La Reserva Federal manté intactes els tipus d’interès en la seva reunió de política monetària del juny. Amb aquesta decisió, l’organisme dirigit per Jerome Powell abandona les restriccions al crèdit inaugurades ara fa més d’un any amb l’objectiu d’aterrar la inflació en el 2%. En un comunicat publicat aquest mateix dimecres després de la reunió del comitè de governadors, la Fed assegura que “aturar en aquest punt la pujada de tipus d’interès permet valorar informació addicional i les seves implicacions per a la política monetària” en relació, especialment, amb l’alentiment de l’espiral inflacionista i la salut del mercat de treball nord-americà, un dels més sòlids d’occident.
Amb aquesta decisió, la Fed pren de nou el lideratge dels grans bancs mundials del planeta, en aquesta ocasió per aturar les pujades de tipus d’interès. Tal com va fer amb l’estratègia d’enduriment de la política monetària -va ser el primer gran regulador a accelerar els tipus d’interès durant la primavera del 2022- l’entitat presidida per Powell és la primera a virar el romb pel que fa a la gestió dels preus. Tot i que reconeix que l’IPC es manté alt als Estats Units -va tancar el maig en el 4,4%, més d’un punt i mig per sota de la que pateix la zona euro- les bones xifres d’atur (3,7% al maig) i la “resiliència” del mercat financer nord-americà informen aquest gir de timó. Val a dir que, a diferència del BCE, la Reserva té el mandat no només d’ancorar la inflació al 2%, sinó també d’impulsar el mercat laboral i evitar que la desocupació es dispari.
Lluny d’Europa
Les ràtios d’interès al crèdit als EUA, però, es mantenen molt per sobre que les que imposa Frankfurt. En cas que es confirmi la pujada prevista pels mercats de 25 punts bàsics en la reunió de política monetària del consell de govern del BCE el pròxim dijous, la xifra es quedaria a Europa en el 4%, més d’un punt per sota del 5,25 en què Powell ha decidit aturar el seu impuls de refredament econòmic. Com explicava a TOT Economia el secretari tècnic del Col·legi d’Economistes de Catalunya, els grans bancs centrals han d’acompassar els tipus per no crear fallides de competència als mercats de divises. Així, la presidenta Christine Lagarde encara tindria marge de fins a cinc pujades del 0,25% fins atrapar el ritme de Washington.
Temps per valorar
Segons les estimacions de la Fed, els acumulats enduriments de política econòmica comencen a generar efectes nocius en l’economia dels Estats Units. “Unes condicions de crèdit més dures per als consumidors i els negocis posaran un pes sobre l’activitat econòmica, la contractació i la inflació”, assegura el comunicat institucional. D’aquesta manera, subratllen, el comitè “vigilarà les implicacions” que les seves decisions tenen sobre el panorama econòmic al país. Si bé la Reserva declara que “adaptarà la seva posició pel que fa a la política monetària si emergeixen nous riscos que impedeixin l’assoliment dels objectius”, el canvi de ritme respecte dels darrers mesos és clar. Tot i això, segons els mitjans especialitzats de la capital federal, encara queda temps per veure un retrocés actiu en el cost del crèdit com el que demanen els mercats financers per ajudar a la seva reactivació.
