Un atac a Iberdrola a inicis de maig ha posat en alerta la companyia, que avisa que hi ha prop de 850.000 clients afectats. L’energètica va detectar un accés no autoritzat el passat 7 de maig a les bases de dades dels clients, segons ha avançat El Español i ha pogut confirmar Europa Press. La intromissió va afectar un proveïdor i va exposar dades delicades com el nom o DNI d’alguns clients, malgrat que la companyia ha pogut neutralitzar-lo sense que es filtrin les dades financeres.
Les xifres que s’han donat a conèixer inicialment afectaven unes 600.000 persones, però les darreres informacions apunten que hi ha prop de 250.000 clients de Curenergia que també estarien afectats. Iberdrola va comunicar la intromissió “de forma immediata” a l’Agència de Protecció de Dades i ha denunciat el cas a la policia.
Inversió en ciberseguretat
Iberdrola ha informat d’aquesta onada d’atacs cibernètics, que darrerament s’han instal·lat al mercat com una nova manera de pirateria a l’alça. “Treballem de forma contínua per combatre aquests ciberatacs actuant sempre amb total transparència i col·laborant amb els organismes reguladors i supervisors”, remarca la companyia. En aquest sentit, des de l’elèctrica insisteixen a tranquil·litzar els clients, assegurant que la ciberseguretat s’ha tornat en una “prioritat” de l’empresa.
Els ciberatacs, a l’alça
Iberdrola no és l’única empresa que està en el punt de mira. Dimarts passat, Telefònica va informar que investigava un presumpte ciberdelinqüent que amenaçava de vendre dades d’uns 120.000 usuaris de la companyia. I fa unes setmanes, el Santander informava d’un “accés no autoritzat” a la seva base de dades –una situació idèntica a la que ara es troba Iberdrola– que afectava, en aquell cas, a clients de l’Estat espanyol, Chile i l’Uruguai.
A Catalunya, l’últim gran cas de ciberassetjament va afectar l’Hospital Clínic de Barcelona. Un atac va deixar pràcticament inoperatiu el sistema del centre sanitari, que va haver de traballar sota mínims durant uns dies. Els criminals van demanar 4,5 milions d’euros per retornar les dades robades, però la Generalitat de Catalunya s’hi va negar.
