Els fons d’inversió sostenibles s’han convertit en els últims anys unes de les estrelles dels mercats financers a Europa. De fet, en l’últim any el patrimoni de fons d’inversió registrats com a sostenibles va augmentar fins als 118.256 milions d’euros a tancament del 2023. Això implica que aquest patrimoni ha augmentat un 14,7% en només un any i ja representa el 34% del total del patrimoni dels fons sostenibles, segons les últimes dades publicades per Inverco. Ara bé, el gran contra que de moment tenen aquest tipus de fons és la poca informació sobre els actius en els quals inverteixen a causa d’una prima legislació. Tot i aquest contra, això no ha aturat els inversors que han decidit apostar per aquest tipus d’inversions, ja que cada cop reben més peticions per part dels seus clients en aquest aspecte.
Ara bé, un dels dubtes que susciten aquest tipus de fons és ben bé on inverteixen el seu patrimoni perquè la línia acostuma a ser molt difusa, explica el director del màster en Finances i Banca de la UPF-BSM, Òscar Elvira. En aquest sentit, Elvira recorda que actualment la legislació a l’estat és molt flexible a l’hora de considerar que una inversió. En altres paraules, estaríem parlant d’una legislació de mínims. Un exemple molt clar de legislació poc concreta és com es cataloguen els fons. Actualment, es diferencien en dos grans blocs, els d’article vuit i els d’article nou. Perquè una empresa pugui registrar-se o ser catalogada dins de l’article vuit només cal que tinguin objectius sostenibles, encara que siguin impossibles de quantificar. Per exemple, si un fons invertís en valors de Danone o Repsol seria considerat com a article vuit, ja que tot i que són empreses que es mouen per criteris sostenibles sí que han reafirmat en diverses ocasions que la seva intenció és reduir les emissions de cara al futur. En canvi, on sí que hi ha una definició molt més clara és amb fons d’inversió considerats article nou. En aquest cas, apunta Elvira, només ho poden ser aquells que inverteixin en valors on els criteris mediambientals es poden quantificar. Això provoca, per altra banda, que es redueixi dràsticament el nombre d’inversions possibles.
Aquesta teoria també la comparteix la presidenta del grup d’assessors en inversions financeres de la comissió d’Economia Financera del Col·legi d’Economistes, Begoña Castro. En aquest sentit, l’experta apunta que la manca de legislació o la seva poca concreció s’explica pel poc temps que aquests productes porten al mercat, ja que s’han començat a desenvolupar en els últims tres anys. En concret, Castro assegura que “cal adaptació” tant per part dels mercats com de les empreses. De fet, si mirem les dades, els fos d’article nou, de molt més difícil justificació, són molt més escassos. Segons Inverco, els fons d’inversió que promouen característiques mediambientals i socials, és a dir article vuit, van acumular un patrimoni de 115.235 milions d’euros mentre que els 3.022 milions restants es van correspondre a aquells fons amb objectiu inversió sostenible. També es veu aquesta gran diferència amb la xifra total de fons registrats com a article vuit ascendeix a 318 i només són 18 els vehicles article nou.
El problema del ràting i el degradat de verds
De fet, l’article Desafiaments de la inversió sostenible “Dark Green”, coescrit per Elvira, explica que a hores d’ara, “la indústria s’enfronta a la complexitat de complir amb alguns requisits sobre les inversions sostenibles, en particular de transparència i els relatius als actius aptes per a la inversió. Això, unit a l’escassetat d’informació ESG, frena la proliferació d’aquests fons. A més, la interpretació literal que s’ha fet de la norma respecte als actius en els quals poden invertir els fons de l’article 9 de SFDR restringeix i limita el seu àmbit d’inversió”.
És precisament aquest el principal repte que enfronten aquest tipus de fons d’inversió, la poca informació que es disposa en general sobre els actius on volen invertir. En la resta de sectors, ja molt més consolidats, les principals empreses auditores ja han desenvolupat una certa homogeneïtat de criteris, un pas que encara no s’ha donat en el subsector dels fons sostenibles. En aquest ens trobem que hi ha dues empreses auditores –Sustainalytics i MSCI– encara no han arribat a una unanimitat. Això provoca que en molts casos no es pugui garantir al 100% que una empresa pugui optar a estar a una cartera d’article nou. Tot i això, Castro assegura que el més probable és que en els últims anys els criteris acabin sent similars i ja no existeixin aquestes contradiccions. Tot plegat, assegura, es deu a “l’estat primigeni” en el que es troba aquest producte financer.
D’aquestes discrepàncies va néixer un nou terme, els fons d’article 8+, una casuística, explica Elvira, que es dona quan el fons no pot assegurar al 100% que està invertint en valors concrets per arribar a considerar-se article nou i el que ha provocat que en aquest tipus de fons, actualment, existeixi una graduació de verd, d’aquells que es poden considerar inequívocament article 9 fins a una àmplia gamma d’articles 8 que decideixen la intensitat de la sostenibilitat de les seves inversions.
La manca d’informació, molts cops unida a una comunicació deficient dels actius, també porta a trobar-se amb la possibilitat d’estar davant d’un actiu que l’únic que busca és el ja famós ‘greenwashing’ o ecoblanqueig. Dit d’una altra manera, d’apostar per valors que orienten la seva imatge cap a un posicionament ecològic mentre que les seves accions van en contra del medi ambient. Castro destaca que aquest fenomen “ja s’ha donat” i que segurament continuarà en els pròxims anys fins, com a mínim, que el sector no arribi al punt de maduresa. Al final, assegura, només es tracta d’un “maquillatge dels criteris ESG” de diferents valors.
Quin futur espera als fons sostenibles?
Tot i aquests grans inconvenients, tot sembla indicar que aquest tipus de fons d’inversió seguiran creixent en els pròxims anys i tant Elvira com Castro es mostren convençuts. Per una banda, l’experta del Col·legi d’Economistes recorda que a cada dia que avança hi ha més gent que “prefereix invertir sota criteris sostenibles” i, per tant, considera que són el futur de les inversions. Alhora, el pas de temps, comenta, també provocarà que aquests fons siguin cada cop més acurats i es democratitzin. De fet, creu que l’objectiu hauria de ser que el 80% de la cartera de qualsevol fons d’inversió sigui sostenible en els pròxims anys.
Aquesta opinió també la comparteix Elvira, que considera que en pocs anys veurem com quasi tots els fons es podran catalogar, com a mínim, d’article 8. Tot i això, el professor de la BSM-UPF lamenta que fins que la legislació no guanyi múscul els article 9 només quedaran a l’abast de les grans gestores. En aquest sentit, no només apunta a la CNMV, sinó que Elvira considera que Europa hauria de fer un pas endavant amb això, perquè sinó els fons verds d’article nou quedaran com una minoria molt petita.
