La pandèmia, la guerra d’Ucraïna i la posterior crisi han deixat un panorama empresarial al peu d’una recessió. Enmig d’aquest batibull de canvis la CEOE opta per la continuïtat i reelegeix Antonio Garamendi per liderar la patronal empresarial espanyola. Amb un 83% dels vots, Garamendi consolida el seu paper de l’etern president davant la derrota de la candidata de Foment del Treball, Virginia Guinda, i promet “ser el director d’orquestra” que continuarà “donant la nota” els pròxims quatre anys. Sense dubtar en cap moment de la seva victòria, Garamendi ja comentava fa unes setmanes que tenia un suport intern “aclaparador”, que s’ha confirmat amb la distància entre ell i la seva oponent-534 a 87-.
Rebobinant la cita arribem fins a Getxo, una ciutat del País Basc, el bressol de palaus i edificis construïts per la classe burgesa en plena reindustrialització. Fill d’una família de llarga tradició empresarial, Garamendi neix a aquesta ciutat el 1958. Tot i dedicar part de la seva vida al negoci familiar -una empresa naviliera de la qual n’era president el seu pare- el directiu va començar des de jove la seva participació en diferents consells directius de grans empreses.
Gran part de la seva vida professional s’ha dedicat a dirigir grans empreses com Red Eléctrica, Bankoa o Tubos Reunidos. Aquest fet l’ha portat a rebre crítiques al sector per sempre assumir càrrecs de directiu, fins i tot arribant a assenyalar-lo per “no haver estat mai treballador”. Aquestes companyies han estat relacionades amb el món de la construcció, el metall, les assegurances o hostaleria i Garamendi des dels 29 s’ha trobat en les més altes posicions. Però, la notorietat com a empresari va arribar en fer el salt a les patronals. Començant per la presidència de la Confederació Espanyola de Joves Empresaris (Ceaje), posteriorment la de la Confederació Iberoamericana de Joves Empresaris, i finalment assumint la presidència de la Confederació Espanyola de Petites i mitjanes empreses (CEPYME).
La lluita per la CEOE
Gramendi comença a tenir més importància a la CEOE el 2014, quan es presenta com a candidat alternatiu a Juan Rosell, el qui era president des del 2010 i candidat proposat per Foment de Treball. L’empresari va perdre aquelles eleccions per 33 vots, una situació que el va deixar a les portes de la presidència. Un cop acabat el segons mandat de Rosell, Garamendi va ser l’únic candidat a aquelles eleccions, convertint-se així en el president de la CEOE el 2018. Una de les primeres mesures que va posar en marxa -i de les més criticades- va ser el seu sou. El recent escollit president de la patronal volia cobrar per la seva feina. Això va posar més llenya al foc per aquells que reiteraven que sempre havia ocupat posicions altes i, per tant, no tenia capital propi. Tot i que no s’ha fet mai públic, el seu sou podria arribar als 300.000 euros, tal com afirmen algunes fonts.
L’empresari s’ha convertit en el màxim vencedor d’aquestes eleccions, ja que la candidata que proposava Foment del Treball, la vicepresidenta Virginia Guinda, ha aconseguit només un 17% dels vots. Garamendi ha estat reelegit amb un total de 534 vots a favor de la seva candidatura. Aquest fet, ell mateix l’ha relacionat amb l’afany que tenen els qui conformen la patronal de voler continuar amb “les negociacions pendents” que li queden amb els diferents actors socials.
El diàleg truncat entre govern i patronal
Durant l’època més dura de la pandèmia, que va afectar la vida laboral de milions de persones, la patronal dirigida per Garamendi va fer un paper “pactista” amb el govern espanyol. “Hem tingut temps molt complicats. Qui ens havia de dir el 2018 el que venia? Ens va unir moltíssim, van ser dies intensíssims de treball on vam tenir reunions permanents”, declarava Garamendi minuts després de ser reelegit. La Reforma Laboral de la ministra Yolanda Díaz fou una de les principals qüestions sobre la taula que l’empresari va abraçar i en va facilitar la resolució. Passada la pandèmia, però, sembla que la situació ha canviat.
L’immobilisme també ha marcat part d’aquest primer mandat de Garamendi. Un cop aprovada la reforma de Díaz, les converses amb el govern espanyol va començar a defallir i cap de les dues parts va acabar de resoldre res. Aquesta nova etapa, doncs, porta moltes reformes i qüestions que han quedat en el tinter. Una de les més importants, la Reforma de les Pensions del ministre José Luís Escrivá, que afectarà les despeses laborals de la contractació de personal. Tot i això, Garamendi garanteix que el canal amb el govern espanyol sempre està obert i continuarà obert, però que aquesta bona disposició no implica fer el que se’ls digui en les taules de negociació.
2 
