El Banc Centreu Europeu (BCE) es manté obert davant la possibilitat de continuar abaixant els tipus d’interès. Tot i que a l’estiu apuntava a una moderació de les caigudes d’aquest paràmetre, la recent baixada de la inflació de l’eurozona, lleugerament per sobre l’objectiu del 2%, ha posat altra vegada sobre la taula l’opció de continuar amb el descens. Així doncs, la gran majoria de les autoritats dels països de la unió monetària encaren la pròxima reunió del BCE amb la “ment oberta”, en paraules del vicepresident del Consell de Supervisió del BCE, Frank Elderson, i afirmen que aquesta podria no ser l’última baixada prevista des de l’organització. Aquesta possible rebaixa arriba en un context convuls, on les perspectives de creixement econòmic estan estancades i la inflació -tot i trobar-se en un dels punts més baixos dels últims tres anys- encara fa patir per una possible escalada del preu del petroli a causa del conflicte a l’Orient Mitjà i pel desenllaç de les eleccions nord-americanes. És per això, doncs, que mentre alguns membres de l’entitat europea semblen oberts a debatre la possible baixada, altres auguren que continuar amb la tendència descendent sense una economia creixent podria desestabilitzar encara més el mercat: “Alguns indicadors suggereixen que els riscos a la baixa del creixement econòmic ja s’estan materialitzant i els haurem d’analitzar atentament per si tenen alguna implicació en les nostres perspectives de la inflació”, explica en una entrevista Elderson.
D’ençà que la inflació va caure en el mes d’agost fins al 2,2%, les autoritats que conformen l’entitat que dirigeix Christine Lagarde busquen la manera d’abordar la nova realitat de l’economia dels països membres. Mentre es fa evident que l’IPC torna a estabilitzar-se, la manca de creixement econòmic demostra que el continent encara necessita una petita empenta. Aquest és, almenys, l’argument que posen sobre la taula els països abans de la reunió del BCE, on segurament, es decidirà continuar amb la tendència a la baixa dels tipus d’interès. “No hi ha cap raó” per mantenir un to restrictiu davant l’alentiment econòmic de la zona euro si el que es pretén és complir amb l’estabilitat de preus, assegurava en unes declaracions el governador del Banc de França, François Villeroy. De fet, ell mateix argumentava que la inflació ja no era un problema i que després de les recents baixades calia tenir en compte un nou paràmetre: la deflació. Precisament, el temor d’una caiguda continuada del preu dels béns i serveis també és una realitat que relata l’analista de mercats, Manuel Pinto, qui assegura que “històricament, el problema més gran del BCE ha estat la falta d’inflació, no l’excés”.
Tot i que la postura d’una baixada dels tipus d’interès és més que compartida dins de l’entitat, el perllongament d’aquesta tendència encara s’ha de debatre. En aquest sentit, Pinto remarca que hi ha una evidència clara de què el mercat necessita encara més estímuls, però cal mantenir-se prudents per no entrar en una caiguda massiva dels preus. De fet, el mateix expert reconeix que “en 93 dels 120 mesos fins a juliol del 2021, quan va començar l’augment dels preus a mesura que la demanda va repuntar durant la pandèmia, la inflació va ser inferior a l’objectiu del BCE”. En la mateixa línia van les conclusions del governador del Banc de França, qui recorda que tot i que “la baixada d’octubre no serà l’última”, el BCE aposta pel “gradualisme”, la qual cosa implica “actuar amb decisió, però sense fer passos massa grans”. Així doncs, sembla que els dubtes sobre la decisió d’aquest dijous en la reunió del BCE no són sobre la mateixa baixada, sinó de fins quan durarà aquesta tendència i quant de temps es podrà mantenir.
