Els ministres d’energia i clima dels 27 i el Parlament Europeu han acabat de ratificar aquest dijous el disseny del nou mercat elèctric de la Unió. El pacte, estancat durant mesos arran de la crisi inflacionista, busca establir unes normes que “estabilitzin” els preus de la llum a Europa i eliminin la “volatilitat” a la que condemnava els consumidors comunitaris el sistema marginalista. Entre altres característiques del nou mercat, destaca l’impuls als contractes per diferència, acords de compra d’energia a llarg termini pels quals Estats i empreses proveïdores es comprometen a cobrir, en un sentit o un altre, el cost de les oscil·lacions del preu elèctric. Malgrat que aquesta prebenda estava reservada només per a les energies netes, finalment França i els seus aliats, la majoria d’ells països de l’Europa de l’est, han aconseguit incloure les centrals nuclears dins dels models beneficiats pel nou model de compra. D’aquesta manera, una font d’energia no renovable s’infiltra en el grup de beneficiàries dels nous contractes format per l’eòlica, la solar, la geotèrmica i la hidràulica.
La negociació es resol així a favor dels interessos del sector energètic francès, amb un problemàtic disseny centrat en la nuclear que ha exigit en els darrers anys ingents inversions públiques a fons perdut i fins i tot la nacionalització d’EDF. Els grans perdedors, el grup de països que buscava l’impuls de les renovables, entre els que destacaven Alemanya i l’Estat espanyol. Aquesta divisió havia estat al centre de l’enquistament de les negociacions durant els darrers mesos del 2022 i la primera meitat d’enguany. Amb tot, els contractes per diferència que finalment s’aplicaran també a les nuclears busquen “reduir al mínim” la influència del model marginalista sobre els preus, fet que limitarà extremadament la dependència del gas natural estranger, un dels grans motors de l’escalada de preus energètics a partir de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia. Així, estats i proveïdors signaran pactes a llarg termini de compra d’energia amb un cost fix. En cas que la referència del mercat s’encareixi, seria l’administració pública l’encarregada d’abonar a l’empresa prestadora la diferència amb el preu pactat; mentre que en un entorn baixista, la companyia seria la que retornaria a l’ens públic en qüestió els guanys extraordinaris. En cas d’una tensió inesperada al mercat energètic, a més, el Consell Europeu podrà declarar una situació de crisi per limitar qualsevol espiral inflacionista.
Sostenibilitat social
Més enllà del conflictiu acord pels contractes per diferència, el nou mercat europeu incentivarà les compres d’energia conjuntes, fet que harmonitzaria els preus en una UE extremadament fragmentada per les condicions de cada país; així com la protecció als consumidors vulnerables. A la sortida d’una COP28 poc satisfactòria, a més, els 27 han acordat amb el parlament europeu nous límits a les emissions de CO2. Amb tot, la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica del govern espanyol Teresa Ribera ha concedit que l’acord, malgrat les concessions a França, és una “gran notícia”. La reforma, assegura una de les seves grans impulsores, “permetrà reduir encara més la dependència del gas rus i impulsar les energies lliures de combustibles fòssils” -i no només les renovables-.
