L’economia mundial creixerà només un 3% durant els pròxims cinc anys. Així ho ha estimat un alarmat Fons Monetari Internacional (FMI) en un avenç de les previsions macroeconòmiques generals que publicarà la setmana vinent. Com ha recordat la mateixa organització, en cas de fer-se realitat, aquesta seria la pitjor dada d’acceleració del producte interior brut global en més de 30 anys, des del 1990. Els tres punts que pronostiquen els economistes del Fons suposen una caiguda de vuit punts en la mitjana dels darrers 20 anys –un període que comprèn els anys de la crisi financera i la pandèmia–.
Segons ha lamentat la directora gerent de l’FMI, la búlgara Kristalina Georgieva, el lent creixement mundial pot ancorar algunes de les grans transformacions que necessiten les principals economies del planeta. Les darreres previsions a mitjà termini, lamenta l’economista, “faran més difícil reduir la pobresa, curar les feriedes econòmiques de la Covid i proporcionar noves i millors oportunitats per a tothom”. Val a dir que, en el curt termini, el 3% era la referència sobre què es movia l’entitat, si bé el darrer informe macro donava per superat aquest llindar el 2024, quan el Fons calculava un creixement econòmic mundial del 3,1%. “El creixement continua sent dèbil”, ha afegit Georgieva durant el seu discurs d’obertura de les reunions de primavera entre FMI i Banc Mundial.
Si bé les fórmules macroeconòmiques dels darreres anys han conduït a una situació de profunda incertesa com la que dibuixen les previsions del Fons, la directora gerent insta les grans economies del planeta a mantenir el seu sistema de prioritats. La lluita contra la inflació i l’estabilitat financera continuen, a ulls de la búlgara, al centre del debat en polítiques públiques, en tant que sense elles “un creixement robust no es pot assolir”. Tot i això, fa albirar canvis en el mitjà termini: les solucions tècniques a un any vista han de fonamentar “un creixement més inclusiu, sostenible i fort” per al conjunt de la població.
Patacada bancària
La crisi bancària amb què els mercats financers a ambdues bandes de l’Atlàntic han hagut de bregar en les darreres setmanes, argumenta Georgieva, han col·locat nous obstacles inesperats a una recuperació ja llastrada pels estralls de la crisi sanitària i les tensions geopolítiques. Els enfonsaments d’SVB o Credit Suisse, marcats pels efectes d’una endurida política monetària, recorden “com és de difícil transitar ràpidament d’un període perllongat de tipus baixos i ampla liquiditat a tipus més elevats i liquiditat escassa”.
Tot i les encara recents caigudes, la dirigent de l’FMI assegura que “la banca és més resilient ara que durant la crisi del 2008”. Ara bé, commina les administracions i els organismes reguladors a mantenir una propera fiscalització sobre les activitats financeres per trobar “vulnerabilitats ocultes” en un sector ja colpejat. Els bancs centrals, alerta, han de ser “més àgils que mai”, atès que noves escletxes inesperades portarien una conjuntura encara “més complicada”.
Inclusió i productivitat
Una de les claus per capgirar l’alentiment en el creixement econòmic que preveu l’FMI, apunta Georgieva, és una significativa escalada en la productivitat de les grans economies. Així, des de l’organisme animen els governs a implementar “reformes estructurals” –com les que suposen la transformació digital o una transició energètica a un model de consum més eficient– que millorin el malmès clima de negoci. En aquest sentit, l’economista ha ofert en safata de plata una solució ràpida: una millor inclusió de les dones al mercat de treball en tots els seus nivells. “Només tancant l’escletxa de la participació laboral de les dones –assegura– es podria incrementar la producció econòmica un 35% als països amb més desigualtat de gènere”. Les escletxes econòmiques són, així, una font més d’ineficiència en unes economies que no es poden permetre no aprofitar tots els seus recursos.
Més enllà del món laboral, la pandèmia ha demostrat als grans mercats la necessitat de comptar amb diverses cadenes de subministrament –especialment en àmbits industrials–. Així, Georgieva ordena les autoritats econòmiques “continuar amb el comerç i ser pragmàtics a l’hora d’enfortir” les línies de proveïment”. En un món que pateix un desenvolupament profundament desigual, diversificar les fonts de materials i béns pot “tallar per la meitat” les pèrdues econòmiques que el trencament dels contactes comercials pot generar a qualsevol país. En un sentit similar, la directora gerent ha reclamat un augment de la “solidaritat internacional” per reduir les possibles crisis de deute en països fora dels grans centres de poder global.
