Catalunya sosté un trimestre més el seu bon ritme macroeconòmic. Segons les darreres dades definitives publicades per l’Idescat aquest mateix divendres, el Producte Interior Brut (PIB) català hauria crescut un 2,5% en termes interanuals el primer trimestre. L’alça és considerable, i superior en una dècima a l’espanyola; però suposa un retrocés del 0,1% respecte de les estimacions elaborades pel mateix institut estadístic a principis del mes de maig. Trimestre a trimestre, la variació positiva és del 0,7%, similar a l’espanyola i substancialment per sobre de la Unió Europea. El pas enrere en comparació amb les dades previstes és equivalent si es compara amb el període entre l’octubre i el desembre del 2023: una dècima menys.
Les dades de comptabilitat trimestral publicades per l’Idescat revelen que, de nou, la demanda interna s’ha mantingut com la variable que més ha aportat al creixement econòmic català. Segons l’institut, el consum de les llars creix un 2,3% any a any, a un ritme molt més baix que el de finals del 2023, quan es va elevar fins al 3%. El ritme de despesa dels catalans dona compte, així, del sosteniment de la inflació en comparació amb Europa; així com la lenta revalorització dels salaris. També escala el consum de les administracions públiques, en aquest cas un 4,4%, dues dècimes més que ara fa tres mesos. Des de l’àmbit de la demanda, la formació bruta de capital escala considerablement, en un 1,8% respecte de l’anterior trimestre. La inversió, però, no arriba a igualar els nivells de l’any passat, en un entorn de tipus encara marcadament hostil per al crèdit i aquells sectors que el fan servir com a motor. La millor previsió pel que fa al cost del finançament, però, comença a notar-se al sector immobiliari, amb un increment de l’1,4% de les capitalitzacions per a la construcció.
L’agricultura recupera embranzida
Pel que fa a l’àmbit de l’oferta, la indústria torna a ser el sector més valuós pel que fa a creixement interanual de la seva aportació al PIB, amb una escalada els darrers 12 mesos del 4,4%, sis dècimes per sobre de la registrada al desembre. Els protagonistes, els de sempre: automoció, farmàcia i alimentació; amb l’afegit en aquest cas dels productes informàtics. La sorpresa, però, l’ha donat el camp: enmig de les protestes agràries més intenses en dues dècades, l’agricultura i la resta del primari registren un creixement del 5,5%, el primer número verd dels productors en més de dos anys. El terciari, per la seva banda, puja un 2,2%, mentre que la construcció ho fa lleugerament per sobre de l’1% -i per sota, val a dir, del seu increment inversor-.
Moderació internacional
Fora de les fronteres catalanes, les exportacions semblen tornar a tocar de peus a terra després de dos anys d’absolut rècord. Segons apunta l’Idescat, les vendes internacionals perden quatre dècimes any a any, i més de tres punts en comparació amb el quart trimestre del 2023. També cauen amb força les importacions, per motius similars -uns poderosos efectes de base i la dificultat d’accedir a crèdit-. Ara bé, el sector exterior se sosté en part pel turisme; tant l’aliè al país com el propi a l’estranger. Pugen substancialment les aportacions al PIB del consum en territori català dels no residents (15,7%); així com el dels ciutadans del país a fora de les seves fronteres (14,7%).
