El Fons Monetari Internacional (FMI) ha reclamat als governs que apliquin polítiques fiscals “més restrictives” per evitar un increment del deute públic. En aquest sentit, l’entitat reconeix que s’ha de seguir ajudant als ciutadans més vulnerables, però bona part de les ajudes que es van impulsar per la pandèmia s’haurien d’eliminar de forma progressiva. “Els esforços de les autoritats monetàries perquè la inflació torni als nivells fixats han d’anar acompanyats d’una política fiscal més restrictiva, per tal que els bancs centrals puguin aprovar increments més moderats dels tipus d’interès”, apunta l’organisme. I és que si la situació continua així l’FMI reconeix que els nivells d’endeutament es mantindran per sobre els registres prepandèmia almenys fins al 2028.
És per això que, davant d’un escenari marcat encara per la incertesa, l’entitat reclama que les polítiques fiscals i monetàries estiguin “preparades” per respondre si el creixement econòmic resulta ser “significativament més dèbil de l’esperat i si l’atur augmenta”. “Les crisis ens han ensenyat que la política fiscal és una eina poderosa per fomentar la resiliència […], però caldrà assignar una major prioritat a la recomposició dels amortidors fiscals”, defensa.
Per posar xifres concretes a les declaracions de l’entitat, a l’estat espanyol, l’organisme preveu que el dèficit es mantingui en el 4,5% aquest 2023, la mateixa xifra amb què va tancar el 2022. A més, de cara l’any que ve la situació no sembla millorar especialment. De cara al 2024 se situarà en el 3,5%, tot i que entre el període 2025-2028 l’FMI l’eleva fins al 4%. Així doncs, les dades allunyarien l’Estat dels registres previs a l’esclat de la pandèmia, quan el dèficit públic era del 3,1%.
Pel que fa a l’evolució del deute públic, l’escenari és similar. L’FMI estima que l’estat espanyol aconseguirà reduir-lo aquest 2023 en un punt i mig respecte a l’exercici anterior, fins al 110,5% del PIB. No serà fins al 2025 que creu que baixarà fins al 107,9% del PIB, però de cara al 2028 l’eleva al 109,3%. De nou, es tracta de nivells superiors als que es van donar just abans de la crisi de la covid-19, quan el deute públic espanyol era del 98,2% del PIB.
L’Estat no és una excepció al món
L’escenari previst per l’Estat és bastant similar al que l’organisme dibuixa en l’àmbit global, on el deute i el dèficit també es mantindran per sobre els nivells prepandèmia. D’aquesta manera, l’organisme assegura que els ajustos fiscals que es preveuen en els pròxims anys “no seran suficients” per evitar l’augment del deute. A més, l’FMI remarca que no hi haurà diferències entre països rics i pobres. L’organisme atribueix aquesta tendència principalment a un menor creixement del PIB, que durant els darrers anys ha experimentat un fort rebot després de la forta caiguda durant la crisi de la covid-19.
