El Consell de Ministres prorroga fins al 2024 la moratòria comptable per a empreses amb pèrdues. L’executiu espanyol dona, així, marge als negocis que mostrin un balanç negatiu a causa de les crisis generades per la pandèmia i la invasió d’Ucraïna per reequilibrar els comptes i no quedar abocades a la dissolució per pèrdues segons marca la llei espanyola de societats de capital.
Així, les companyies que mantinguin números vermells fora dels marges permesos per la regulació empresarial de l’Estat procedents dels exercicis 2020 i 2021, encara sota els efectes de la pandèmia, tindran un marge de dos exercicis més –2023 i 2024– a banda del present per reajustar els seus balanços. L’objectiu de la mesura, defensen des de Moncloa, és permetre que aquelles empreses sostenibles que es mantinguin sota els efectes del batzac acumulat de la Covid i la guerra a Ucraïna agafin aire i recuperin l’estabilitat.
La mesura, però, no allarga el període de gràcia fins al 2024. És a dir, les empreses afectades no poden mostrar pèrdues extraordinàries els dos pròxims exercicis sense incórrer en motius de dissolució segons la llei de societats. Només les pèrdues dels exercicis 2020 i 2021 es computaran segons la moratòria i, per tant, només aquestes podran ser reajustades en els pròxims dos anys.
Defensa de les estratègiques
En el mateix sentit, i dins un Consell de Ministres marcat per la pròrroga del paquet de mesures per a la recuperació econòmica anunciat el passat estiu pel mateix govern de Pedro Sánchez, s’ha allargat fins al 2024 el blindatge antiopas. El mecanisme, inclòs en el reial decret llei de mesures de resposta econòmica a la crisi, protegeix les empreses considerades estratègiques d’ofertes públiques d’adquisició estrangeres.
La norma atorga potestat, segons ha aprovat el consell de ministres, a Moncloa per vetar o autoritzar les inversions en aquesta mena de grans empreses cotitzades per part de grups o inversors internacionals sempre que aquests busquin adquirir més del 10% del capital total. També permet a l’executiu bloquejar compres d’empreses estratègiques no cotitzades sempre que la inversió internacional superi els 500 milions d’euros. Mitjançant aquest mecanisme, el govern espanyol ja ha fet valdre la seva autoritat sobre operacions d’adquisició de firmes com MasMovil o Naturgy.
Flexibilitzar l’IRPF
Tant organitzacions empresarials com organismes econòmics i financers internacionals han instat el govern de Pedro Sánchez a modificar les seves mesures anticrisi per fer-les més quirúrgiques. Des de Foment del Treball fins a la CE, les reclamacions a Moncloa contemplen una estratègia de recuperació “centrada a assistir les persones i empreses més vulnerables”. En aquest sentit, el Consell de Ministres ha establert mesures de flexibilització fiscal de les rendes més baixes.
Així, el ministeri dirigit per Maria Jesús Montero ha incrementat el límit inferior pel qual els rendiments de les rendes del treball han de pagar IRPF. L’impost sobre la renda, d’aquesta forma, no s’aplicarà a aquells treballadors que ingressin menys de 15.000 euros bruts anuals –pels 14.000 que aplicaven fins ara–. També s’ha elevat la reducció fiscal per obtenció de rendes del treball fins als 21.000 euros bruts anuals –l’equivalent a la mediana salarial espanyola–.
