La guerra monetària a Washington continua fins i tot després dels acords aranzelaris del president, Donald Trump, amb diversos socis comercials. La Reserva Federal ha decidit tornar a mantenir els tipus d’interès intactes entre el 4,25 i el 4,5% en la seva reunió del juliol, en un autèntic desafiament contra l’administració. En un comunicat emès aquest mateix vespre, l’agència de la moneda assegura que “la incertesa sobre el futur econòmic continua elevada”. Malgrat la segona meitat del mandat de la Fed, la salut del mercat laboral, està més que complerta; asseveren que la primera, el control de la inflació, no està assolida. L’índex de preus de consum, sosté l’organisme, “roman encara elevat” -al 2,7%, set dècimes per sobre del llindar preferit-, mentre que el creixement econòmic està aturat a causa de les batzegades exportadores. Vist aquest context, mantenen els tipus a nivells restrictius.
Mantenint la seva usual neutralitat, la Fed assegura que “el calendari dels ajustos monetaris” es definirà arran de “les noves dades, l’evolució del context econòmic i l’equilibri entre els riscos”. Uns riscos que, a parer dels governadors, no s’han pal·liat amb les enteses que Trump ha assolit amb diversos mercats clau, com la Unió Europea o el Japó, entre altres. De fet, continua fent anuncis comercials sense una línia estratègica clara: aquest mateix dimecres ha imposat tarifes a les importacions del 25% als productes de l’Índia, un dels grans mercats del planeta. Continua, així, amb els seus intents de desestablitzar els BRICS, en línia amb els atacs a la Xina i la bel·ligerància amb el govern del Brasil.
Oposició històrica
Per primer cop en més de 30 anys, però, la decisió del president de la Fed, Jerome Powell, no ha rebut el suport unànim del consell. El comunicat enviat per la Reserva detalla que Michelle Bowman i Christopher Waller, tots dos republicans nomenats per Trump, “hagueren preferit rebaixar els tipus federals per un quart de punt en aquesta reunió”. El rebuig dels dos conservadors delata l’escletxa monetària que pateix el país: Powell, amb arguments tècnics, defensa que l’amenaça inflacionista dels aranzels és massa seriosa per rebaixar els tipus d’interès. L’entorn del Despatx Oval, per la seva banda, busca revifar una economia extremadament depenent del crèdit; i per a la que el preu dels diners és essencial.
Tot plegat es produeix en un dels punts àlgids de la tensió entre presidents, amb Trump buscant maneres d’esquivar la regulació de les agències federals que regeix la direcció de la Fed; en un intent d’acomiadar Powell i accelerar la seva substitució. En les darreres setmanes, fins i tot, l’administració ha plantejat una investigació de les obres de reforma de la seu de la Reserva a Washington, a la cerca de sobrecostos o altres corrupteles. En cas de trobar-les, sí que podrien prescindir del dirigent monetari -si bé sembla complicat, atès que els punts més cars de les obres es van encarregar, precisament, sota el criteri de l’anterior administració Trump, abans de la pandèmia-.
Seguirà ampliació
