ERC i PSC no parlen el mateix idioma quan descriuen el futur del finançament a Catalunya. L’acord d’investidura de l’actual president socialista, Salvador Illa, posa sobre la taula l’esperat nou finançament del país, amb més competències, gestió total dels impostos i la possibilitat d’aportar a l’Estat des d’un paràmetre solidari i no d’obligació. Ara bé, la singularitat del projecte sembla que no és compartida. Mentre des del govern asseguren defensar els interessos de Catalunya sense oblidar les millores a l’Estat, els republicans parlen de concert, una tria de paraules perillosa que, lluny de ser només canvi innocent en la nomenclatura, es pot convertir en la pala que desenterri les tensions entre ambdós partits durant la legislatura. Paral·lelament, els partits fora de l’acord, en especial Junts, denuncien la incertesa que envolta el pacte i romanen a l’espera que, com un edifici malmès pel temps, tot acabi caient pel seu propi pes.
“El que és bo per Catalunya, és bo per a tothom”, ha explicat i reiterat la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, en la seva compareixença a la segona sessió de la Comissió d’Economia. Romero ha recordat que, pel seu govern, el finançament català “és una prioritat”. De fet, ella mateixa ha augurat un futur prometedor en matèria d’impostos i fiscalitat i ha abanderat la lluita contra les desigualtats, com també l’entrada de més inversió per a millorar les infraestructures. “Volem un finançament singular que millori la capacitat financera”, ha remarcat la consellera, que ha explicat que, com en el 2009, “Catalunya ha de ser la comunitat que lideri la reestructuració del finançament”. Per a ella el canvi provocarà un efecte dominó i, per tant, en el moment que Catalunya entri en aquest nou règim, els altres territoris de l’Estat la seguiran. Una visió molt llunyana de la versió del pacte d’investidura als ulls d’ERC, on es deia que Catalunya tindria un finançament “singular”. És precisament aquesta “singularitat” la que no acaba de convèncer l’administració d’Illa, que fa servir la paraula, però sense concretar-ne l’abast real. Avui els republicans, en la mateixa comissió, es referien al “concert”, un altre nom que Romero defuig, ja que, tal com ha apuntat el diputat de Junts Toni Castellà: “Sánchez ha anunciat que no hi haurà singularitat catalana en matèria de finançament”.
Les declaracions del president espanyol que li ha atribuït el diputat de Junts no han fet que Romero se sortís del seu discurs. D’aquesta manera, la consellera d’Economia ha proclamat que Sánchez està de part del seu govern i ha recalcat que “l’estat espanyol empatitza amb Catalunya”. La situació, tal com la descriu Romero, és que el president espanyol no s’oposarà a la reforma, un compromís que Sánchez ha repetit en diverses intervencions, però allunyat sempre de la visió d’ERC. En les últimes declaracions al Congrés dels Diputats el president espanyol, en resposta a les reserves de Míriam Nogueras sobre el funcionament de la singularitat del finançament, afirmava que Catalunya mereix “un millor finançament”, però afegia: “Com la resta de territoris d’Espanya”. Romero continua en la mateixa línia que el president espanyol i en aquesta comissió ha tornat a insistir en la “tossuderia” del seu govern per aprovar aquest nou model, que, tot i tenir l’aprovació de Sánchez, podria distar molt del que els republicans pensaven que havien pactat en investir Illa.
Així, doncs, l’esperança d’un finançament a la basca, que tant han defensat els republicans sense dir-ho directament, es desdibuixa entre les paraules de Romero, que recorden més a les que utilitzava durant la Transició espanyola l’exministre Manuel Clavero Arévalo, quan es plantejava la creació d’un Estat amb 17 comunitats autònomes. El conegut Café para todos no s’allunya del que ara descriu la consellera. Ara bé, la realitat és que la voluntat que demostra Romero -que també es desprèn de les intervencions del president espanyol Pedro Sánchez sobre la qüestió- és de buscar un nou finançament que substitueixi l’anterior, però en cap cas l’anhelada singularitat dels republicans. Al seu torn, ERC sembla no fer cas d’aquestes greus discrepàncies, tot i que Junts no deixa de repetir-les: “Vostès parlen de canvi de finançament i ERC parla de concert”, ha remarcat Castellà durant la intervenció a la comissió. Mentrestant -i sense fer al·lusions directes al discurs de Romero- el diputat republicà Albert Salvador Fernández ha insistit que “no són aquí per millorar el sistema de finançament, sinó per canviar-lo”.
L’estabilitat d’un govern en minoria
La legislatura d’Illa funcionarà a base d’acords. Romero no se n’ha descuidat en la compareixença a la Comissió, on ha reconegut que “té un govern en minoria”. Tot i això, s’ha mostrat segura de poder aconseguir els pactes necessaris per tirar endavant tots els projectes i ha remarcat que “en línies generals tots tenen els mateixos objectius“. “No volem assemblar-nos a Madrid, però sí que volem recuperar alguns elements com havíem tingut en el passat. Nosaltres no farem lluites d’impostos a la baixa, de fiscalitat a la baixa, ni volem acumular avantatges que té Madrid per la capitalitat”, ha exemplificat. Dins de l’estratègia per a recuperar el lideratge, Romero ha dit que Catalunya serà present en tots els àmbits on es prenen decisions que l’afecten: “Estarem en totes les cadires”. Unes declaracions que no han impressionat els republicans, però que han crispat el diputat de Junts. Antoni Castellà ha criticat que el de Salvador Illa és un govern “clarament sucursalista”, i ha recordat que “els últims anys seure a cadires ha implicat rebre ordres”.
Els pressupostos, una lluita pel 2025
No hi haurà pressupostos aquest 2024. La qüestió s’ajorna, com era previsible, a l’any que ve. En la compareixença, Romero ha defensat la decisió d’aparcar els del 2024 i apostar per la negociació dels de l’any vinent. Tot i que la consellera ha assegurat que parlaran amb tots els partits “excepte els que difonen delictes d’odi”, ha remarcat que prioritzen pactar amb ERC i els Comuns, els qui van donar suport a la investidura del socialista Salvador Illa. “Això no significa que no parlem amb altres grups”, ha apuntat la consellera, que també ha demanat que els partits es mantinguin oberts a poder pactar. En aquest sentit, Romero ha reconegut l’obvietat: que els pactes seran necessaris aquesta legislatura. Paral·lelament, també ha anunciat que el Govern aprovarà aquest dimarts el sostre de despesa no financera de la Generalitat per al 2025, que tindrà un objectiu de dèficit del 0,1%. Aquesta quantitat marca el límit de l’assignació de recursos pressupostaris per a l’any que ve, i ha demanat als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats que donin suport als comptes del conjunt d’Espanya: “Votar contra els pressupostos és votar contra Catalunya”, ha assegurat.
1 
