El Comitè Federal de Mercat Obert de la Reserva Federal dels Estats Units ha anunciat una nova pujada de tipus d’interès de 25 punts bàsics, fins a deixar el rang de referència entre el 5 i el 5,25%. L’organisme dirigit per Jerome Powell, però, obre la porta a un important canvi de tendència: a diferència de les darreres reunions de política monetària de l’entitat, no han expressat la necessitat de nous augments del preu del crèdit en el curt termini. Així, la Fed obre la porta a frenar les pujades de tipus que han marcat el darrer any dels principals bancs centrals del planeta, si bé es declara preparada per nous “ajustaments” en cas que emergeixin “riscos que puguin impedir la consecució dels objectius”.
Inflació a la baixa
Segons les darreres dades de l’índex de preus de consum als Estats Units, corresponents al mes de març, la inflació a la primera potència mundial s’ha quedat al 4,2% en termes interanuals, una dècima per sota de la registrada al febrer. Queda, d’aquesta manera, lluny dels 7 punts que lamenta la Unió Europea aquest mes d’abril. Com en el cas de la general, la inflació subjacent és substancialment menor al mercat nord-americà: els preus de consum sense energia ni aliments no processats hi registren un alça del 4,6%, un punt per sota de la dada confirmada aquesta mateixa setmana per l’Eurostat. Altres dades, com ara el creixement del PIB -un 5,1% interanual durant el primer trimestre- o l’ocupació, amb un atur que volta el 3,5%, confirmen els signes de bona salut sobre els que l’organisme presidit per Powell fonamenta la possible frenada en els tipus d’interès.
Europa, en conflicte
Mentrestant, el regulador monetari de la Unió Europea no es troba amb un panorama tan clar a l’hora de prendre decisions pel que fa al preu del crèdit. Amb una inflació comunitària d’un 7%, una dècima més que al març, i una subjacent del 5,6%, el Banc Central Europeu es planteja, segons alguns dels membres de la seva direcció, allargar més de l’esperat l’enduriment de la política monetària. Representants com el governador del Banc Central dels Països Baixos Klaas Knot han parlat d’una pujada de 75 punts bàsics entre el maig i el juliol; mentre que l’alemanya Isabel Schnabel, membre del comitè executiu del BCE, ha declarat que “una pujada de 50 punts bàsics no és descartable” en la reunió del pròxim dijous. Per la seva banda, el cap d’afers europeus de l’FMI Alfred Krammer ha estimat que l’organisme presidit per Christine Lagarde hauria de continuar encarint el preu dels diners fins a mitjan 2024.
