Els resultats trimestrals auguraven el que, al cap de l’any, s’ha acabat donant. La gran banca espanyola ha batut el rècord històric de resultats. De fet, es podria dir que no només l’ha batut sinó que l’ha esmicolat, pràcticament l’ha desintegrat. Aquests boníssims resultats, per a molts extraordinaris, es contraposen amb la tensa negociació que estan protagonitzant amb els sindicats per pactar els tres nous convenis col·lectius del sector on, de moment, només ofereixen augments de sou a la plantilla del 7% en quatre anys.
En total, els cinc principals bancs de l’estat van guanyar un total de 26.084 milions d’euros durant ell 2023, que suposa més de la meitat que el pressupost total de la Generalitat de Catalunya. A més, els 5 grans bancs, sense excepció, han registrat les millors xifres absolutes de la història. Si ho comparem amb l’any passat, el sector financer ha guanyat més de 5.000 milions més que fa un any. Els millors resultats els ha marcat el Santander amb un total d’11.072 milions de benefici, seguit del BBVA amb 4.816 milions. Tanca el podi CaixaBank amb uns guanys totals de 4.816 milions. Ja a molta distància trobem el Sabadell amb uns guanys totals de 1.332 milions. El gran banc que menys beneficis ha obtingut és Bankinter amb 845 milions.
Aquesta situació de bonança es contraposa amb les condicions que els bancs estan oferint a les seves plantilles per tal d’intentar negociar el nou conveni col·lectiu. Tot i això, les negociacions, de moment no han avançat gens, fins a tal punt que els sindicats han convocat una aturada parcial de dues hores el 26 de febrer i han convocat una vaga de 24 hores el 22 de març. A més, cal recordar que els sindicats també tenen previst una manifestació a Madrid el pròxim 8 de febrer. Si amb aquestes primeres aturades no s’aconsegueix desbloquejar la situació, des dels sindicats asseguren a Món Economia que la tensió i el conflicte anirà escalant fins on sigui necessari. La principal reclamació dels sindicats a les patronals és recuperar el poder adquisitiu de les plantilles, per a això proposen que els nous convenis col·lectius incloguin millores salarials d’entre el 17% i el 23% en quatre anys.
Més enllà de les xifres, la presidenta de FINE, Elena Díaz, lamenta a Món Economia que les empreses del sector no vulguin revertir en les seves plantilles els bons resultats del 2023 quan, assegura, part dels guanys no s’entenen sense els treballadors. A més, apunta Díaz, des dels sindicats també estan reclamant un millor clima laboral, ja que assegura que les pressions a la plantilla per esprémer fins al límit els resultats ha estat més que evident, una situació que també descriu la representant de CCOO a les negociacions, Ingrid Vilanova. La representant de CCOO també comparteix la reclamació d’un conveni laboral d’expansió, en el qual es reconegui la tasca dels treballadors dels últims 15 anys. En aquesta línia, recorda que en els últims anys s’han ajuntat Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) o programes de sortides incentivades dels quatre grans bancs espanyols, un fet que ha provocat que els treballadors se’ls acumulés la feina i la pressió creixés.
Per què són extraordinaris els resultats?
Al llarg de l’any, tots els consellers delegats i presidents del sector s’han fet un fart de negar, per activa i per passiva, que aquest increment dels resultats, que en diversos casos ha superat el 50% és només una normalització dels resultats després de molts anys amb els tipus d’interès negatius a Europa. Ara bé, tot plegat va molt més enllà, mai res és tan fàcil, i menys si parlem de la gran banca espanyola.
Cal recordar que en aquesta última dècada, des que Mario Draghi va pronunciar el famós discurs que va acabar amb el “whatever it takes”, els bancs han seguit guanyant molts diners, un fet que, a priori, no hauria d’haver-se produït amb els tipus en negatiu. En aquest sentit, el director del màster en finances de la BSM-UPF, Xavier Brun, explica a Món Economia que això s’ha donat perquè els bancs, sense excepció, s’ha convertit en un “supermercat de productes financers” perquè, en una etapa on comprar diners barats per vendre’ls cars no era gens rendible -i pràcticament impossible- van haver de buscar-se la vida oferint assegurances i d’altres productes que generaven més rendibilitat.
Aquesta diversificació del negoci dels bancs sumada al fet que el “cicle econòmic els ha estat favorable”, explica Brun, ha provocat aquesta explosió dels guanys. Ara bé, el professor de la BSM assegura que el més estrany no és que ara els bancs estiguin batent rècords, sinó que durant els anys amb tipus negatius seguissin acabant els exercicis amb milionades al compte de resultats.
Un cicle de Capex a la inversa
Un altre punt que destaca Brun és que en el sector bancari s’ha donat un “cicle de Capex a la inversa”. Això vol dir que en els últims anys, sobretot des del 2008, s’ha produït una gran desinversió en el sector finances espanyol amb fusions, absorcions i desaparicions que han limitat molt el nombre d’actors actius. Aquesta concentració del sector ha facilitat que els supervivents, que ja eren els més forts fa 15 anys, hagin multiplicat els seus beneficis un cop les condicions hagin tornat a ser favorables.
Per altra banda, a tractar-se d’una comodity, la part bona del cicle podria provocar que es generés més interès inversor i que, per tant, nous actors volguessin sumar-se al negoci. Un dels casos, per exemple, podria ser el dels neobancs, que amb el bon moment podrien intentar prendre part de la quota de mercat a la banca tradicional. Ara bé, Brun descarta aquesta opció recordant que els bancs online que van sortir durant els 2000, com per exemple ING, no van acabar de triomfar. Alhora, Brun destaca que el negoci bancari, en gran part, tracta de la capacitat que tinguis com a empresa de generar confiança entre els teus clients una cosa de la qual aquests nous actors no disposen. A més, i per acabar. El professor de la BSM destaca que la manca de supervisió i un limitat catàleg de productes limiten que aquesta possibilitat es doni a curt i mitjà termini.
