El possible nou govern espanyol ha fixat aquest mateix dimarts els seus fonaments. El president Pedro Sánchez i la vicepresidenta segona i ministra de Treball Yolanda Díaz, ambdós en funciona, han signat en un acte públic al museu Reina Sofia de Madrid els pilars mestres del segon executiu de coalició de la democràcia –en el cas que finalment les forces catalanes i basques hi acabin donant suport parlamentari–. D’ençà de la confirmació de l’entesa, sindicats i empresaris han reaccionat amb diversos nivells d’entusiasme i rebuig a les dues mesures estrella: la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores sense reducció salarial i un nou augment de l’SMI per “evitar la pèrdua de poder adquisitiu” de les rendes del treball. Tot i això, les reformes econòmiques acordades superen l’àmbit laboral, i eleven a garantia alguns dels cavalls de batalla de Sumar fins fa poc negats pel Partit Socialista.
Davant el rebuig de les empreses del sector, Moncloa ha doblat l’aposta pel criticat impost a la banca, que a finals del 2022 es va plantejar com una solució temporal per equilibrar els beneficis rècord que el sector financer acumulava durant el curs d’ençà del final de la pandèmia i l’escalada inflacionista. Amb l’allargament de la seva vigència, l’acord d’aquest dimarts converteix el que va començar com un gravamen excepcional en una de les principals palanques del sistema fiscal. També sobreviuran altres taxes a les grans empreses, en tant que “segueixen contribuint a la justícia social i al sosteniment de l’estat del benestar”. Segons Díaz, els impostos en qüestió responen a una “situació excepcional” que fa imprescindible sostenir els ingressos que generen per a les arques públiques.
Més enllà de la fiscalitat empresarial, Sánchez i Díaz s’han compromès a “reavaluar” l’impost a les grans fortunes per evitar la competència territorial que ja pateix el de patrimoni. En aquest cas, comunitats autònomes governades pel PP bonifiquen part o la totalitat d’un gravàmen que afecta a menys del 5% de les rendes espanyoles, en un exercici de dúmping que prova d’atreure capitals cap als seus territoris. És aquesta competició a la baixa la que, segons han declarat els firmants, l’acord busca “evitar”. Val a dir que tant la taxa a banca i grans empreses com la de grans fortunes han aixecat una important oposició entre l’empresariat: mentre els bancs han intentat diverses vies per portar davant un jutge l’impost que els afecta, organitzacions com ara Foment del Treball busquen una declaració d’inconstitucionalitat dels tipus de patrimoni i grans fortunes.
En l’àmbit impositiu destaca també el compromís espanyol d’aplicar un tipus efectiu del 15% a Societats, una iniciativa internacional que busca evitar l’enginyeria fiscal que provoca que, sovint, grans corporacions tributin comparativament menys que les pimes del mateix territori. El nou marc fiscal, asseguren els firmants, suposarà una “millora de la fiscalitat”, a l’alça per a les corporacions i a la baixa per a autònoms i petites i mitjanes empreses.
Regulacions a l’habitatge
Si bé la llei de l’habitatge aprovada per l’executiu espanyol ja dibuixa el nou marc de regulació del mercat residencial a l’Estat, el pacte de govern assolit aquest dimarts aprofundeix en molts dels objectius, i n’afegeix alguns que fins i tot el sector reclamava com a fites necessàries per pal·liar la crisi de preus. En aquest sentit, més enllà de la limitació de preus a les zones tensades, Díaz celebra el compromís del PSOE d’arribar “a mitjà i llarg termini” a la propietat pública del 20% del parc d’habitatge de l’Estat. Actualment, el mercat espanyol és el pitjor d’Europa pel que fa a actius de propietat de les administracions, amb només un 2,5% en aquest règim, substancialment per sota del 9,3% que registra de mitjana la Unió Europea. Els representants de l’executiu en funcions es marquen aquest objectiu com a solució per als problemes econòmics especialment entre la població jove. “El 70% de la desigualtat té origen en la impossibilitat d’accedir a un habitatge”, assegura Díaz.
Finançament territorial
Dins els acords assolits aquest dimarts, destaca el compromís de l’hipotètic executiu a “impulsar un nou model de finançament autonòmic que garanteixi els recursos necessaris”. En aquest sentit, Díaz i Sánchez asseguren que la reforma “corregirà l’infrafinançament” de “determinats” territoris –sent Catalunya el més sagnant de tots els exemples, amb un dèficit fiscal proper al 10%–. L’entesa, però, tria el País Valencià com a referència d’aquest infrafinançament, tot reiterant la promesa de “garantir la prestació de serveis públics al mateix nivell que la resta de l’Estat”.
