El govern espanyol, actualment en funcions, creu que la despesa mitjana en pensions sobre PIB entre el 2022 i el 2050 serà del 12,4% del PIB, un cop corregit l’increment d’ingressos després de la reforma del sistema. Això situaria aquesta despesa per sota del llindar que activaria el mecanisme corrector per a situacions de desviament de la senda de sostenibilitat. Així ho ha assegurat l’executiu en l’informe de projeccions de la despesa pública en pensions publicat aquest dijous en compliment del Pla de Recuperació Transformació i Resiliència acordat amb Brussel·les.
És important assenyalar que els pròxims anys de sostenibilitat de la despesa en pensions hauran d’anar incorporant les sèries més actualitzades del PIB, que estan sent revisades en la majoria dels països europeus a conseqüència dels problemes de mesurament que els instituts estadístics han enfrontat durant la pandèmia i en els anys posteriors. En aquest sentit, la introducció de l’última actualització del nivell del PIB de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), provoca que l’estimació de despeses i ingressos sobre PIB canviï de manera substancial. Amb la introducció d’aquest canvi la despesa mitjana en pensions fins al 2050 cauria del 12,4% a l’11,9% del PIB.
L’any 2050 la despesa espanyola en pensions fregarà el 15%
D’acord amb la projecció del govern espanyol, el moment de major despesa en pensions es produiria quan acabi la dècada dels quaranta. De fet, l’any 2050 la despesa total en pensions contributives seria del 14,7% del PIB, encara que si se suma la despesa de les classes passives i en pensions no contributives, seria el 15,8%.
Si s’incorpora l’efecte de totes les mesures aprovades des del 2020 en matèria de pensions, la despesa es reduiria fins al 14,7% del PIB. A més, les mesures d’enfortiment d’ingressos suposarien, en conjunt, un 2,5% del PIB, per la qual cosa la despesa en pensions, representaria un 12,2% del PIB l’any 2050. A partir de llavors, la despesa en pensions sobre PIB inicia una senda descendent, impulsat fonamentalment per les dinàmiques demogràfiques.
L’atur caurà
Pel que fa a l’escenari macroeconòmic que mostra l’informe, el govern espanyol ha inclòs un quadre en el qual s’estima un creixement del PIB nominal interanual del 4,9% per al període 2023-2030; del 4,1% entre 2031 i 2040; del 3,5% entre 2041 i 2050; del 3,5% entre 2051 i 2060 i del 3,6% 2061 i el 2070. Pel que fa a la taxa de desocupació, l’escenari contempla una taxa de l’11,4% en el període 2023-2030; del 8,7% en 2031-2040; del 6% entre 2041 i 2050; del 5,5% entre 2051 i 2060 i del 5,5% entre 2061 i 2070. L’ocupació, per part seva, creixeria un 1,4% en el període 2023-2030 i un 0,5% entre 2031-2040, mentre que entre 2041 i 2050 es destruiria, amb una caiguda del 0,1%, igual que succeiria entre 2051 i 2060. Entre 2061 i 2070 l’estimació sobre l’evolució de l’ocupació és nul·la.
Davant els tensaments que s’esperen dins el sistema de pensions en els pròxims 20 o 30 anys, el paràmetre demogràfic també és clau per a determinar si es dispararà la despesa en pensions o es quedarà continguda. Des de l’Executiu s’estima un lleu creixement de la població total fins a un entorn de 52,4 milions de persones per l’any 2050, però amb un fort canvi en la seva composició per edats. S’estima una taxa migració similar a la registrada en el passat, d’unes 300.000 persones, una taxa de fecunditat d’1,36 fills i esperances de vida de 91,4 anys per a dones i de 87,1 anys per a homes.
Es duplica la gent que endarrereix la jubilació
Un altre dels punts destacats en l’informe es basa en les mesures que ja han entrat en vigor estan contribuint a millorar la sostenibilitat del sistema de pensions. Els incentius a la jubilació endarrerida han elevat el seu ús fins al gairebé el doble, passant d’una mica més del 4% al 8% del total d’altes de jubilació.
A més, s’aferma la tendència a retardar la jubilació anticipada voluntària i ja només el 18% anticipen el màxim possible (vint-i-quatre mesos) enfront del 46% de l’any 2021 i el 26 el 2022. En dos anys, l’edat mitjana de jubilació dels qui sol·liciten l’anticipada ha augmentat de 63,5 a 63,9 anys. Tot això ha contribuït a elevar l’edat efectiva de jubilació als 65 anys per primera vegada.
Del seu costat, segons els càlculs de la Seguretat Social, el Fons de Reserva acabarà l’any amb 5.500 milions d’euros gràcies a les aportacions del Mecanisme d’Equitat Intergeneracional. Les reformes en el mercat de treball i el dinamisme en l’ocupació estan contribuint al reforçament del sistema mitjançant l’augment dels ingressos per cotitzacions socials, que van créixer a un ritme del 9,8% fins a agost.
