El Fons Monetari Internacional (FMI) ha tornat a millorar les revisions econòmiques espanyoles. En aquest cas, l’organisme internacional apuntat que el producte interior brut (PIB) de l’estat augmentarà un 1,9% enguany, cosa que suposa una pujada de quatre dècimes respecte de l’última revisió. Per altra banda, l’FMI ha decidit mantenir en el 2,1% el creixement econòmic per al 2025. Segons una declaració publicada aquest divendres, l’economia espanyola ha demostrat una “gran resiliència” en un context de “debilitament” a la zona euro i d’enduriment de les condicions financeres. Tot i això, l’organisme presidit per Kristalina Georgieva ha tornat a picar al crostó al govern de l’estat advertint que cal reduir de forma urgent el deute i el dèficit públic. Alhora, l’FMI també ha afegit que Espanya necessita aplicar una orientació fiscal “restrictiva i sostinguda” en els pròxims anys i aposta per suprimir de les exempcions de l’IVA o allargar l’edat de jubilació.
La millora de les previsions econòmiques per a l’Estat respon, principalment, a una evolució positiva de la demanda interna. A més, també preveuen un augment considerable del consum en els pròxims mesos, ja que consideren que hi haurà a un increment moderat dels ingressos reals i una normalització progressiva de les taxes d’estalvi. Al mateix temps, la transferència dels fons Next Generation i unes condicions financeres que s’entreveuen més relaxades haurien de fer repuntar la inversió privada a patir del mes de juny.
Cal reduir el deute i també el dèficit
El principal avís que ha fet l’FMI a l’estat ha estat la reducció percentual del deute i del dèficit, tot i això, celebra les millores que s’han assolit amb relació a la reducció dels dos paràmetres durant l’últim exercici. “La xifra és elevada i l’espai fiscal és limitat“, lamenta l’organisme. De fet, el document preveu que el dèficit públic se situï al voltant del 3% en els pròxims anys i el deute en el 104% del PIB. En aquest sentit, alerta d’una “despesa creixent” vinculada a l’envelliment de la població que generarà “fortes pressions addicionals sobre les finances públiques durant la pròxima dècada”.
En aquest sentit, l’FMI subratlla la necessitat de posar en marxa un programa de consolidació plurianual per mantenir el deute públic “en trajectòria descendent clara” i, al mateix temps “reconstruir l’espai fiscal”. “El fet que l’economia estigui funcionant pràcticament a plena capacitat i s’estigui beneficiant de les transferències dels fons Next Generation justifiquen una orientació fiscal restrictiva i sostinguda”, defensa.
Calen noves mesures
Per aconseguir aquest descens del dèficit i el deute, l’FMI ha proposat diverses mesures, entre les quals destaquen la supressió de les exempcions a l’IVA, harmonitzar els tipus d’IVA i elevar els impostos mediambientals a nivells similars als d’altres països de la UE. Tot plegat, sempre tenint en compte les classes més vulnerables i acompanyant-les de polítiques actives d’ocupació i de l’increment de l’oferta d’habitatge assequible. En aquest punt, l’organisme també es fixa en les mesures que pretenen gravar els beneficis extraordinaris d’entitats bancàries i empreses del sector energètic. Sobre això, l’FMI creu que la definició de “guanys extraordinaris” hauria de quedar ben definida per minimitzar “efectes que podrien provocar distorsions” al mercat.
Al mateix temps, l’FMI aposta per millores en l’eficiència de la despesa pública i polítiques orientades a fer front a la “creixent pressió” derivada de l’envelliment de la població. En relació amb aquesta qüestió, l’FMI proposa estendre el període de còmput per al càlcul de la pensió de jubilació, ampliar l’edat de jubilació, reformar el sistema de subsidis per a la desocupació per a treballadors de 52 anys o més o introduir un crèdit fiscal per als treballadors amb menors ingressos.
