El líder conservador Friedrich Merz s’anota la seva primera victòria política abans de ser nomenat canceller. El guanyador de les eleccions alemanyes aconsegueix la majoria necessària per desbloquejar el seu gegantí pla d’endeutament per entomar noves inversions en defensa i infraestructures. La Unió Cristiano Demòcrata ha arribat a un principi d’acord amb els Verds perquè la despesa militar esquivi el topall constitucional al dèficit, que limita el desequilibri pressupostari del govern al 0,35%. En declaracions posteriors al pacte, Merz ha celebrat que “Alemanya ha tornat”. “Farem la nostra gran contribució a la defensa de la llibertat i la pau a Europa”, ha declarat el canceller prospectiu davant reporters a Berlín.
La passada setmana, Merz va anunciar un acord amb el Partit Socialdemòcrata, el seu soci de govern més probable, perquè les inversions en política de defensa superiors a l’1% del PIB quedessin exemptes de complir el topall constitucional a l’endeutament. A més, el partit del canceller en funcions Olaf Scholz va introduir al mateix full de ruta un paquet de despesa addicional de 500.000 milions d’euros per renovar les malmeses infraestructures del país. L’abast del pacte exigia una majoria qualificada al Bundestag, i els partits de la Gran coalició necessitaven els Verds de l’exvicecanceller Robert Habeck per arribar al mínim de vots. Ara, la coalició podrà tirar endavant el seu programa.
Segons ha avançat el digital Politico, els Verds haurien assolit dues concessions clau a conservadors i socialdemòcrates de cara al nou mapa de despesa estratègica. En primer lloc, el govern alemany inclourà dintre de les partides de defensa programes d’ajuda internacional per a “països atacats il·legalment sota la normativa internacional”. Així, el canceller podria ordenar ajudes a Ucraïna per sobre del límit constitucional de despesa. Fins i tot assistència humanitària, en tant que l’acord amb els Verds supera l’àmbit estrictament militar. Per altra banda, els ecologistes també haurien aconseguit que part de la despesa en infraestructures es dediqui a implementar polítiques contra l’emergència climàtica.
Crítiques de l’esquerra
El projecte de Merz requereix una reforma constitucional que només pot tirar endavant amb una majoria qualificada com la que formen, ara per ara, conservadors, socialdemòcrates i Verds. Ara bé, aquesta majoria no existeix en el Bundestag sortit de les eleccions del passat 23 de febrer. La irrupció de Die Linke i el creixement d’Alternativa per a Alemanya fa impossible assolir una majoria de dos terços un cop es constitueixin les noves corts. Així doncs, Merz aspira a aprovar la seva reforma abans del pròxim 25 de març, quan s’inaugura la nova legislatura. La líder de l’esquerra postcomunista, Ines Schwerdtner, ja ha anunciat que portarà la reforma al tribunal de Karlsruhe. A parer dels seus, el moviment del candidat conservador ignora els resultats electorals, i sorgeix d’un Parlament que ja no compta amb la legitimitat de les urnes. El suport dels ecologistes, però, permet tirar endavant el programa sense patir per l’oposició esquerrana.
La Unió Cristiano Demòcrata aplica al partit de l’esquerra, hereu del Partit del Socialisme Democràtic de l’Alemanya de l’est, el mateix cordó sanitari que regeix la seva relació amb l’extrema dreta d’Alternativa per a Alemanya. Així, més enllà de l’oposició de Schwerdtner i els seus a la nova despesa militar, la dreta tradicional també rebutjaria buscar el seu suport en el nou Bundestag. Pel que fa als ultres d’Alice Weidel, sempre s’han mostrat reticents a qualsevol reforma del límit d’endeutament. AfD, cal recordar, va néixer com un partit ultraliberal arran de la crisi dels refugiats i el rescat europeu de Grècia durant els primers anys de la crisi financera del 2008.
