La resposta europea per a la recuperació econòmica després de la crisi generada per la COVID-19 fa més de cinc anys va ser l’activació dels fons Next Generation per afrontar els reptes que el continent travessava en aquell moment, però també per tenir una oportunitat per impulsar la transició ecològica i la transformació digital. A finals d’agost de 2026 finalitza el període per executar totes les inversions del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de l’estat espanyol. Des de la Comissió Europea ja han assegurat que aquests fons no tindran cap pròrroga, el que planteja dubtes per aquest any que comença sobre com s’accelerarà la presentació de projectes per als diners que s’han concedit a l’estat espanyol que encara es troben pendents de determinar. De fet, el Banc d’Espanya va alertar fa uns mesos de la “considerable incertesa” que existeix sobre com aquests fons s’han articulat, ja que el volum d’execució ha estat inferior a l’esperat, apuntava l’entitat dirigida per José Luis Escrivá. A Catalunya, l’execució tot just supera la meitat dels recursos previstos, amb la transició ecològica com un dels principals reptes pendents, així com la desconfiança de què aquestes ajudes hagin pogut ajudar a transformar el sistema econòmic del país.
Segons dades del govern espanyol actualitzades a finals de novembre sobre les convocatòries i resolucions d’aquests fons -publicades a l’eina de visualització ELISA-, l’administració general de l’estat ha resolt 37.522 milions d’euros dels 50.337 que tenia assignats a diferents convocatòries, una xifra pel que fa a les resolucions que queda ben lluny dels gairebé 80.000 milions d’euros que es van concedir a l’estat espanyol i es van canalitzar a través del pla de recuperació. Pel que fa a Catalunya, les dades del govern espanyol mostren que la quantitat a executar és de 9.307 milions d’euros, entre l’administració estatal i l’administració catalana. D’aquesta quantitat, s’han resolt poc més de la meitat dels 6.118 milions d’euros de les convocatòries que s’han tramitat. En concret, s’han resolt 3.558 milions d’euros, un 58,2% dels fons convocats.
Aquests fons han estat adjudicats majoritàriament a microempreses i pimes, les quals han anat veient certs entrebancs en la burocràcia necessària per rebre aquestes ajudes. “Amb el primer anunci dels fons es va tenir esperança, però, poc a poc, es va viure amb certa decepció, per tota la complexitat que comportava”, explica Killian Garcia, director d’Internacional de Foment del Treball. En aquest sentit, afegeix que sovint quan les pimes són més petites troben més dificultats per presentar projectes que permetin accedir als fons. Malgrat aquestes dificultats, Pere Cots, director de consultoria estratègica i finançament de Pimec, assegura que les empreses s’han adaptat pas a pas al plantejament marcat des d’Europa. “Algunes de les normatives a l’hora de demanar aquests fons són per evitar casos de corrupció, el que a vegades impedeix que el procés per obtenir el finançament sigui més ràpid”, explica Garcia, que afegeix que, “el procés ha d’existir, però es podria haver fet millor”.
Menys execució en la transició energètica
Pel que fa als sectors d’activitat en els quals s’han destinat aquests fons a Catalunya, les dades publicades pel govern espanyol mostren que la modernització del teixit industrial ha rebut un 30% de l’import de les convocatòries resoltes, seguit d’agenda urbana i rural que ha rebut un 20%. Per altra banda, àmbits com les infraestructures sostenibles només han rebut un 10% de l’import, mentre la partida de transició energètica representa el 4% de les convocatòries que s’han resolt, una xifra que sobta tenint en compte els objectius europeus continuats de treballar cap a una energia més neta i la descarbonització. Tot i que certs projectes de la modernització industrial “també poden comprendre aspectes per a la transició energètica”, tal com apunta Garcia, també assenyala que aquest fet és una mostra de com l’execució dels fons “encara té un gran marge per recórrer en els pocs mesos que queden”.
Cots assenyala que “costa trobar explicació” al fet que alguns projectes centrats en l’adaptació i modernització de la indústria de l’automoció, o la promoció de les fàbriques de bateries, per exemple, “continuen en el tinter”. “Però cal pensar que l’execució d’aquests fons avançarà fins a una xifra raonable aquest 2026”, afegeix Cots. En aquest sentit, el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, va anunciar al desembre que abans que es finalitzin els terminis marcats per part d’Europa, el govern espanyol farà una altra sol·licitud per a l’execució d’aquests fons.
S’ha assolit la modernització econòmica?
Més enllà de les dades sectorials concretes de Catalunya, Garcia apunta que les administracions s’han de plantejar si amb aquests fons “s’ha completat la intenció de transformar l’economia europea en conjunt o hem seguit fent més del mateix”. En aquest sentit, considera que per part d’algunes empreses “no han sabut adaptar-se i modernitzar-se per competir en el mercat internacional en el qual juguem”.
A més, afegeix que, una part rellevant del creixement econòmic que s’ha vist a l’estat espanyol ha estat associat a aquests fons, i planteja el dubte de com repercutirà la retirada d’aquests fons. “Hem creat una base innovadora independent i internacional que pot mantenir el creixement econòmic, o quan s’acabin les inversions de Next Generation es farà un pas enrere?”, es pregunta Garcia. Més enllà de l’impacte que aquest finançament ha tingut en la millora de les infraestructures del conjunt del país per part de les administracions públiques, des de Foment apunten que també cal fer una anàlisi de la transformació econòmica: “veurem en els pròxims anys si realment ha estat així o si queda alguna cosa per millorar”, conclou Garcia.
