Els ingressos totals de la Generalitat per al 2024 se situaran en 43.673 milions d’euros. Es tracta d’una variació interanual del 9% si s’exclou l’aportació dels diversos fons europeus de recuperació –ja entregats i amortitzats i, per tant, exclosos dels comptes del 2024–. Així se’n desprèn del document de pressupostos entregat aquest dimecres per la consellera d’Economia i Hisenda Natàlia Mas al Parlament. Segons el text presentat per la consellera d’Economia Natàlia Mas, la recaptació no financera, procedent dels impostos propis i el model de finançament de les administracions territorials, es queden els 41.887 milions d’euros, un 11,1% més que ara fa un any; mentre que el refinançament del deute aporta els 1.676 milions d’euros restants –un retrocés any a any superior als 590 milions d’euros, un 26,1%.
Segons les xifres registrades a la llei de pressupostos, els recursos provinents del model de finançament escalarien en comparació amb el 2023 en uns 4.438 milions d’euros. La partida es desgrana en la nova aportació de les bestretes per part de l’Estat, d’uns 2.362 milions d’euros, afegits a 2.076 milions provinents de la liquidació del model de finançament. L’augment de la dotació provinent de l’estat es veu reduït per un pas enrere en la recaptació dels impostos de la Generalitat, tant els cedits com els propis, d’uns 125 milions d’euros. La caiguda té mol a veure amb la situació macroeconòmica: segons la llei de pressupostos, la Generalitat perd uns 111 milions d’euros en concepte de l’impost de transmissions patrimonials, i uns altres 77 milions en la taxa sobre actes jurídics documentals, dos gravàmens molt vinculats a una firma d’hipoteques en intensa davallada arran de la pujada de l’Euríbor.
Pel que fa al tram de l’IRPF que correspon a la Generalitat –part dels ingressos procedents del model de finançament–, Catalunya espera ingressar 14.146 milions d’euros el 2023, un 10,6% més que un any abans. Aquesta pujada es produirà tot i la reducció de tributació del primer tram d’ingressos per renda, per als ciutadans amb una base liquidable inferior als 33.000 euros anuals. Segons les estimacions de l’executiu, la rebaixa tindrà un impacte d’uns 55,7 milions d’euros. Destaca també l’increment en les expectatives de recaptació pel tram que correspon a la Generalitat de l’IVA, que la llei xifra en uns 851 milions d’euros en termes interanuals. En total, la taxa sobre valor afegit reportaria a les arques catalanes uns 9.151 milions durant el 2024.
Millores del model de finançament
El Govern reitera que els pressupostos s’elaboren d’acord amb un model de finançament profundament caduc. Segons les dades del document dels comptes, fins a l’any 2021 la Generalitat acumulava un dèficit fiscal amb l’Estat de més de 21.982 milions d’euros, el 9,6% del producte interior brut català. En aquest sentit, l’executiu reitera reclamacions en termes de finançament, com ara un augment de les inversions espanyoles al territori fins a un nivell similar al pes del PIB català sobre el de l’Estat o la cessió del parc immobiliari públic a Catalunya. També indiquen la millora que suposarà la cancel·lació del 20% del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), per un valor d’uns 15.000 milions d’euros en la columna del passiu. Aquesta mesura permetria, segons el Govern, un estalvi de 1.300 milions d’euros en interessos a llarg termini.
