El consens monetari a Frankfurt comença a virar cap a les baixades intenses de tipus d’interès. El governador del Banc de França i membre del consell de govern del Banc Central Europeu, François Villeroy de Galhau, ha reclamat avui que la direcció monetària del continent “no descarti” rebaixar la referència monetària en dues reunions consecutives, al juny i al juliol. Si bé les veus més conservadores reclamen rebaixar el ritme i retallar la pressió monetària només un cop per trimestre, Villeroy argumenta a favor de la màxima de la presidenta Christine Lagarde: “prendre decisions amb les dades a la mà”. En una entrevista amb el diari especialitzat Boerse-Zeitung, amb les xifres inflacionistes actuals, el banquer francès no només raona a favor d’una primera flexibilització el pròxim 6 de juny, sinó també una segona a finals de juliol, en la següent reunió del consell a Frankfurt. “De vegades llegeixo que hauríem d’abaixar els tipus només un cop per trimestre, quan es disposi de noves projeccions econòmiques, fet que exclouria el juliol. Per què, si anem reunió a reunió i ens guiem per les dades?”, raona.
El representant gal, val a dir, no advoca per un “compromís” de retallades de tipus consecutives, sinó de mantenir les “opcions obertes” després d’una baixada al juny que “dona per feta”. Segons les seves lectures, la ràtio d’equilibri se situaria entre el 2 i el 2,5%, molt lluny de l’actual, situada en el 4,5%. D’aquesta forma, Frankfurt tindria un “marge considerable” per abaratir el crèdit i continuar reduint la remuneració dels dipòsits als països de la zona euro. Malgrat aquestes bones perspectives, colpeja les “poc raonables” estimacions dels mercats financers, que situen la seva taxa terminal de tipus per sota dels dos punts. Finalment, després de les alarmes monetàries llançades la passada setmana per la reserva federal -amb pistes, fins i tot, de possibles pujades de tipus d’interès en el mitjà termini-, Villeroy ha reblat que “no haurien d’afectar a Europa”; si bé reconeix que un increment dels costos de finançament a l’altra banda de l’Atlàntic podria pressionar el mercat comunitari i tornar a tensar els preus.
Un falcó moderat
Entre els governadors reunits en la direcció del Banc Central Europeu, Villeroy s’inclou normalment en el grup dels conservadors, si bé entre els més moderats -una sort de centrista en l’escala de falcons i coloms-. Sense ser històricament un proponent de l’austeritat monetària, tampoc no s’ha aliniat amb els països del sud en les alarmes per un possible overshooting. Les posicions actuals del francès, però, s’apropen més als dels històrics doves mediterranis, com el governador portuguès Mario Centeno, l’italià Fabio Panetta o el veterà grec Yannis Stournaras. Al seu torn, el centre d’Europa continua amb les seves advertències contra una sortida dels tipus alts massa ràpida. El principal dirigent del Bundesbank, Joachim Nagel, va reclamar el passat divendres control en les rebaixes monetàries. Va ser, de fet, un dels primers proponents a esperar tot el trimestre per a una segona reducció del preu dels diners a Europa -fins al setembre-.
