La legislatura de coalició de PSOE i Podemos ha estat marcada per diferents canvis a les lleis actuals. La reforma laboral, el nou reglament de registre de jornada, la implementació a les empreses dels plans d’igualtat, el nou estatut del becari o la formalització de la baixa per regla doloroses són algunes de les noves normatives que ha posat en marxa el govern espanyol. Si bé és cert que totes les regulacions tenen l’objectiu de millorar la vida laboral dels treballadors, es necessita algú que observi, investigui i sancioni aquells que no segueixen la llei. Una feina que fan els popularment temuts inspectors de treball, un gremi que actualment no té els recursos necessaris per poder absorbir la quantitat de feina que se’ls demana. Desbordats, els representants del sector exigeixen més personal i la digitalització d’alguns processos, unes reclames que el govern espanyol ha decidit ignorar i van passant la patata calenta d’un ministeri a l’altre.
“A l’estat espanyol hi ha 3.100 efectius, entre inspectors, subinspectors i tècnics administratius”, explica Josetxo Gandara, responsable estatal d’Inspecció de Treball i Seguretat Social de Comissions Obreres. Ell mateix assegura que l’Organització Internacional del Treball (OIT) reconeix que en qualsevol país desenvolupat -com hauria de ser el cas d’Espanya- es necessita un mínim de 4.500 efectius. “Ens falta un terç de la plantilla”, afegeix el responsable. En concret, actualment cada inspector està a càrrec d’unes 1.500 empreses aproximadament. Pel que fa als treballadors, una persona s’encarrega d’un total de 15.000 treballadors repartits per la gran majoria de territoris de l’estat espanyol, exceptuant Catalunya i el País Basc, que tenen una situació especial. “Les xifres parlen per si soles, no es pot fer complir la llei si no tens una bona massa de treball a la inspecció”, explica Ana Ercoreca, presidenta del sindicat estatal d’Inspectors de Treball, qui ha facilitat les dades al TOT Economia.
Aquestes xifres no són una novetat, de fet, des del 2021 hi ha un acord tancat entre el ministeri de Treball i els sindicats que recull tots els problemes de personal i digitalització que pateix el sector. En aquest pacte, el ministeri es compromet a posar-hi remei i la mateixa ministra, Yolanda Díaz fou la que va assegurar que hi hauria nous recursos pel gremi. “Fa dos anys que no es fa res”, lamenta Gandara, qui assegura que no hi ha més remei que fer vaga, perquè la situació és “insostenible”. Una de les primeres mesures de les quals estan prescindint els inspectors per reivindicar la decadència del sector són les campanyes, és a dir, aquelles inspeccions rutinàries que es fan per vetllar per l’aplicació correcta d’una norma. “Estem prioritzant les denúncies privades”, diu el responsable estatal de CCOO. En aquest sentit, una denúncia sindical o d’un treballador en concret són les primeres que es tenen en compte per investigar.
Per altra banda, el problema de la falta de personal no és l’únic al qual s’enfronten els inspectors de treball. La digitalització i l’automatització de processos en el sector no ha estat una prioritat pel govern espanyol. D’aquesta manera, no només falten mans per fer les inspeccions sinó que els mateixos tècnics es veuen desbordats amb la quantitat d’informes que han de crear amb uns sistemes obsolets. “El problema no és només de personal, també és estructural”, reconeix Gandara.
El conflicte català depèn de la decisió estatal
El cas català no queda gaire allunyat del de l’estat espanyol, però amb algunes diferències. En termes de contractació de personal, les oposicions són estatals, el que provoca que Catalunya no tingui les competències per fer unes oposicions separades. En canvi, el territori sí que té una massa laboral diferent. Núria Gilgado, secretària de Política Sindical d’UGT, remarca que a Catalunya hi ha al voltant de 260 actius de la Inspecció de Treball, tenint en compte inspectors, subinspectors i tècnics. Ella mateixa explica que la ràtio catalana es troba en 33.000 treballadors per cada inspector, una xifra que “triplica les dades ideals que posa sobre la taula l’OIT”. L’organisme assegura que hi hauria d’haver un aproximat de 10.000 treballadors per inspector. De fet, ella mateixa argumenta que el territori necessita un total de 393 inspectors, “el que equival a un 90% més del que tenim”.
A tot això se li suma un altre problema, que va relacionat amb l’assignació dels treballadors un cop aprovades les oposicions. Com que Catalunya no té unes oposicions pròpies, les places limitades no estan sempre cobertes per a persones que volen quedar-se vivint al territori. D’aquesta manera, Julián Garrido, de la secretaria d’Acció Sindical i Transicions Justes de Comissions Obreres, explica que moltes persones venen a Catalunya dos o tres anys i després retornen al seu lloc d’origen. “És un molt bon lloc per aprendre, sobretot la província de Barcelona, però poca gent es vol quedar”, lamenta. D’aquesta manera el conflicte s’enquista al territori català, on Garrido assegura que hi ha “una gran sobrecàrrega de feina”.
Davant aquesta sobrecàrrega, Catalunya ha adoptat les mateixes mesures que l’estat espanyol i prioritza les denúncies privades a les campanyes. Garrido també explica que han aconseguit que alguns tècnics puguin fer funcions de subinspectors el que ell reconeix que “allibera una mica de feina”. Finalment, la demarcació de Barcelona també té una particularitat molt lligada a aquesta falta de personal, que obliga a allargar molt els processos d’investigació. La capital catalana té el que s’anomenen “inspeccions de guàrdia”. Tal com les descriu el mateix Garrido, són espais on es poden posar denúncies que “en un període de 15 o 20 dies com a màxim es resolen”, diu el representant d’UGT. D’aquesta manera, s’intenten pal·liar els efectes d’un problema que sembla trobar-se lluny de la resolució. “I més ara amb les eleccions, que hi ha més dubtes de si es continuarà buscant la manera d’assolir els objectius”, afegeix Gilgado.
Sis mesos de llançar pilotes fora
L’acord al qual van arribar els representants dels inspectors de treball i el ministeri era clar: la manca de recursos alentia la feina i carregava als treballadors i, per tant, se li havia de posar remei. D’aquesta promesa ja fa més de dos anys i els treballadors encara esperen que hi hagi alguna classe de moviment per part del ministeri per apropar postures. El pacte no només consistia a donar el que els representants demanaven, sinó que el govern espanyol va demanar algunes condicions que Gandara assegura ja es van posar sobre la taula. En concret, es va demanar que esperessin a aprovar els pressupostos del 2022, ja que en aquell moment es dedicaria una part a la millora de la Inspecció de Treball. En segon lloc, el govern espanyol va voler disposar del pla estratègic del gremi per poder tenir en compte totes les mesures. “Després d’això fa sis mesos que llancen pilotes fora”, expressa el representant sindical de Comissions Obreres.
La discussió ha arribat al punt que els representants han convocat vaga indefinida a partir del 26 de juny, el que provocarà que totes les campanyes no es cobreixin i que es passi a treballar únicament les demandes personals dels treballadors. Arribats a aquest punt, tant el ministeri de Treball com el ministeri d’Hisenda no han actuat de manera directa, segons afirmen els sindicats. Per a acabar-ho d’adobar, Gandara explica que s’estan barallant: “Han arribat a dir que és un problema de decisió política”, diu el representant de CCOO, fent referència al fet que cadascun dels ministeris forma part d’una de les dues formacions del govern de coalició.
