La patronal catalana Foment del Treball alerta que diversos factors macroeconòmics provoquen una important pèrdua de competitivitat de l’economia catalana respecte dels principals mercats europeus. Segons ha argumentat el cap d’estudis de l’organització empresarial, Salvador Guillermo, qüestions com la intensa fiscalitat del país o la baixa inversió en la millora de la productivitat augmenten l’escletxa entre les economies tractores del continent i el teixit de negoci català. Si bé els factors són diversos, l’economista detecta un causant primer: a Catalunya “pugen els costos laborals mentre baixa la productivitat“; fet que, assegura, “dificulta encara més la nostra competitivitat” respecte de la competència europea. En aquest sentit, l’analista afanya empreses i administracions a fer un bon ús dels fons Next Generation per fer el salt en qüestions com la digitalització o la transició ecològica de les empreses. “La millor forma de garantir els salaris és la productivitat, i cal aprofitar el procés de transformació” que obre el finançament de Brussel·les, en tant que “només el tindrem un cop”.
Així s’ha expressat en la presentació del darrer informe de conjuntura econòmica de la patronal catalana. El document s’alinea amb les estimacions dels principals organismes econòmics comunitaris i internacionals, que apunten a un 2024 “no de recessió, però sí de desacceleració”; és a dir, amb un creixement molt menor al d’enguany sense arribar al retrocés econòmic. Foment, doncs, entoma les dades del Banc d’Espanya, que apunten a una expansió del PIB de l’Estat per al 2024 d’entre l’1,6 i l’1,9%, una dada que, en cas de confirmar-se, estaria cinc dècimes per sota que la que tancarà el 2023. Si bé els frens són diversos, l’alentiment del consum i les exportacions, dos dels motors de la recuperació després de la covid, se situen com els principals causants de l’alentiment.
El mercat exterior espanyol va tancar el 2022 amb creixements d’entre el 9 i el 13%, mentre que arribarà al final del present curs amb un retrocés superior als dos punts. En el cas català la situació ha estat molt més equilibrada: mentre que els increments mai van arribar als pics del conjunt de l’Estat -el primer trimestre del 2023 es va superar el 10% per només unes dècimes-, el sector exterior del país no arribarà al decreixement, i finalitzarà el mes de desembre amb una alça interanual del 0,3%. Els factors clau són diversos: la pujada de tipus d’interès desincentiva el crèdit per als compradors; mentre que la mala salut d’economies com l’alemanya han frenat el conjunt del trànsit de béns a Europa. L’IPC, però, també juga un paper central, en tant que, per primer cop des de l’inici de la crisi inflacionista, l’índex de preus és més alt que a Catalunya que no pas a la zona euro. D’aquesta manera, la competitivitat de preus, que havia estat un factor clau per millorar les vendes internacionals de les empreses del país, s’ha revertit: ja no és més barat comprar a Catalunya que a altres competidors continentals. El consum de les llars, per altra banda, s’ha moderat intensament, des d’un 3,7% d’acceleració a finals del 2022 fins a l’1,7% de finals del passat setembre.
Fiscalitat competitiva
Un altre dels factors claus de la competitivitat catalana per a Foment del Treball és el sistema fiscal. Guillermo, en aquest sentit, ha reiterat la crida de la patronal per una “fiscalitat competitiva”, fet que implica, entre altres qüestions, l’eliminació de l’impost de patrimoni -un tipus que, assegura, “ens allunya d’Europa”-. Més enllà d’aquesta croada, ja històrica per a l’associació, l’economista alerta contra el sosteniment de gravàmens “que havien de ser temporals”; com ara el de grans fortunes o la taxa extraordinària a empreses energètiques i financeres. Tant Catalunya com l’Estat, alerta el cap d’estudis, pateixen una elevada pressió fiscal. El focus, doncs, no hauria de ser l’augment de taxes, sinó la lluita contra l’economia submergida. “Cal fer possible el sosteniment de la despesa pública d’una forma raonable, però no només pensant en pujar impostos, que és la solució fàcil”, raona.
A l’altra banda dels pressupostos, des de Foment advoquen per una moderació de la despesa pública, especialment d’ençà de la reactivació del sostre europeu de dèficit pactat entre els ministres de finances dels 27 la passada setmana. Guillermo alerta que l’administració central espanyola ha expandit la seva despesa un 2,9%, una ràtio substancialment superior a la de les economies de referència a la UE, que només han crescut un 0,2%. Un augment de la despesa que ha suposat que l’Estat, lluny de reduir el seu dèficit, l’hagi ampliat fins a l’1,6% del PIB al setembre, malgrat l’esforç de les administracions territorials per tancar l’escletxa al seu balanç. “Cal moderar la despesa pública, perquè puja la pressió fiscal i no baixa el dèficit”, contempla l’analista. Alerta, a més, que l’alentiment econòmic general esperat per al 2024 limitarà la recaptació, fet que reduirà el “marge de maniobra” del sector públic. Sobre el model de finançament, Guillermo ha reclamat una actualització, si bé no ha entrat a valorar el projecte “singular” anunciat pel president de la Generalitat Pere Aragonès.
El “medicament” dels tipus
La concreció de la política monetària a Europa esdevindrà clau per a la salut econòmica de Catalunya durant el 2024. Els actuals tipus d’interès, al voltant del 4,5%, han alentit la inversió, així com el crèdit hipotecari o els préstecs per a grans activitats econòmiques. Les expectatives d’analistes i mercats apunten a un intens pas enrere durant el 2024, si bé des de Foment fan una crida a la prudència en l’àmbit monetari. Per a Guillermo, “un metge retira el tractament quan està segur que el pacient es pot recuperar”. Així, Frankfurt només abaixarà els tipus quan la inflació s’estabilitzi en uns límits acceptables, fins al 2% -en tant que, argumenta, “un cop baixin, seria molt difícil tornar-los a pujar”-. La present conjuntura macroeconòmica, en les estimacions de la patronal, justifica un retorn als tipus baixos, si bé el cap d’estudis no preveu que aquesta es comenci a produir fins al tercer trimestre del 2024 -un ritme molt més baix que el que reclamaven empreses financeres de la mida de Goldman Sachs-. A més, l’abaratiment del crèdit no serà ràpid: contra una baixada intensa, que emuli la pujada de 75 punts bàsics amb la qual el BCE va encetar l’actual procés monetari, Guillermo prediu baixades subtils sostingudes en el temps. Així, els efectes de reactivació econòmica de la baixada de tipus no es començarien a veure fins al 2025.
