El govern espanyol ha proposat al PP el nom del ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, José Luis Escrivá, com a possible candidat per dirigir el Banc d’Espanya, segons ha avançat El País. Aquest nom no hauria agradat a la cúpula del PP, que acusa el govern espanyol de fer “portes giratòries” amb els ministres. Segons el diari espanyol, des que han començat les converses s’havia establert “com a principi rector que no podria fer-se un salt del govern a les institucions independents”, però finalment el govern espanyol ha considerat Escrivá com el candidat més adient. Fonts del principal partit de la dreta, en declaracions al mateix diari, titllen d'”escàndol” el possible nomenament, que consideren una “politització inadmissible del Banc d’Espanya“.
El titular de Transformació digital seria el segon governador del Banc d’Espanya provinent d’una de les grans oficines econòmiques d’un govern socialista. Ja ho va fer Miguel Ángel Fernández Ordóñez, nomenat per José Luís Rodríguez Zapatero, que va accedir al lideratge de la institució el 2006 des de la secretaria d’Estat d’Hisenda.
Tal com ja es va avançar la passada setmana, el ministre d’Economia Carlos Cuerpo hauria convocat una sessió de la comissió d’economia del Congrés aquest mateix dijous per comunicar l’avenç de la negociació. Finalment, segons les informacions publicades pel rotatiu madrileny, aquesta compareixença hauria estat cancel·lada, atès el desacord amb els populars. En declaracions en la inauguració del Fòrum ICEX a Madrid, el mateix Cuerpo ha rebutjat les crítiques de la bancada conservadora, tot argumentant que “la independència del Banc d’Espanya està assegurada sigui qui sigui el candidat”; sense referir-se explícitament a Escrivá com a opció prioritària per a Moncloa.
Sense acord aquest dijous, l’Estat espanyol no arribaria amb governador a la pròxima reunió de política monetària del Banc Central Europeu, prevista per al dijous 18 de juliol. La subgovernadora Margarita Delgado, el mandat de la qual caduca al setembre, conserva les funcions de Pablo Hernández de Cos en alguns àmbits; però no tindria dret a vot en decisions cabdals a escala continental, com ara la dels tipus d’interès. El mandat de De Cos, en actiu des dels escarafalls del govern de Mariano Rajoy, va finalitzar el passat 11 de juny; i des de llavors Moncloa espera acordar els dos noms que dirigiran el regulador monetari espanyol. Cal recordar que la potestat de nomenar-los és exclusiva de l’executiu, si bé tradicionalment se cedeix a l’oposició el càrrec de subgovernador -la mateixa Delgado hi va arribar de mà del PSOE; mentre que De Cos va ser un dels darrers moviments de l’executiu popular, ja sota l’escrutini de la moció de censura del 2019-.
Torna el descartat
El nom d’Escrivá va formar part de les travesses per succeir De Cos a l’inici del procés, poc després del seu nomenament com a titular de Transició Digital. La concessió al que fora cap d’Hisenda, que també va presidir l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal abans d’entrar al primer govern de Pedro Sánchez, arribava poc després de ser descartat com a relleu de Nadia Calviño a Economia després que la dona forta del president fes el salt al Banc Europeu d’Inversions. El mateix ministre, però, es va autodescartar de la conversa; i el seu nom va anar desapareixent de les apostes de mitjans i sector financer. La mateixa Delgado constava entre els possibles agraciats; també la catalana Montserrat Martínez Parera -que també sona com a subgovernadora-, actual vicepresidenta de la Comissió Nacional del Mercat de Valors; o el que fora subgovernador fins al 2016, Fernando Restoy. Alguns digitals madrilenys havien recollit en les darreres setmanes el nom de Paula Conthe, hereva de Cuerpo a la secretaria del Tresor, com a possible opció tècnica. Sense el suport del PP després del pacte per renovar el CGPJ, caldrà esperar per veure si Moncloa s’atreveix a fer, com l’any 2006, el pas definitiu de manera unilateral.