Les decisions sobre la política monetària europea s’emmarquen en un context d’estancament del creixement de l’economia de l’eurozona. L’últim informe que va fer públic l’Eurostat destacava que “la desacceleració va ser causada per una forta caiguda dels costos de l’energia, ja que els efectes de base van entrar en joc a l’agost”. És per això, doncs, que la inflació baixa, però els indicadors de creixement continuen sent preocupants. En concret, el PIB de l’eurozona va créixer un 0,2% en el segon trimestre del 2024, per sota del 0,3% previst per a aquest període. El descens el va liderar Alemanya, la potència econòmica més gran de la regió, on l’economia es va contraure un 0,1% entre abril i juny del 2024. Aquesta podria ser, sense dubte, una de les raons per les quals el president del Bundesbank alemany, Joachim Nagel, conegut per ser un dels membres del BCE més bel·ligerants, estaria disposat a debatre sobre la baixada dels tipus d’interès: “Vull esperar fins a la reunió en si, però per descomptat estic obert a considerar la possibilitat de fer un altre pas amb els tipus”, explicava en una entrevista, on indicava que les últimes dades d’inflació en l’eurozona havien estat “molt encoratjadores” i que estaven “clarament” encaminats a complir amb l’objectiu d’estabilitat de preus del 2%.
Una caiguda del preu de les hipoteques variables
La traducció real de l’efecte dels tipus d’interès a les butxaques dels ciutadans es concentra en el valor de les hipoteques i el mercat de l’habitatge. D’aquesta manera, la caiguda dels tipus d’interès provoca un augment dels crèdits bancaris, sobretot lligats al sector immobiliari. Una situació que tal com assegura Pinto, pot provocar una contracció en el sector bancari, ja que amb la reducció del marge dels bancs, es retalla el seu benefici. Ara bé, els hipotecats es beneficiaran de la caiguda dels tipus, aquells que tenen hipoteques de tipus variable, que depenen de l’elecció del BCE. Actualment, l’euríbor es troba en el 2,8%, una mica per sota les dades de l’últim mes de setembre, quan ja es va marcar la caiguda d’aquesta dada fins al 2,9%. Tanmateix, si la decisió de l’entitat europea es materialitza en una altra baixada dels tipus d’interès, això tindrà efectes en l’habitatge i les llars que hagin de revisar la seva hipoteca variable de manera anual, que podran veure una reducció de la seva quota mensual d’entre uns 100 i 200 euros.
En entredit la baixada de tipus dels Estats Units
Les iniciatives dels Estats Units sobre la seva política monetària han variat de les del BCE, en especial en la seva última reunió. En aquest sentit, la Reserva Federal dels Estats Units (Fed) va decidir retallar els tipus 50 punts bàsics. Aquesta va ser una mesura molt més agosarada que l’europea, que es va quedar en els 25 punts bàsics. Tot i que el president de l’entitat nord-americana, Jerome Powell, va assegurar que la decisió responia a la necessitat de “recalibrar” la política monetària davant els progressos en matèria d’inflació i d’ocupació, alguns participants no van estar del tot d’acord amb la mesura. Segons les actes que es van publicar després de la reunió, “part del consell va indicar que haurien preferit una reducció de 25 punts bàsics”. Tot i això, es va acabar implementant amb només un vot en contra, el de Michelle Bowman, nominada al consell per l’expresident republicà i candidat a les pròximes eleccions, Donald Trump.
Pel que fa a la tendència estatunidenca per les dues reunions que queden, una a principis de novembre i l’altra a mitjan desembre, s’espera que continuïn els descansos dels tipus d’interès. De fet, el mateix president de la Reserva Federal de Nova York, John Williams, estimava en una entrevista al Finantial Times que la predicció d’aquestes baixades estava “ben fonamentada”, però advertia que el banc central no compte amb un “direcció preestablerta”. Tot i que els americans també tenen l’objectiu d’inflació establert en el 2%, aquest paràmetre i molts d’altres relacionats amb el creixement econòmic podrien canviar a finals d’any, en el cas que Trump guanyi les eleccions. Aquesta situació, tal com relata Nagel, podrien fer repuntar la inflació a l’eurozona. En un esdeveniment celebrat a Berlín, el president del Bundesbank manifestava que els aranzels que es pretenen imposar, la política fiscal expansiva i les restriccions a la immigració estarien darrere d’aquest pronòstic. “Això podria provocar caigudes importants en el creixement de la zona euro i d’Alemanya”, reflexionava l’alemany.
