empreses afectades per “garantir que els interessos de la indústria, els treballadors i els pacients europeus estiguin ben protegits en aquest període volàtil”.
