El nou Govern de Salvador Illa -el primer executiu monocolor socialista que ha vist la Generalitat- no s’ha esperat a l’inici del curs polític per començar a carburar. Sense encara el conjunt de l’estructura interna nomenada -els agents socials, com ha explicat aquest mateix dijous el secretari general de la UGT Camil Ros, hi deixen marge per “encetar l’activitat”– alguns dels noms clau de la gestió econòmica a Palau ja van apuntant la direcció que Illa vol imprimir a la seva acció. L’organigrama, val a dir, marca ja un tarannà propi: la cartera d’Economia i Finances -que deixa caure el títol d’Hisenda de la darrera dècada justament en una legislatura marcada pel finançament- recau en un dels perfils que més força havia agafat al carrer Pallars en els darrers cursos, Alícia Romero, amb experiència en carteres econòmiques al món municipal. Per la seva banda, Empresa i Treball s’allunya encara més de perfils tècnics amb el nomenament de Miquel Sàmper, exconseller d’Interior amb Quim Torra, advocat de formació.
Ambdós, val a dir, han participat en la jerarquia de consistoris formats per un pacte entre socialistes i CiU, des de posicions oposades: Sàmper va ser tinent d’alcaldia de Terrassa -amb les competències de Promoció Econòmica, Indústria i Ocupació- entre el 2015 i el 2017; mentre que Romero va ocupar durant uns mesos la gerència de l’Ajuntament de Premià de Mar, llavors dirigit per Miquel Buch, qui posteriorment seria conseller d’Interior també amb Torra, justa abans de Sàmper. El sottogoverno que en penja -el que es coneix fins ara- és coherent amb la línia general de la composició del Govern.
Economia: els noms del finançament
Un dels darrers noms que s’ha fet públic entre la munió de secretaris generals que conduirà el Govern d’Illa va arribar, de fet, a un despatx convuls: es tracta del secretari general d’Economia i Finances, un bastó que s’ha entregat, en una línia similar a la que ha definit els consellers econòmics, al fins ara alcalde de Palafrugell, Juli Fernández. Abans que ell, els trencs a Palau van provocar un moviment inusual a l’oficina del número 2 de la conselleria: la passada legislatura s’havia encetat amb Jordi Cabrafiga com a mà dreta del llavors titular, Jaume Giró; un perfil empresarial que, abans d’enllaçar càrrecs a Convergència, havia passat per tecnològiques de la mida d’HP o T-Systems. Amb la sortida de Junts de l’executiu i la substitució de Giró per Natàlia Mas i Guix, Cabrafiga va deixar pas a Josep Maria Vilarúbia, el perfil més acadèmic dels darrers anys: doctor en Econòmiques a Columbia, Vilarúbia va transitar entre el professorat i les tasques reguladores i financeres, amb posicions tècniques primer al Banc d’Espanya i després al Banc Sabadell, a on va treballar durant més d’una dècada. Va deixar, però, la secretaria en els darrers mesos del mandat de Pere Aragonès per incorporar-se a l’equip que va gestionar des de Barcelona el traspàs de Rodalies, sota el paraigua del departament de Territori d’Ester Capella. El predecessor directe de Fernández, Josep Maria Aguirre, només s’hi va estar uns mesos, provinent del món del dret administratiu.
