Els ministres d’Economia i Finances de la Unió Europea s’han quedat a les portes de tancar l’acord sobre la reforma de les normes fiscals i continuaran la negociació al llarg del matí d’aquest divendres després que s’hagi saldat sense acord el debat durant la matinada, que s’ha prolongat durant unes vuit hores, fins passades les 3 de la matinada. La intenció dels ministres és que, després de quatre anys congelades per la pandèmia, es torni a limitar el deute i el dèficit dels Estats membre de la UE.
Després de no poder tancar l’acord, la vicepresidenta primera i ministra d’Economia espanyola, Nadia Calviño, ha assegurat que durant les converses de la nit s’han fet “progressos significants” i s’està “molt a prop” de l’acord. Calviño ha comentat que espera poder tancar l’acord “els pròxims dies” i ha apuntat que, en cas que sigui necessari, la presidència espanyola convocarà una reunió extraordinària per poder tancar el pacte.
En la reunió, que s’ha desenvolupat en un ambient “constructiu”, segons fonts diplomàtiques, la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, ha explicat als seus homòlegs la proposta de compromís presentada per la presidència espanyola del Consell i que inclou una reducció mínima anual del deute per a aquells països que els seus passius superin el 60% del PIB, una de les peticions recurrents de països com Alemanya des de l’inici de les negociacions.
Després de l’explicació inicial per part de Calviño, els ministres han pres la paraula per a perfilar les seves prioritats i diferències entorn del text de la presidència en diverses rondes de contactes en les quals s’han succeït diferents plantejaments amb canvis al text inicial de la presidència.
Què ha proposat Espanya?
La proposta exigeix una reducció anual de l’1% del PIB per als països amb un deute per sobre del 90%, com és el cas d’Espanya, mentre que planteja un ajust del 0,5% anual per als Estats membre amb un deute entre el 60% i el 90%. Alhora, la proposta introdueix un ‘matalàs fiscal’ per als països amb baix dèficit, però un alt deute, als quals demanarà reduir el dèficit per a tenir un 1,5% de marge per sota del límit del 3% per a tenir espai per a respondre a possibles ‘xocs’ econòmics.
D’altra banda, es demanarà als països que superin el valor de referència del 3% de dèficit, als quals s’obrirà un procediment de dèficit excessiu, una senda de despesa neta correctora “coherent” amb un ajust anual mínim d’almenys el 0,5 % del PIB.
No obstant això, el debat actual entre els ministres és si l’ajust estructural del deute inclourà o no els interessos. En aquest sentit, França reclama “flexibilitats” sobre aquesta xifra, que demana rebaixar al 0,3 % per a deixar més marge per a reformes i inversions, ja que asseguren que és “l’únic punt que falta per a acord” després d’una negociació “intensa” entre París i Berlín, protagonistes dels principals xocs.
Fonts comunitàries també afirmen que els ministres són conscients de la “urgència” d’acordar la seva posició abans que acabi l’any, ja que les noves regles fiscals hauran de continuar el seu tràmit parlamentari abans de les pròximes eleccions europees i seria una “vergonya” no aconseguir-ho.
