La concentració de la riquesa s’està moderant a Catalunya en els últims anys. Segons l’índex Gini de desigualtats, la diferència entre rendes s’ha reduït tres punts a Catalunya entre 2015 i 2023. D’aquesta manera, l’índex indicar que la concentració de la riquesa -calculada en una escala del 0 al 100- ha baixat de 34,4 a 31,4 punts en vuit anys.
Aquesta dada, recollides en l’Atles de la renda de les llars de l’INE, mostra un nivell de desigualtat més alt com més elevat és l’indicador de referència, ja que representa més concentració de la renda en poques mans.
El valor de l’índex de desigualtats català es troba per sota de la mitjana de l’estat espanyol, que se situa en 32,1 punts. D’aquesta manera, Catalunya és el quart territori de l’estat amb més concentració de riquesa. La Comunitat de Madrid encapçala la llista de l’índex de desigualtat amb 35,1 punts.
Les comarques de Lleida, amb millor distribució d’ingressos
A Catalunya, la demarcació de Barcelona encapçala el rànquing de concentració d’ingressos, amb 31,5 punts, seguida de Tarragona, amb 30,9, Girona, amb 30,6, i finalment les comarques de Lleida són les que tenen una millor distribució dels ingressos entre els habitants, amb 30,3 punts, tal com recull l’anàlisi de dades de l’ACN.
Malgrat tenir una mitjana lleugerament per sota de l’índex mitjà català, a les comarques de Girona hi ha 57 municipis que superen l’índex català, gairebé el doble que la resta de demarcacions. A tota Catalunya hi ha 152 municipis que superen l’indicador de referència català.
Els municipis amb més desigualtat
El municipi de Das, a la Cerdanya, és el que té l’índex de Gini més alt del país, que es va situar en 44,2 al 2023. A més, hi ha altres tres ciutats que superen els 40 punts: Bolvir, també a la Cerdanya (42,8), Sant Mori a l’Alt Empordà (44,2), i la Riba, a l’Alt Camp (44,2). Per altra banda, el municipi de Castellar de la Ribera, al Solsonès, té el més baix de Catalunya, amb 19,7 punts.
De les més de 5.000 seccions censals que té Catalunya, més d’un miler (el 21%) superen l’índex Gini català, és a dir, més d’una de cada 5. D’aquestes, 76 tenen un índex Gini de 40 o superior. Són, per tant, els indrets de Catalunya on hi ha un pitjor repartiment de la riquesa o, dit d’una altra manera, on els ingressos es concentren en menys mans.
En aquestes seccions censals amb un índex Gini superior a 40 i on hi ha una gran concentració de la riquesa, no n’hi ha cap on els salaris representin més del 60% dels ingressos de les llars i, de mitjana, els sous són menys de la meitat dels seus ingressos, un 46,5%. Si bé és cert que l’estadística no discrimina d’on procedeixen la resta dels ingressos (rendes del capital, activitats econòmiques, guanys patrimonials o prestacions).
