El Fons Monetari Internacional (FMI) ha alertat aquest dimarts que la guerra comercial causada pels aranzels de Donald Trump ha disparat la inestabilitat financera arreu del món, però ha destacat que la millora de les perspectives econòmiques per a l’estat espanyol representa un “cas poc comú” entre la rebaixa generalitzada de les previsions. Tot i això, l’FMI adverteix que l’economia espanyola se segueix veient afectada “tan directa com indirectament” pels aranzels i la incertesa.
En l’informe “Global Financial Stability Report”, l’FMI apunta a un “augment considerable dels riscos de l’estabilitat financera mundial”. A més, aquesta inestabilitat es va veure accentuada quan els aranzels que va imposar Trump van ser “superiors als esperats” pels mercats i la resposta d’altres països va fer créixer aquesta incertesa”. Amb tot, el Fons situa en 2,8% el creixement de l’economia mundial, retallant mig punt de les seves prediccions del gener.
Tot i que aquesta inseguretat econòmica afectarà l’estat espanyol, serà una de les poques economies que veurà una “inusual revisió a l’alça” pel que fa al seu pronòstic per al 2025. Segons el Departament d’Estudis de l’FMI, això es deu al fort impuls que va tenir l’economia espanyola el 2024 i cap a l’any actual. Aquest impuls es va donar en part a les exportacions de serveis, l’acumulació de mà d’obra, i en part a la immigració. Aquest “dinamisme” de l’economia espanyola “contrasta amb la lentitud dinàmica de la resta del món”, i segons l’FMI el creixement per a l’estat espanyol serà del 2,5% el 2025 i es mantindrà en l’1,8% el 2026. En aquest sentit, el Fons assegura que aquestes estimacions reflecteixen un romanent destacable dels resultats del 2024, quan Espanya va créixer un 3,2%.
La vulnerabilitat de les entitats financeres
A més, l’FMI ha destacat els mercats emergents, que podrien veure les seves borses i divises afectades amb la sortida de capital o durant el refinançament del seu deute. Per altra banda, l’entitat ha destacat la vulnerabilitat de certes entitats pel seu “palanquejament”, a més de la creixent exposició del sistema financer tradicional a entitats financeres no bancàries a causa de la interconnexió dels bancs amb els fons d’inversió.
L’organització financera ha recomanat solucionar aquestes debilitats mitjançant el reforç de les infraestructures de mercat, de la regulació del sector financer, de les eines de resolució de crisis i de la provisió de liquiditat en casos d’emergència.
En aquest sentit, la presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, ha mostrat confiança en que la zona euro evitarà entrar en recessió aquest any, tot i l’informe presentat aquest dimarts per l’FMI. En una entrevista amb la CNBC, Lagarde ha destacat que “hi ha marge per a les negociacions”, referint-se a la retirada d’aranzels, en el context que aquesta setmana es celebren a Washington unes reunions entre l’FMI i el Banc Mundial.
Lagarde ha afegit que confia que durant els dies que queden per a negociar amb els EUA la retirada d’aranzels es produiran converses i negociacions amb la UE que seran “a porta tancada” i que suposarà un període d’incertesa en el qual “no se sap cap a on anirà el desenvolupament econòmic”.
Pel que fa a la zona euro, la presidenta del BCE ha insistit que la recuperació “estava arrelant”, afegint que és una gran zona econòmica amb un important comerç interior, a més de ser el principal soci comercial i d’exportació de 72 països de tot el món. “Activarem aquests vincles comercials al màxim, per tant, no veiem una recessió”, ha apuntat Lagarde.
