El govern espanyol, després de setmanes de malabars, ha aconseguit recuperar la majoria de la investidura de Pedro Sánchez per tirar endavant la seva reforma fiscal. El paquet de mesures que Moncloa va voler afegir darrere del projecte de llei que transposava la directiva europea que obliga a gravar amb un 15% les multinacionals tirarà endavant, i els seus dos grans protagonistes continuen vius -si bé amb diferents estats de salut-. L’impost a les energètiques, que havia caigut en la seva forma actual de la llista davant l’oposició del Partit Nacionalista Basc i Junts per Catalunya, es debatrà en una comissió per revifar-lo en forma de projecte de llei; mentre que l’impost a la banca sí que s’ha colat entre les esmenes que es votaran en finalitzar la sessió plenària. Acordat en termes amb Junts i amb el suport de les esquerres sobiranistes, el gravamen financer que sortirà d’aquest ple serà diferent que el que va entrar en vigor el 2022. Segons els termes del ministeri d’Hisenda, aquest guanyarà en progressivitat, amb un tipus molt més elevat per a les grans entitats; i en descentralització.
La gestió per part de les administracions territorials era un dels punts clau dins les demandes de juntaires i jeltzale per oferir els seus suports al tipus impositiu. Així, els diputats nacionalistes han aconseguit que les hisendes forals navarresa i basca siguin les gestores de l’ingrés. Pel que fa als tresors que encara formen part del règim comú -com és el cas català- el nou disseny preveu un repartiment íntegre de la recaptació d’acord amb el producte interior brut de cada territori. Es tractava d’una esmena clau per acordar el sí de Junts, que l’ha celebrat al faristol del Congrés per veu del diputat Josep Maria Cruset.
Pel que fa al disseny de l’impost, afegeix un nou punt especialment dedicat a les entitats financeres amb majors marges d’interessos i comissions. Les firmes que registrin uns rendiments en aquests conceptes superiors als 5.000 milions d’euros passaran a estar gravades amb un 7%; un tipus que anirà baixant d’acord amb el benefici de les més petites. D’aquesta manera, el tram més alt només afectarà CaixaBank, el Santander i el BBVA -encara més al banc basc si arribés a executar la cada cop més llunyana OPA sobre el Sabadell-; mentre que seria beneficiós per a les entitats mitjanes i petites que, en conjunt, pagarien el mateix o menys. El banc presidit per Josep Oliu, per exemple, entraria en el segon esglaó, amb un gravamen del 6%, un punt més baix que el que haurien d’abonar en cas de fusió -oferint un argument més per no vendre-.
Paga tothom
El govern, val a dir, també ha escoltat algunes de les demandes de la gran banca. En concret, ha canviat l’objectiu de la taxa: la que es va aprovar el 2022 tenia com a focus exclusivament aquelles entitats amb seu social a l’estat espanyol, mentre que la que s’aprovarà aquest vespre gravarà tots aquells bancs que operin en territori estatal encara que siguin estrangeres. Així s’evita, segons les empreses afectades, una “competència desigual” en termes de capacitat d’inversió o de crèdit a favor dels forans.
Dura oposició empresarial
Davant la possibilitat -ara pràcticament materialitzada- de fer indefinit l’impost a la banca, els directius del sector han intensificat el seu discurs contra Moncloa en les darreres setmanes. El president d’Abanca, Juan Carlos Escotet, ha acusat el govern d’aprovar normes que “fan perdre competitivitat” al sector -malgrat ser una de les entitats menys afectades, amb poc més de 1.500 milions d’ingressos per interessos i comissions-. Per la seva banda, CaixaBank ha alertat que un tipus com el proposat reduirà un 1% la seva rendibilitat anual, amb un cost d’uns 500 milions d’euros. Més dures han estat les valoracions de la patronal bancària: la presidenta de l’associació espanyola de la banca, Alejandra Kindelán, ha titllat l’acord d’un “atac al creixement econòmic i al progrés social”. Kindelán, de fet, ha agreujat la principal amenaça que les entitats financeres han posat sobre la taula per dissuadir Moncloa i partits: segons els seus càlculs, els costos addicionals generats pel gravamen restaran 50.000 milions d’euros de crèdit a empreses i usuaris. Una alerta, val a dir, que Moncloa rebutja, sobre el compromís d’acordar fórmules per no danyar el ritme de préstecs que arribin a l’economia familiar i productiva.
