El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest divendres durant l’edició d’enguany de la Conferència de Presidents autonòmics que se celebra a Salamanca que convocarà el Consell de Política Fiscal i Financera durant el mes de gener. En aquesta reunió, el cap de l’executiu espanyol pretén impulsar la condonació de part del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) per part de l’Estat, un dels punts pactats entre el PSOE i Esquerra Republicana (ERC) en les negociacions d’investidura per tornar a convertir Sánchez en el líder de la Moncloa. De fet, el text acordat entre socialistes i republicans estableix que el govern espanyol condonaria a Catalunya 15.000 milions, fet que permetria un estalvi addicional de 1.300 milions en interessos -el 20% dels 71.000 milions de deute que manté la Generalitat amb l’Estat.
D’entrada, l’acord només feia referència a la condonació del deute català amb l’Estat. Després de negociacions amb la resta de formacions, però, es va fer extensiu al deute de totes les comunitats amb aquest fons. Aquesta decisió va ser molt criticada per als populars, ja que consideren que la condonació de part del deute de les comunitats crea “espanyols de primera i espanyols de segona” per la necessitat de Pedro Sánchez de seguir al govern. Els populars es van mostrar molt contundents amb aquesta decisió del govern espanyol perquè no tots els territoris tenen comptes pendents amb aquest mecanisme. De fet, Madrid, Galícia o Castella i Lleó, totes comunitats governades pels populars, no en tenen.
El finançament singular marca la trobada de presidents
Més enllà de l’anunci sobre la condonació de part del deute del FLA, la trobada de presidents autonòmics ha estat centrada pel polèmic nou model de finançament per a Catalunya acordat entre els republicans i Salvador Illa. Durant aquesta reunió, i davant les dures crítiques dels líders populars, Sánchez també ha apostat per resoldre el debat sobre el finançament autonòmic. En aquest sentit, ha fet una nova crida al consens entre les comunitats de règim comú -totes menys les comunitats forals i Canàries- prometent que es pot compaginar la bilateralitat que demana Catalunya i la multilateralitat que volen les comunitats populars. La proposta, però, no ha tingut una bona rebuda.
