La pugna del Govern per conèixer al detall les balances fiscals espanyoles continua. La consellera d’Economia i Hisenda del Govern, Natàlia Mas, ha estat la impulsora d’aquest nou intent per conèixer aquestes dades, que permeten calcular amb exactitud el dèficit fiscal que pateix Catalunya envers l’Estat. A través d’una carta a la ministra d’Hisenda espanyola, María Jesús Montero, Mas recorda que des del 2016 Catalunya no pot actualitzar amb precisió aquestes dades perquè el govern de l’estat no “ha facilitat la informació necessària per al seu càlcul”. És per això que la consellera reclama a Montero que enviï aquesta informació a la Generalitat abans del 31 de juliol d’enguany per tal de poder actualitzar les balances fiscals de cara als pressupostos del 2024.
En aquesta missiva, a la qual ha tingut accés TOT Economia, Mas reclama a Montero les obligacions “reconegudes per l’Administració General de l’Estat, els organismes autònoms, les agències estatals i altres organismes públics” dels últims sis anys, és a dir des del 2017 al 2022. Una informació que el govern espanyol ha amagat de forma sistemàtica aquests últims anys. De fet, l’única excepció es va produir el 2019 quan l’exconseller Jaume Giró va anunciar una aproximació del dèficit fiscal en el qual es veia que havia augmentat fins al 8,5% del PIB català, el que suposa la pèrdua de 20.000 milions d’euros anuals aproximadament.
A més, cal tenir en compte que si el Govern no publica la balança fiscal està incomplint el seu mandat legal, ja que la llei de finances públiques catalana -que va elaborar Pere Aragonès- obliga a l’executiu català a elaborar el càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Estat amb caràcter previ a l’aprovació del projecte de llei de pressupostos.
Negativa de l’Estat
En la mateixa carta, la consellera Mas retreu a la ministra espanyola que fins ara l’executiu estatal s’hagi negat a facilitar aquesta informació i li recorda que “en anys anteriors, l’Estat ha participat d’una manera o altra en l’elaboració d’aquest tipus d’estudis, que són també un exercici essencial de transparència i rendició de comptes de les administracions públiques enfront de la ciutadania”. en aquesta línia, Mas recorda que el govern espanyol ja va col·laborar amb la Generalitat en la publicació de les balances -que sempre s’han mantingut al voltant del 8% del PIB-. Un exemple d’aquesta col·laboració amb ser entre la Hisenda espanyola i l’Institut d’Estudis Fiscals per a fer-ne el càlcul per als anys 1991-1996, o quan el ministre Pedro Solbes -en el primer govern Zapatero- va presentar una nova metodologia i resultats actualitzats el 2006.
11 
