El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, ha posat sobre la taula davant líders polítics i representants de la societat civil el seu projecte econòmic per a la legislatura. En línia amb els seus recents discursos, el cap de l’executiu ha anunciat un programa sota el títol Catalunya lidera: un model econòmic de prosperitat compartida. El full de ruta del Govern contempla “la mobilització de recursos més important” des del 2010, en plena crisi financera, amb 18.500 milions d’euros en inversions i préstecs en diversos sectors que consideren “estratègics”. Sense entrar en projectes concrets que poden rebre l’embranzida del sector públic, el projecte a llarg termini es concreta en cinc eixos: infraestructures, política industrial, sistema de coneixement, igualtat d’oportunitats i reforma de l’administració. Amb aquesta pluja de milions, Illa cerca “posar en marxa tot el dinamisme de la societat catalana”, un que assegura haver “detectat” a tots els estaments del model productiu del Principat en els seus primers sis mesos com a president. “Volem liderar l’economia espanyola i ser regió puntera d’Europa en un horitzó de 10 anys, però, si podem, en cinc“, ha relatat davant la plana major política i econòmica, reunida al paranimf de l’Escola Industrial.
Illa ha anunciat la posada en marxa d’aquest Catalunya Lidera davant un paranimf que ha comptat amb la presència d’una immensa majoria del món empresarial català. Entre els assistents, més enllà de representants polítics de la majoria de formacions que conformen el Parlament, s’ha pogut veure el president del Banc Sabadell, Josep Oliu, conversant amb el Conseller Delegat de Critera, Àngel Simón; els presidents de les cambres de comerç de Barcelona i Terrassa, Josep Santacreu i Ramon Talamàs, al costat dels líders de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, i de la patronal egarenca Cecot, Xavier Panés. També constava entre els presents el secretari general de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya, Javier Pacheco, més seriós davant els escassos esments al món del treball que ha fet el cap de l’executiu a la seva ponència. En ella, el president ha valorat “l’esperit del país” pel que fa a l’activitat econòmica, tot recordant el rol de l’empresariat català en l’acceleració de la revolució industrial espanyola. Tot plegat, però, amb un caràcter institucional que el socialista intenta contraposar a l’ofensiva ultradretana que té lloc a la cambra catalana, però també a escala internacional. “Un dòlar un vot, o un ciutadà un vot. Les eleccions nord-americanes i el desembarcament d’oligarques ultrarics a Alemanya i el Regne Unit ens dona pistes de per on hem d’anar”, ha raonat Illa.
D’aquesta manera, Illa planeja mobilitzar aquests 18.500 milions sota la bandera de la “prosperitat compartida” que apareix en cadascuna de les seves intervencions públiques. Sense esmentar-la, ha buscat el cos a cos amb Isabel Díaz-Ayuso i el seu model econòmic i fiscal. “No podem agafar els impostos baixos d’aquí i els serveis públics d’excel·lència d’allà. No fem trampes: si volem cohesió social, cal una fiscalitat justa”, ha sentenciat el president, que també busca integrar la seva acció de govern en les principals línies d’acció marcades per la Comissió Europea. “Els interessos de futur de Catalunya passen per Europa: Letta, Draghi i Von der Leyen marquen la direcció”, ha raonat el mandatari, tot assegurant que els avenços econòmics interpel·len la Generalitat “com a part dels 450 milions de ciutadans europeus”. Així, prova de fer seva l’estratègia verda i digital que ha encarrilat bona part del mandat de Brussel·les tant el mandat passat com l’actual, uns “nous plantejaments per a un nou temps” que cerca capitalitzar políticament amb la tan reivindicada “normalitat política” que, assegura, acompanya la seva gestió. “Hi ha actituds que ho veuen tot com un joc de suma zero. Per sort, són minoritàries, i a mi no m’interessa el soroll”, ha declarat.
