El govern espanyol ha aprovat aquest dimarts la segona fase del pla de recuperació. En aquesta nova fase s’hi inclouen les ajudes europees assignades a Espanya en el marc del pla Next Generation i s’enviarà a la Comissió Europea en les pròximes setmanes. El pla en qüestió inclou inversions i reformes addicionals per a la mobilització del total de les transferències i préstecs assignats a Espanya dels fons Next Generation EU per al període 2020-2026. Segons ha explicat la vicepresidenta primera i ministra d’Afers Econòmics, Nadia Calviño, en la roda de premsa després del Consell de Ministres aquesta aprovació permetrà mobilitzar un total de 91.700 milions d’euros, dels quals 7.700 milions seran per a transferències addicionals i fins a 84.000 milions d’euros per a préstecs.
La major part dels 7.700 milions d’euros per a transferències es destinaran a reforçar els Perte que ja estan en marxa i al llançament d’un nou projecte estratègic dedicat a la descarbonització i que comptarà amb 3.100 milions d’euros. Aquest nou Perte, juntament amb els dedicats al Xip i a les energies renovables, seran els que més recursos addicionals rebin per la seva rellevància en àmbits clau amb la transició energètica i l’autonomia estratègica. En total, Espanya reforçarà els projectes estratègics destinant-los més de 26.300 milions de recursos públics addicionals, provinents de les transferències i dels préstecs associats a l’addenda.
A més, també es destinaran uns 120 milions d’euros de les transferències per al reforç de dos programes de caràcter horitzontal per a agilitzar l’execució de les inversions del Pla. Un de microcredencials, per a impulsar la formació i qualificació de treballadors en competències necessàries per al desplegament dels Perte, i l’altre per a assistència tècnica.
Addicionalment, amb l’acord assolit sobre el pla RePowerEU a Espanya li pertocaran 2.600 milions d’euros addicionals que permetran accelerar les inversions en l’àmbit de la transició energètica. Aquests milions es destinaran a accelerar els avanços en el desplegament d’energies renovables, l’emmagatzematge i el desenvolupament ple de l’hidrogen verd, així com en eficiència energètica.
Els fons es canalitzaran a través de 12 fons
Segons ha explicat la vicepresidenta primera, els préstecs es canalitzaran a través de préstecs mitjançant 12 fons, 8 dels quals són de nova creació, destinats al teixit productiu i projectes regionals. Els préstecs procedents de la Comissió Europea donen accés a un finançament sostingut a un menor tipus d’interès que l’obtinguda pel Tresor Públic i amb terminis llargs d’amortització i permetran continuar complint els objectius d’estabilitat financera i fiscal a mitjà i llarg termini. Aquests fons es rebran a mesura que s’executin les fites i objectius associats.
Entre els fons de nova creació destaca, per la seva rellevància i mobilització de recursos, el Fons per a comunitats autònomes, amb una dotació de fins a 20.000 milions d’euros, a través del qual les regions disposaran de finançament en condicions preferents per al seu torn atorgar finançament reemborsable al sector privat i finançar inversions públiques en àmbits elegibles, de caràcter sostenible.
Addicionalment, les empreses i els autònoms podran comptar amb fins a 15.000 milions d’euros en préstecs, canalitzats a través de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO), per a facilitar les inversions en energies renovables, eficiència energètica i economia circular, la qual cosa permetrà també consolidar el desenvolupament de les finances sostenibles a Espanya. També es preveu la creació d’instruments financers per a donar suport a inversions socials i en l’àmbit audiovisual.
30 reformes associades
A més dels 91.700 milions, el nou pla aprovat pel govern espanyol també inclou un programa de reformes complementàries a les ja desplegades. Concretament, inclou un total de 30 reformes, algunes de les quals inclouen diverses actuacions, que donen compliment a les recomanacions específiques per a Espanya en el marc del semestre europeu.
Aquestes reformes estan destinades a accelerar la transició ecològica i la transformació industrial, destacant les dirigides a accelerar el desplegament de les energies renovables, impulsar la mobilitat elèctrica i les Zones de Baixes Emissions a les ciutats o reduir la nostra dependència energètica. Així mateix, s’inclouen reformes orientades a millorar la inserció laboral i impulsar la qualificació i requalificació dels treballadors.
Finalment, el pla inclou la modificació de determinades fites i objectius inclosos en el Pla de Recuperació, en línia amb la sol·licitud efectuada per altres països com Alemanya, a causa de la concurrència de circumstàncies objectives que dificulten el seu compliment. Malgrat això, es manté el calendari d’execució final de totes les inversions i reformes en 2026.
Augment de 3 punts al PIB espanyol
Segons Calviño, l’execució del Pla de Recuperació i de la segona fase permetrà incrementar el nivell del PIB fins a 3 punts percentuals de mitjana cada any fins a 2031. De fet, en acabar un cop acabi l’any, s’hauran posat en marxa els principals programes en l’àmbit nacional i regional i s’hauran transferit més de 20.000 milions d’euros a les comunitats autònomes.
La informació pública d’execució del Pla llança un compromís de crèdit de l’Estat de més 38.000 milions d’euros, entre convocatòries i transferències a les comunitats autònomes, i convocatòries resoltes per 22.000 milions d’euros, amb càrrec a les partides pressupostàries del Pla de Recuperació.
