La Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea) exigeix al govern espanyol canvis en la recent reforma de les pensions que “redueixin la generositat del sistema”. L’evolució poblacional espanyola, asseguren des de l’entitat, “anticipa un canvi radical” a l’estructura demogràfica de l’Estat que força a replantejar les prestacions per jubilació i altres modalitats d’ingressos provinents de l’erari públic.
Si bé rebutgen qüestionar el sistema de pension en el seu conjunt, des de la Fundació plantegen la reforma com una millora tècnica i d’eficiència redistributiva. “S’han anat succint canvis que, pretenent reduir la generositat de les pensions, no han resolt el problema ni han abordat l’encaix entre el mercat laboral i el sistema de pensions”, argumenta el think tank. En aquest sentit, proposen una sèrie de mesures dedicades a contraure la despesa “sense incomplir” el manteniment del poder adquisitiu dels pensionistes.
Més salaris que pensions
La reforma de les pensions impulsada pel ministre José Luís Escrivá, asseguren en un recent informe, peca de plantejar “una expansió de la despesa no acompanyada per un augment equivalent dels ingressos”. En aquest sentit, entre altres qüestions, proposen que el creixement dels salaris no es traslladi en la seva totalitat als imports de les noves pensions. Així, asseguren, les prestacions “no perdrien poder adquisitiu” però augmentarien més lentament que les rendes del treball -i, per tant, el gruix de la recaptació que hi prové-.
El programa de l’organització contempla, d’aquesta manera, introduir un “factor de correcció” que limitaria les alces de les pensions d’acord amb el ritme dels salaris reals i les bases de cotització. Una eina com aquesta, argumenten, “reduiria progressivament la generositat futura del nostre sistema de pensions i saldaria parcialment la insuficiència financera” de la Seguretat Social.
Del treball a la guardiola
Un dels punts centrals de la reivindicació de Fedea és la cerca d’un millor equilibri entre el sistema de pensions i l’estructura del mercat de treball espanyol. “Hi ha molt de marge de millora”, declaren des de la fundació, en l’adaptació a una realitat laboral de més longevitat i millor formació del talent. En aquest punt es troba una de les propostes més conflictives de la fàbrica d’idees: una extensió de la jubilació activa a totes les edats, així com una “millora del tractament” dels treballadors que demorin la seva edat de retirada. Aquesta formula, sostenen, no només reduiria la pressió sobre els comptes de la Seguretat Social, sinó d’una “millora de l’ocupació dels més grans, que no competeixen amb els més joves”.
Una ampliació de la referència d’edat per a les activitats laborals, apunten, “redunda en el PIB de l’economia espanyola” -un efecte, al seu parer, infravalorat-. El creixement econòmic i de la base de treballadors de l’Estat “es minimitza amb excessiva facilitat en l’avaluació de les reformes de pensions que afecten les decisions de treball i esbarjo dels treballadors amb més edat”, conclou l’informe.
