El govern de la Generalitat ha anunciat aquest dimarts que començarà els tràmits per expropiar fins a 189 habitatges buits propietat de grans tenidors per destinar-los a lloguer social. El funcionament d’aquestes expropiacions s’iniciarà amb un requeriment de la Generalitat als propietaris perquè acreditin que el seu pis no està desocupat i, si no ho poden fer, s’iniciarà un procés de negociació perquè els destinin a lloguer social. Només serà en última instància quan s’optarà per l’expropiació forçosa dels habitatges en qüestió. El Govern espera poder disposar dels primers habitatges a partir del 2024.
Segons l’acord del Consell Executiu, la Generalitat disposarà d’uns cinc milions d’euros destinats a les expropiacions. Aquest total suposa la possibilitat d’expropiar entre 50 i 70 habitatges per destinar-los a lloguer social. Ara bé, no es descarta acollir-se a una nova línia de crèdit per augmentar aquesta xifra.
Bancs i fons d’inversió, els principals objectius
Un dels grans dubtes d’aquest mètode sempre és qui són els propietaris d’aquests habitatges. En aquest cas la Generalitat ha informat que la gran majoria dels habitatges pertanyen a bancs i fons d’inversió i provenen d’execucions hipotecàries o dacions en pagament. Tot i això, el Govern ha declinat especificar la identitat dels tenidors.
Els 14 municipis on s’han detectat aquests primers 189 habitatges són Cornellà, Figueres, Lloret de Mar, Mataró, Mollet, Reus, Roda de Berà, Rubí, Salt, Tarragona, Valls, Vic, Viladecans i Vilanova i la Geltrú. Són les localitats amb forta demanda acreditada d’habitatge social que van respondre a l’oferiment de la Generalitat a 45 municipis per adherir-se a un conveni per detectar i registrar els pisos buits. En aquest sentit, el Govern espera que aquesta iniciativa suposi un efecte multiplicador i la resta de localitats s’hi vagin afegint. A tot Catalunya, consten 31.198 habitatges buits, incloent-hi els de Barcelona, que té una mesa d’habitatge pròpia; i hi ha 1.800 casos a les meses d’emergència. Per detectar els pisos buits, es creuen dades com el padró i els consums i també es fa una inspecció física.
No s’expropiarà directament
Les expropiacions no es faran de manera massiva sinó que els pisos es triaran del registre d’habitatges buits i un cop s’hagi detectat que fa dos anys que no són habitats. En aquest moment, es farà un requeriment al propietari perquè en el termini d’un mes acrediti que no està desocupat. Si certifica que està ocupat o que per exemple està en el mercat de lloguer ordinari, l’expedient quedarà tancat.
En cas contrari, s’obrirà un període de tres mesos per tancar un acord entre les parts sobre el destí de l’habitatge. Una de les opcions és que el propietari i l’administració arribin a una entesa per destinar-lo a lloguer social per als col·lectius amb vulnerabilitat acreditada. En aquest cas, la durada dels contractes són els que estableix la LAU: de set anys si són de persones jurídiques i cinc si són de persones físiques. Finalment, però, si després dels tres mesos no es tanca un acord, el procés d’expropiació tirarà endavant i passaran a mans de la Generalitat després d’abonar una quantitat equivalent al valor cadastral a la Caixa General de Dipòsits a disposició del propietari.
13 
1 