Les institucions europees comencen a reaccionar davant el terrabastall generat per la victòria de Donald Trump a les eleccions nord-americanes. En la seva darrera cimera a Budapest, els líders dels 27 han obert la porta a les negociacions comercials amb el president electe un cop ocupi el Despatx Oval. “Cal fer una presa de contacte, després discutir interessos comuns i finalment negociar”, ha declarat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen. L’apropament dels membres de la UE a Washington arriba en un moment d’auge del proteccionisme, atesa la centralitat de la política aranzelària -un 20% a totes les importacions que arribin al país- en la campanya republicana a les eleccions presidencials del passat 5 de novembre.
Vista la polarització de les grans potències, Europa cerca esdevenir més autònoma. Cal recordar que, a diferència de la resta de competidors -que es trobaran amb fronteres comercials d’entre 10 i 20 punts per accedir als EUA-, la Xina patirà un mur del 60%, fet que distanciarà encara més els dos pols econòmics del planeta. Amb aquest teló de fons, els estats membre exploren fórmules per accelerar la reindustrialització del continent. És en aquest punt on s’han produït les friccions més intenses. En concret, i seguint les indicacions de l’influent informe de l’exprimer ministre italià Mario Draghi, els primers ministres han estat incapaços de tancar una estratègia conjunta pel que fa a l’endeutament comú.
Xoc nord-sud
El pla Draghi, cal recordar, reclama mobilitzar 800.000 milions d’euros per reindustrialitzar la Unió Europea. Els països del sud, amb la primera ministra ultra Giorgia Meloni al capdavant, han estat els grans valedors d’aquesta iniciativa. El programa, però, s’ha trobat l’oposició frontal de Centreeuropa, els coneguts com a països frugals, que encara recorden la seva derrota amb la mutualització de fons de la UE durant la pandèmia -una activació de recursos que, lamenten, va “generar càrregues d’interès molt altes”-. Val a dir que la declaració conjunta signada pels 27 sí que recull la necessitat d’explorar “noves opcions de finançament públic i privat” per part de la CE, sense entrar en detalls per evitar el conflicte entre blocs interns. Von der Leyen, val a dir, ha estat explícita en el seu suport a, com a mínim, part de les tesis d’Itàlia i l’Estat espanyol: “Si algunes accions no poden ser finançades de forma fragmentada i és millor fer-ho a escala europea, llavors podrem discutir-ho”.