200 mesures
Dels 18.500 milions compromesos en un projecte que transcendeix la present legislatura, la immensa majoria, uns 13.700 milions, es vehicularà mitjançant inversions directes de la Generalitat; mentre que els 4.800 milions restants aterraran al teixit econòmic i social mitjançant préstecs de l’Institut Català de Finances. El pla d’Illa es farà realitat en cinc blocs: infraestructures, política industrial, coneixement, igualtat d’oportunitats i bon govern. En el primer, destaca especialment les mesures contra la sequera, amb un impuls de l'”autonomia i suficiència hídrica” que va mancar a Catalunya durant la crisi dels darrers cursos; així com una expansió de les renovables, uns 12.000 megawatts de potència instal·lada entre eòlica i fotovoltaica, que el sector encara no sembla apreciar en el primer mig any de la Generalitat monocolor socialista. També ha esmentat la millora de la connexió entre el territori, que permeti “integrar-lo” mitjançant el transport públic i privat. En segon lloc, la política industrial de Sant Jaume se centrarà en una descarbonització sense pal·liatius. “No farem ni un pas enrere”, defensa el president; de nou situant-se a la trinxera oposada de l’impuls del fracking i els hidrocarburs que s’observa a l’altra banda de l’atlàntic. També ha reivindicat inversions en “sectors clau per al creixement”, com l’alimentari, l’automòbil -especialment l’elèctric- o la indústria digital.
Per impulsar aquests nous sectors econòmics, ha defensat el rellançament d’un ecosistema de coneixement -universitats i centres de recerca- que considera “clau per a una economia innovadora”. Tot plegat, garantint una igualtat d’oportunitats que eviti que “ningú quedi enrere” en aquesta nova Catalunya líder que Illa vol instaurar a cinc anys vista. Finalment, en una important concessió al món empresarial, Illa s’ha compromès a “simplificar l’administració”, una de les demandes més insistents de les patronals del país. “Transformarem el sector públic amb dades i intel·ligència artificial”, s’ha compromès el president. Ara bé, com en altres intervencions, ha puntualitzat que millorar el funcionament de les institucions no vol dir retallar-les. “Hi ha qui defensa que aniríem bé amb menys estat, però penso que erren. Hi ha abundant evidència empírica i científica en contra”, ha reflexionat Illa, que assegura que unes “bones institucions, garantistes i amb bons servidors públics” van del bracet amb l’autogovern de Catalunya.
Esments a la Casa Orsola i el Sabadell
Fora d’aquests pilars, el president ha dedicat un esment especial a la intensa crisi residencial que pateix Catalunya. Es tracta d’un dels punts imprescindibles per a un dels seus socis d’investidura, els Comuns, que han fet tremolar el seu suport a l’executiu durant les negociacions per establir el règim sancionador de la llei d’habitatge. De fet, ha posat com a exemple de la complicada situació que encara afecta la societat catalana el desnonament de la Casa Orsola, que s’ha aturat temporalment aquest mateix matí, molt a prop de la mateixa Escola Industrial. Davant aquest “factor de desigualtat” que afecta especialment el jovent, Illa ha reivindicat la “política més ambiciosa” de l’Estat, que atribueix al seu executiu: “4.400 milions d’inversió durant la legislatura, per unir esforços i actuar des de tots els àmbits”.
També ha dedicat part de la introducció del programa a lloar l'”arrelament” empresarial al territori, que considera una de les claus per a l’èxit a futur de Catalunya. “En el món que ve, caldran empreses grans i petites, obertes al món, però clarament vinculades a un país”, ha afegit. En aquest sentit, ha fet un esment a les empreses que han fet retornar la seva seu a Catalunya després de la fugida vinculada a l’1 d’Octubre del 2017. Sense anomenar-les -el Banc Sabadell la darrera setmana i Ciments Molins a finals del curs passat- ha assegurat que “agraeix ben sincerament” la decisió, si bé “ni la demana ni l’ha demanat.
6 
