“Al juny tindrem molta més informació per sentir-nos confiats per abaixar els tipus“. Difícilment una figura tan prudent com la presidenta del Banc Central Europeu Christine Lagarde faria una declaració tan oberta i aventurada sense certeses. Després de mesos refredant les expectatives dels mercats pel que fa al cost dels dipòsits i del finançamern, el retrocés de la inflació i l’equilibri entre beneficis empresarials i salaris semblen haver servit perquè Frankfurt prengui –preliminarment– una decisió: una flexibilització del crèdit per a la reunió corresponent al mes de juny. Davant la sortida de guió de Lagarde, els mercats han començat a especular sobre la revifada del crèdit a la Unió. Mé encara quan els mateixos consellers de l’organisme regulador han començat a estendre el missatge.
Fins i tot els perfils més durs entre els governadors monetaris europeus semblen rendir-se a l’evidència que el mercat comunitari necessita normalitzar el cost de les operacions de finançament. El president del Bundesbank, l’alemany Joachim Nagel –tradicionalment identificat amb els falcons– ha obert la porta a una primera reducció dels tipus d’interès abans de les vacances d’estiu. “Les perspectives han canviat i millorat”, declarava Nagel a un podcast alemany. En cas que el calendari segueixi el ritme previst, el retrocés de tipus es donaria entre el sis de juny i el 17 de juliol, les dues reunions de política monetària previstes pel banc entre les darreres setmanes de la primavera i l’inici de la temporada estiuenca.
El mateix consell de governadors, de fet, ja ha començat a discutir internament la reculada dels tipus. Malgrat que, com va confirmar la mateixa Lagarde, la decisió presa el passat dijous de mantenir les principals ràtios financeres de la Unió estàtiques unes setmanes més es va prendre “per unanimitat”, el governador del Banc de Finlàndia, Olli Rehn, ha reconegut que “s’ha iniciat un debat sobre com començar a aixecar el peu del fre de la política monetària” per reactivar el finançament i el consum com més aviat millor. És cert, val a dir, que la majoria de cares visibles del banc mantenen una certa prudència, tot indicant que una baixada massa ràpida de tipus pot trencar la bona tendència inflacionista i retardar encara més l’assoliment de l’IPC al 2% a mitjà termini. El governador del Banc de França, François Villeroy de Galhau, comença a concedir que el risc oposat, però, és també real. Un perill, el d’overshooting, que el seu homòleg portuguès Mario Centeno ja va posar sobre la taula durant la primavera del 2023, en el marc d’unes jornades del Cercle d’Economia. Per a De Galhau, tan perillós és anar massa de presa com “actuar massa tard i llastrar massa l’activitat.
L’únic representant que ha mantingut un to dur ha estat Madis Müller, governador del Banc d’Estònia, que resisteix a favor dels postulats més hawkish. Müller s’ha dedicat, de fet, a llançar aigua freda sobre l’escalfament dels mercats provocat per les declaracions dels seus homòlegs. L’economista alerta que, si bé la inflació va a la baixa, Frankfurt necessita “una confirmació més ferma que la tendència baixista de preus” abans d’entomar retallades dels tipus d’interès. Els indicadors macro forcen el banquer a baixar del seu argumentari, en tant que “és possible” que la confiança econòmica d’empreses, ciutadans i institucions es dispari en els pròxims mesos a la vista dels “indicadors econòmics” que s’esperen; fet que acceleraria substancialment la flexibilització del marc regulador creditici als països de la moneda única.
Estats Units, en alerta
D’ençà de la primera pujada de tipus d’interès, al tercer trimestre del 2022, Europa ha anat marcadament a remolc dels Estats Units. Les actuals expectatives, de fet, trenquen la tendència que s’havia establert que el BCE ha pres les seves decisions de política monetària d’acord amb la de la Reserva Federal. Rehn, però, nega la major. El Banc Central Europeu “no és el districte federal 13 de la Reserva; és a dir, un banc central regional”. Els mercats financers nord-americans, per la seva banda, fan seu l’argument, i esperen, de fet, que el BCE abaixi els tipus abans que Nova York. Segons els economistes del Bank of America, la possibilitat d’una primera retallada de tipus al juny és “elevada”; si bé els preus del consum romanen encara “molt elàstic” a Europa. “Si no hi ha grans sorpreses, les retallades arribaran al juliol”, comenta l’economista en cap del BofA a Europa, Rubén Segura- Casayuela.
