El Govern de Salvador Illa té pràcticament lligats els suports per al tercer suplement de crèdit, de 469 milions, que li permet apuntalar els pressupostos de la Generalitat, prorrogats des del 2023, sense presentar uns nous comptes al Parlament. Aquest dijous hi ha convocada una reunió extraordinària del Consell Executiu a les 14.15 al Palau de la Generalitat per aprovar el tercer i últim decret. Els dos primers, de 2.168 milions i 1.301 milions, respectivament, han obtingut llum verda al Parlament amb els vots favorables d’ERC i els Comuns, que han pactat diverses mesures a canvi de garantir el seu suport. Amb els republicans l’acord per a aquest tercer suplement de crèdit està tancat, mentre que amb els Comuns estan acabant de pactar els últims serrells. Si es confirma l’acord, el Govern haurà aconseguit incorporar gairebé 4.000 milions d’euros extraordinaris als pressupostos prorrogats que va aprovar Pere Aragonès fa dos anys.
El conseller de Presidència, Albert Dalmau, va avançar aquest dimecres al Parlament que l’acord era imminent i va vaticinar que en “menys de 24 hores” es podria anunciar el pacte. Segons avança El Periódico i ha pogut confirmar l’Agència Catalana de Notícies (ACN), ERC ha arrencat 200 milions fins al 2028 per a la rehabilitació d’habitatges i el compromís de crear noves places d’educació per avançar cap a la universalització de l’etapa 0-3. Està previst que les dues parts signin l’acord al llarg del matí i després presentaran les línies mestres de la mesura. En paral·lel, l’executiu manté obertes les converses amb els Comuns per acabar de lligar el seu suport a l’últim suplement de crèdit. El decret s’haurà de convalidar al Parlament en un termini màxim de 30 dies.
El Parlament valida el segon suplement de crèdit
El Parlament ha validat aquest dimecres el segon suplement de crèdit amb els vots de PSC, ERC i Comuns, i l’abstenció de Junts. La consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, va destacar que els 1.301 milions d’euros que s’incorporen als pressupostos prorrogats del 2023 serviran per augmentar el sou dels funcionaris, destinar més despesa a serveis públics com l’educació i la sanitat, combatre la crisi d’habitatge que viu el país i impulsar el pla de resposta als aranzels anunciats pels Estats Units. El passat 7 de maig, la cambra catalana va validar el primer suplement, de 2.168 milions. Durant el debat parlamentari, Romero ha destacat la “generositat” d’ERC i els Comuns, que s’han negat a negociar els pressupostos de la Generalitat per a aquest 2025, però, en canvi, no han tingut inconvenient a pactar els suplements de crèdit, un mecanisme que permet augmentar els recursos disponibles sense necessitat de presentar uns comptes nous.
Tant els republicans com els Comuns han apressat el Govern a treballar per desenvolupar els nous recursos. El portaveu adjunt d’ERC, Jordi Albert, va reclamar l’execució “immediata” de les linies d’ajuda de 30 milions per a explotacions agrícoles per mitigar l’impacte de les últimes calamarsades. Per la seva banda, el portaveu dels Comuns, David Cid, va carregar contra l’estratègia de “caos, embolic i jugades mestres” de Junts i ha recordat que el partit de Carles Puigdemont havia votat a favor de pressupostos aprovats per Quim Torra i Pere Aragonès que el Govern havia acordat amb la seva formació. En aquells comptes hi havia l’augment de l’impost de successions a les grans herències, la pujada de l’IRPF a les rendes altes, la nova taxa turística o l’impost de 200 milions a les energètiques. “Sorprèn que es posin ara les mans al cap”, ha conclòs Cid.
El diputat de Junts i exconseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha lamentat que la Generalitat tanqui un any més amb una pròrroga pressupostària, tal com ha passat en sis dels últims 10 anys, i ha criticat que el Govern “abusi” dels suplements de crèdits aprovats com a decrets llei. Giró considera que la pròrroga hauria de ser un “mecanisme excepcional” i que el decret llei és un “instrument perillós”.