Fernández, doncs, s’afegeix a aquesta llista -llarga, per haver passat només tres anys- presentant un currículum molt vinculat a l’estructura del Partit dels Socialistes Catalans. Compta, això sí, amb formació en l’àmbit de l’empresa i l’economia; i ha dirigit el despatx de consultoria de negoci Serconfis Assessoria d’Empreses. Ha passat, val a dir, per totes les butlletes del PSC: la municipal, primer amb regidories i després la batllia de Palafrugell; la nacional, amb un escó al Parlament del 2012 al 2015; i l’estatal, amb una estada de tres anys -2008-2011- al Congrés dels Diputats, des d’on va exercir de portaveu econòmic del Grup Parlamentari Socialista durant la segona legislatura de José Luis Rodríguez Zapatero. Penjant de la secretaria, també s’ha conegut el nomenament de Francesc Trillas com a secretari d’Afers Econòmics i Fons Europeus. Un dels fundadors de Federalistes d’Esquerres, Trillas ha fet carrera al món acadèmic, amb un doctorat a l’Institut Universitari Europeu de Florència i una tasca investigadora que l’ha portat des de la UAB fins a Berkeley, a on va ser visiting scholar. La seva vinculació amb el Partit dels Socialistes data dels anys 80, amb rols directius a la Joventut Socialista de Catalunya; i va ocupar una regidoria entre el 1991 i el 1995 al consistori barceloní, encara sota el mandat de Pasqual Maragall. El seu nomenament ha generat important polèmica per una piulada que data de l’any 2020 en la qual suggeria que part de l’independentisme hauria de ser relegat “a una espècie de territori amish, o un com aquest barri àcrata de Copenhaguen”.
sí, habría que proporcionarles una especie de territorio Amish, o uno como ese barrio ácrata de Copenague, incluso se podría promocionar turísticamente con las debidas precauciones
— Francesc Trillas (@FrancescTrillas) April 14, 2020
La mà dreta de Sàmper
L’organigrama del departament d’Empresa i Treball és dels que romanen més buits dues setmanes després de la investidura de Salvador Illa. Només se’n coneix, de fet, el número 2. La secretaria general l’ocuparà una altra de les cares visibles del discurs econòmic dels socialistes al Parlament durant la darrera legislatura: Pol Gibert. Secretari de Treball i Transició Justa a la direcció del partit, ha compaginat les tasques a empreses de sectors de la mobilitat i farmacèutic amb una carrera política que ja suma prop d’una dècada entre el Parlament i l’Ajuntament del seu Sabadell natal -durant el primer mandat de la batllessa Marta Farrés, germana de la també polèmica directora de comunicació de l’executiu, la periodista Cristina Farrés-. Gibert agafa el testimoni d’Oriol Sagrera, l’home fort de Roger Torrent a la conselleria durant tota la passada legislatura. Manquen encara, però, els successors de dos importants valors econòmics al Govern Aragonès a escala sectorial, com van ser Enric Vinaixa, secretari de Treball, i Albert Castellanos, d’Empresa i Competitivitat.
Sense competències empresarials, la jerarquia de l’executiu socialista incorpora un altre vell conegut del món del negoci català: es tracta de Xavier Viejo, cap de comunicació del conseller de Justícia Ramon Espadaler. Històric d’Unió, i fins ara liderant la comunicació d’Units per Avançar, Viejo havia estat la mà dreta en l’àmbit dels mitjans del president de Foment del Treball Josep Sánchez Llibre -també exdiputat de la formació democristiana- durant els primers quatre anys al capdavant de la patronal catalana de les grans empreses.
La incògnita d’Energia
Fora de les dues principals carteres econòmiques, hi ha encara forats a un altre dels departaments més rellevants per a l’avenç del model productiu del país. És el cas de la superconselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica que dirigirà Sílvia Paneque. La gironina ha optat per un perfil tècnic a la secretaria sectorial d’habitatge, assignant-la a l’arquitecta Lídia Guillén, gerent de la Societat Municipal d’Habitatge de Terrassa des del 2016. Queda encara vacant una de les places més controvertides de la darrera legislatura: la direcció general d’Energia, responsable institucional de la transició energètica al país. La successió d’Assumpta Farran és especialment delicada ateses les intenses crítiques que el sector de les renovables hi va dirigir durant l’anterior mandat, sota el departament d’Acció Climàtica que dirigí primer Teresa Jordà i després David Mascort. Des de la indústria lamenten la “manca d’empatia” que el Govern sortint hi va mostrar, i demanen un perfil tècnic per agafar-hi el relleu. Sí que es coneix, però, qui dirigirà la secretaria sectorial del ram -de la qual encara no s’ha confirmat el nom definitiu-: el naturalista i ornitòleg Jordi Sargatal.
