Les decisions monetàries als Estats Units continuen atrapades entre les trinxeres de la Reserva Federal i la Casa Blanca. El vigilant del dòlar ha mantingut el preu del crèdit intacte durant tot l’any, en un acte de resistència contra els exabruptes del president, Donald Trump. La batalla entre administracions, però, ha creat escletxes inaudites dins el consell de govern: els aliats de Trump, preparats per seguir les ordres del cabdill republicà, ja s’han deixat veure: el passat mes de juliol, Christopher Waller i Michelle Bowman, dos dels governadors de l’òrbita trumpista, van presentar vots particulars contraris als del president de la Reserva, Jerome Powell; trencant la unanimitat a les reunions per primer cop en més de 30 anys. Sobre aquesta mala maror interna, i en ple pànic per unes xifres macroeconòmiques cada cop més negatives al país, l’institut emissor tornarà a emetre el seu judici sobre els tipus d’interès el pròxim dimecres, amb tots els ulls del mercat a sobre de Washington. Els principals inversors assumeixen que Powell concedirà aquest assalt, i prepara una rebaixa de 25 punts bàsics, similar a les que fa mesos que implementa el Banc Central Europeu. Ho farà, ple de cicatrius.
Els economistes consultats per l’agència Reuters, un termòmetre clàssic per als resultats monetaris, apunta majoritàriament a una retallada d’un quart de punt percentual que, a més, podria no ser l’última del curs. De fet, el full de ruta dels experts enquestats rebaixa els nivells de restricció actuals, que se situen als volts del 4%, 75 punts bàsics per sota en els pròxims mesos, fins al 3-3,25%. Alguna d’aquestes actuacions es podria donar abans de finalitzar el 2025, si bé tot fa preveure que l’ofensiva flexibilitzadora continuarà el 2026, amb veus més favorables a Trump al Consell de Govern. Cal recordar que el mandat de Powell caduca el mes de març de l’any vinent, i el president dels Estats Units podrà nomenar, si conserva la majoria a les cambres legislatives, un chairman monetari més amistós. Des del Bank of America, de fet, sentencien que “si tenim un líder de la Fed més pròxim als coloms, que tot fa pensar que ho tindrem, la Reserva podria retallar els tipus en uns altres 75 punts bàsics addicionals en la segona meitat de l’any que ve”.
Malgrat que el mercat assumeixi la nova direcció, no preveu que la decisió sigui pacífica. Els banquers centrals s’han trobat unes xifres macroeconòmiques problemàtiques, que obren el debat entre els legisladors. El departament d’estadístiques laborals de l’administració Trump va publicar la passada setmana el seu informe anual del mercat de treball; i va rebaixar les xifres de noves ocupacions creades en uns 900.000 ocupats. És a dir, l’economia nord-americana ha mostrat una fatxada molt més dinàmica que la realitat que vivien empreses i empleats des de l’inici del mandat del president.
Amb aquest informe sobre la taula, les faccions de la Reserva debatran sobre els efectes deflacionistes de la caiguda de la renda: si hi ha menys treballadors, les famílies tenen menys diners, poden comprar menys productes, i la tensió sobre la cistella de preus de consum serà més baixa. La postura trumpista va en aquest sentit; mentre que les tesis de Powell i els seus encara veuen en els aranzels l’amenaça principal a l’estabilitat del mercat intern. De fet, els empresaris del país ja han alertat que no podran absorbir més el sobrecost de la guerra comercial, i començaran a traslladar a preus els impostos als productes estrangers; precisament el risc inflacionista que el líder de la Reserva fa mesos que albira. Per tant, malgrat que el capital tingui clara la decisió, la reunió entre governadors pot ser tan problemàtica com la del passat estiu.
Qui manarà?
A banda del ball de xifres, el banc central estatunidenc arriba a la reunió en plena crisi al seu consell de govern. La governadora Lisa D. Cook, nomenada per l’expresident Joe Biden, continua a l’ull de l’huracà per les acusacions de frau hipotecari que pesen sobre ella. Trump la va “acomiadar” amb un comunicat obert, però l’economista ja ha portat la casa blanca als tribunals, i un jutge ha suspès cautelarment la seva expulsió de l’organisme monetari. Per la seva banda, Waller i Bowman ja han assegurat que qualsevol pas enrere dels principals indicadors econòmics hauria de servir per imposar una flexibilització del crèdit; inclús una intensa, segons va anunciar a l’agost un dels dos aliats de la Casa Blanca. Amb els moviments en la jerarquia de la Fed, doncs, Powell té cada cop menys estabilitat en els darrers mesos del seu mandat; i no queda clar si podrà imposar el criteri de la presidència en les reunions que encara té per davant. De fet, si Trump aconsegueix desempallegar-se de Cook, podria tenir majoria al consell i, per tant, aplicar les seves guies monetàries sense l’aquiescència del rival.
Xifres econòmiques dubtoses
Fora del mercat laboral, l’economia nord-americana funciona amb prou normalitat. De fet, segons han avançat diversos mitjans locals, el Departament de Comerç de la Casa Blanca espera anunciar un augment de l’activitat econòmica d’uns 30 bilions de dòlars en el segon trimestre de l’any, màxim en la sèrie històrica als EUA. Les alces no tenen, però, la confiança dels inversors: l’economista en cap de la firma EY Parthenon, Gregory Daco, assegurava en una recent anàlisi que la pujada del PIB esperada és “mecànica”; per l’augment de les importacions durant el primer semestre de l’any. Tot i això, “la pressió dels aranzels, la incertesa persistent, la immigració retallada i els tipus elevats estan llastant l’ocupació, les inversions i el consum”. Les xifres absolutes, si bé enganyoses, han servit perquè Trump rebaixi la pressió sobre els seus aliats econòmics i, malgrat que manté les demandes de tipus baixos, ja ha renunciat a escapçar Powell abans de temps. Per tant, les indicacions són escasses i, en molts casos, contradictòries. El pròxim dimecres, a les 8 de la tarda catalanes, la Fed llançarà una decisió que pot marcar el futur immediat de les principals economies occidentals; i ho farà, al contrari del que sol passar, a la cua dels principals reguladors globals.
