La consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas, ha anunciat aquest dimecres que la Generalitat ja ha mobilitzat un total de 2.666,7 milions d’euros de fons Next Generation EU procedents del govern espanyol. Això equival al 84,3% dels 3.163,3 milions d’euros que havien arribat a les arques catalanes el 31 d’octubre. Segons ha explicat Mas, aquests recursos s’ha posat a disposició de la ciutadania en forma de convocatòries de subvencions, licitacions o transferències directes a altres entitats del sector públic. Alhora, ha recordat que amb l’aprovació del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del govern espanyol, l’Estat ha assignat a la Generalitat un total de 3.484,3 milions dels fons NextGenerationEU a través de les diferents conferències sectorials.
Així ho ha comunicat la consellera Mas, durant la seva compareixença davant la Comissió d’Economia i Hisenda del Parlament, per donar a conèixer l’execució de fons Next Generation EU a Catalunya. Segons han explicat, el Govern de la Generalitat està gestionant de manera diligent els fons Next Generation EU malgrat les dificultats i les ineficiències del sistema dissenyat per l’Estat. A més, ha apuntat que durant aquest 2023 la Generalitat ha accelerat la mobilització dels recursos. En concret, la mitjana mensual d’import mobilitzat entre gener i octubre ha estat de 143 milions d’euros al mes, mentre que la mitjana dels darrers cinc mesos del 2022 havia estat de 68 milions d’euros.
“Les dades ens indiquen que Catalunya està tramitant aquests recursos molt millor que la resta de territoris de l’Estat”, ha remarcat la consellera. Tot i això, Mas ha tornat a reclamar que les comunitats autònomes puguin decidir sobre una part dels fons NextGenerationEU que arriben, per poder-los destinar a les necessitats de cada territori i aprofitar-los al màxim. Com a exemple d’aquesta reclamació, Mas ha recordat que quan l’administració catalana té capacitat de decidir sobre els recursos que gestiona, ho fa amb la màxima eficiència, és la gestió del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder), on no ha perdut mai cap euro de subvenció ni ha rebut cap suspensió de pagaments per irregularitats en la gestió.
Quasi 46.000 beneficiaris catalans
Pel que fa a l’arribada dels NextGenerationEU al territori, actualment hi ha quatre vies diferents. La primera, i la més abundant, són les convocatòries que publica directament l’Estat en règim de concurrència. En aquestes convocatòries es pot presentar qualsevol entitat que compleixi els requisits que pertoquin. En aquest cas, els projectes catalans han captat 1.900,8 milions d’euros fins al 31 d’octubre, el 20,7% del total resolt per l’Estat. La segona via és, precisament, l’assignació que l’Estat fa a la Generalitat, a través de les conferències sectorials. El tercer mecanisme són les adjudicacions de l’Estat amb lloc d’execució a Catalunya, que pugen 714,4 milions d’euros. Finalment, hi ha les concessions directes de l’Estat a entitats catalanes, que sumen 236,3 milions d’euros.
Així, entre l’assignació a la Generalitat, les convocatòries i licitacions que l’Estat ha resolt al territori català i les concessions directes a entitats catalanes, l’impacte dels fons Next Generation a Catalunya ascendeix a 6.335,8 milions d’euros. D’aquests, 4.294,2 milions ja s’han adjudicat a uns 45.943 beneficiaris catalans, dels quals 33.000 són particulars que han rebut ajuts procedents de convocatòries publicades per la Generalitat. Els recursos s’han distribuït de manera uniforme per tot el territori: en concret els fons han arribat al 96,8% dels municipis de Catalunya.
Crítiques al govern espanyol
Durant la seva intervenció Mas també ha aprofitat per carregar contra el centralisme en el disseny dels fons, la complexitat administrativa i el grau d’opacitat que ha fet que algunes convocatòries “no s’adapten a la realitat i poden generar poc interès i quedar deserts”. A més, també ha denunciat que les finestres de sol·licitud són “curtes” i sovint “improvisades” i que hi ha hagut “superposició d’ajuts”.
En general, el Departament d’Economia ha fet una “lectura de clarobscurs” del balanç de l’execució dels projectes estratègics que el Govern volia impulsar amb els fons, remarcant sobretot les dificultats en quàntica, proteïna alternativa i neurotecnologia. En canvi, han sigut optimistes en electrificació, en salut i modernització de la indústria. Amb relació als PERTE, la consellera ha denunciat “clares ineficiències” i una execució “lenta, poc transparent i amb un percentatge molt baix d’execució”.
En concret, el Govern ha lamentat que “només hi hagi un 1% executat” del PERTE XIP i que no hi hagi cap compromís per tirar endavant les plantes de preproducció que s’impulsen des de Catalunya. A més, el secretari d’Afers Econòmics i Fons Europeus, Miquel Puig, ha dit que és “molt escèptics” que els 12.000 milions d’euros destinats a aquest PERTE serveixin per captar fàbriques estrangeres per a fabricar semiconductors.
Segona part del pla de recuperació
Per altra banda, a principis d’octubre la Comissió Europea va aprovar l’addenda d’ampliació del Pla de recuperació espanyol que atorgava a l’estat un paquet de 93.500 milions d’euros addicionals que complementen els 69.500 milions d’euros que va rebre Espanya en la primera fase dels Next Generation EU. Això suposa una segona part del pla de recuperació que es destinarà a reforçar els Perte o a potenciar el pla REPowerEU —que pretenen impulsar la diversificació de fonts d’energia, el desplegament de renovables i l’estalvi energètic—. Ara bé, la major part l’import, més de 83.200 milions, es destinaran a préstecs dels Perte, a finançar noves línies de l’ICO i al Fons de Resiliència Autonòmica (FRA). El Govern està a l’espera de saber com es durà a terme la distribució d’aquest fons i els criteris concrets que es tindran en compte a l’hora de decidir-ne el repartiment.
De fet, des de l’executiu català consideren que aquesta addenda presenta “oportunitats de millora en la gestió dels recursos”, com són la possibilitat de poder invertir alguns fons més enllà del 2026, disposant de més flexibilitat i temps pels grans projectes d’inversió; relaxar algunes fites i objectius que no estan seguint el ritme d’execució previst; o reforçar els projectes emblemàtics.
Per altra banda, consideren que el reforç dels PERTE previst a l’addenda pot contribuir a enfortir els projectes que tenen una relació directa amb els projectes que rebin recursos addicionals, com ara els 12.000 milions del Perte XIP, relacionat amb el projecte del Xip Europeu; els 4.200 milions del Perte ERHA, vinculat a la vall de l’hidrogen de Catalunya (H2ValleyCAT); els 3.000 M del Perte de digitalització del cicle de l’aigua, que tenen a veure amb la proposta de racionalització de l’ús de l’aigua a Catalunya; o els 2.700 M addicionals del Perte de descarbonització industrial, on podria encaixar la proposta catalana del “Carbon Recovery”.
